A FER PUNYETES!

La paraula com­posta poder judi­cial, a més de refe­rir-se al ter­cer poder de l’Estat i a tot el que repre­senta com a grup de pressió i com a mate­ri­a­lit­zació del “pes de la llei”, també defi­neix la capa­ci­tat intel·lec­tual de judi­car, d’eme­tre rao­na­ments. Sobre el paper eti­mològic, les dues accep­ci­ons hau­rien de ser sinònimes, però sobre el paper de premsa són clara­ment antònims. Així s’ha vist amb el dis­cur­set que ha fet aquests dies el pre­si­dent del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial, Car­los Les­mes, que demos­tra que no exer­cita cor­rec­ta­ment el seu “poder judi­cial”. Si ho fes, no qüesti­o­na­ria els indults con­ce­dits per un poder exe­cu­tiu tan inde­pen­dent com el seu. Ni es faria l’escru­polós amb la inca­pa­ci­tat mani­festa dels par­tits polítics per pac­tar la reno­vació del CGPJ, men­tre es con­ti­nua repan­xi­gant còmoda­ment a la seva pol­trona després de més de mil dies de tenir el man­dat cadu­cat. I sense haver fet el més mínim gest de dimi­tir, ni per dig­ni­tat, ni per aver­go­nyir els que mer­ca­de­gen amb les con­nivències entre els tres poders, ben untats de vase­lina pel quart. Doncs apa, a fer punye­tes!