CAMPANYA DE MANUAL

La pri­mera cam­pa­nya que vaig cobrir com a peri­o­dista va ser la de les muni­ci­pals del 1991. Ha plo­gut molt en aquests trenta anys i entre comi­cis locals, naci­o­nals, espa­nyols i euro­peus, referèndums a banda, amb més o menys distància i inten­si­tat he seguit una tren­tena llarga de con­te­ses. Si bé totes tenen les seves par­ti­cu­la­ri­tats, mati­sos i cir­cumstàncies con­jun­tu­rals, al cap de tants anys he arri­bat a la con­clusió que a l’hora d’anar a pes­car vots no s’ha inven­tat res que superi el Manual de cam­pa­nya elec­to­ral escrit per Quint Tul·li Ciceró en el segle pri­mer abans de la nos­tra era. Dubto que hi hagi cap lli­bre d’ins­truc­ci­ons en qual­se­vol matèria o dis­ci­plina que sigui apro­fi­ta­ble al cap de vint segles, i si no mireu el fulletó del mòbil d’última gene­ració que us vau com­prar fa tres o qua­tre anys i veu­reu que ha que­dat superat per un foti­mer d’actu­a­lit­za­ci­ons.

El trac­tat (del germà petit, per cert, del Ciceró més cone­gut) és un com­pendi de mur­ri­e­ria per enca­te­ri­nar votants i neu­tra­lit­zar rivals inda­gant en les pro­fun­di­tats de la volu­ble ànima humana. Si en teniu l’opor­tu­ni­tat i lle­giu la tra­ducció al català que en va fer fa uns anys l’edi­to­rial Ade­si­ara, hi tro­ba­reu píndo­les com aquesta: “Hi ha tres motius prin­ci­pals que duen els homes a mos­trar una bona dis­po­sició envers un can­di­dat i a donar-li suport, és a saber, els bene­fi­cis, les expec­ta­ti­ves i la sim­pa­tia sin­cera.” Una altra: “Fica’t al cap que has de simu­lar les qua­li­tats que no tens per natu­ra­lesa.” La penúltima: “L’expressió del ros­tre i la manera de par­lar cap­ti­ven els homes molt més que no pas el pro­fit [...] Hau­rien pre­fe­rit una men­tida a una nega­tiva. Una pro­mesa resta sub­jecta a l’atzar, és per a un temps futur i afecta molt poca gent.”

El colofó, en aquests temps de Twit­ter i en una cam­pa­nya fona­men­tal­ment viral (en doble sen­tit) com la pre­sent, és aquesta altra reco­ma­nació del petit de cals Ciceró: “Pro­cura que cir­cu­lin, sobre els teus rivals, rumors d’assas­si­nats, d’escàndols sexu­als o de cor­rupció.” Com es pot veure, el tema de les fake news és tan vell com anar a peu. L’única diferència és que ara els ven­ti­la­dors per escam­par-les són més potents, espe­ci­al­ment en aquest fan­gar de la política cata­lana poblat d’apre­nents de Robes­pi­erre amb l’alè al cla­tell de les tur­bes ansi­o­ses a les xar­xes soci­als de veure rodo­lar caps. En tot cas, com a elec­tors, i com a inde­pen­den­tis­tes, convé enca­rar la cursa cap a les urnes més inau­dita ins­pi­rats per la màxima d’un altre clàssic vene­ra­ble com Plu­tarc: “La cursa de velo­ci­tat està molt bé, però a la guerra, és la cursa de fons la que espanta.”