NOU JUDICI A LA MESA

Aquesta set­mana s’ha repe­tit el judici con­tra la nos­tra mesa, i vull par­lar de la vul­ne­ració de la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària i de dila­ci­ons evi­ta­bles de què hem estat objecte. Els dipu­tats tenen entre les garan­ties prin­ci­pals de la seva actu­ació la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària, il·limi­tada en el temps, que ser­veix per defen­sar els drets de par­ti­ci­pació i opinió lliu­res i sense cen­sura prèvia ni per­se­cució penal en tant que repre­sen­tants dels elec­tors, com també la sepa­ració de poders i l’auto­no­mia par­la­mentària. Si els dipu­tats no van ser adver­tits pel TC, perquè la invi­o­la­bi­li­tat els pre­ser­vava, per què ho vam ser els dipu­tats mem­bres de la mesa, que teníem també la missió de vet­llar pels drets i les fun­ci­ons de la resta de dipu­tats? Pot el poder judi­cial jut­jar penal­ment els mem­bres de la mesa per l’admissió a tràmit d’ini­ci­a­ti­ves per per­me­tre el debat par­la­men­tari? Defenso que no, però ho ha fet, dues vega­des.

El Suprem ha tri­gat dos anys a anul·lar el judici, i no per acció nos­tra: de les dues recu­sa­ci­ons adme­ses que vam fer al Suprem, els dos jut­ges recu­sats es van aca­bar abs­te­nint. Si ja vam adver­tir en el recurs de cas­sació que no accep­taríem la par­ti­ci­pació en la reso­lució del recurs de magis­trats que hagues­sin inter­vin­gut en la causa espe­cial del procés, per què van nome­nar ponents a dos d’ells i ho van accep­tar? Si ho hagues­sin fet des d’un bon començament, ens hauríem estal­viat més de dos anys dels set que hem estat en aquest pro­ce­di­ment.

Igual que en el nome­na­ment del tri­bu­nal que ens havia de jut­jar. Era el juny del 2019 quan vam pre­sen­tar la recu­sació dels jut­ges Bar­ri­en­tos i Ramos per pre­ser­var el dret a un tri­bu­nal impar­cial, per actu­a­ci­ons prèvies i reso­lu­ci­ons seves en el pro­ce­di­ment i en el dels fets del 9N. No només no se’ns va accep­tar, sinó que els dos van par­ti­ci­par en la reso­lució de l’inci­dent de recu­sació. Si s’hagues­sin abs­tin­gut no s’hau­ria repe­tit el judici, tindríem sentència ferma. Juny del 2019 i sentència del Suprem el novem­bre del 2022 accep­tant par­ci­al­ment el recurs de cas­sació que s’havia vul­ne­rat el dret a un tri­bu­nal impar­cial i que calia repe­tir el judici amb un altre tri­bu­nal. Tres anys i cinc mesos després. Més de dos anys de dila­ci­ons evi­ta­bles, que és més que la pena d’inha­bi­li­tació impo­sada. Es farà justícia aquest cop? De moment, ha tin­gut lloc el judici, veu­rem la sentència.