Ara farem uns premis

No tenim ganes de cele­bra­ci­ons, ni de fes­tes, ni de gales. Hi ha massa gent (un de sol ja seria massa gent) que pateix injus­ta­ment presó, exili. Al set­ma­nari La República no tenim ganes de cele­bra­ci­ons, però orga­nit­za­rem uns pre­mis. Els Pre­mis Repu­bli­cans de l’Any. Perquè no volem que la indig­nació, ni la ràbia ni la tris­tor ens atu­rin. Orga­nit­zem els Pre­mis Repu­bli­cans de l’Any per orgull, per constància i per rea­fir­mació repu­bli­cana. Perquè no ens ren­dim. Perquè no ens faran callar. I perquè hi ha molta gent i enti­tats que tam­poc no es ren­dei­xen ni volen callar. I aquests homes, dones i col·lec­tius merei­xen un reco­nei­xe­ment. També volem pre­miar per­so­nes que, sim­ple­ment, excel·lei­xen en el seu ter­reny pro­fes­si­o­nal. Una república també és això, un indret on es valora la gent que fa bé la seva feina.

A La República aca­bem de començar l’aven­tura edi­to­rial i tenim prou feina fent de peri­o­dis­tes. Però tots en tenim, de feina, i bé que mun­tem sopars grocs, dinars grocs, esmor­zars grocs, ver­muts grocs i totes aque­lles ini­ci­a­ti­ves que mos­tren als nos­tres empre­so­nats i exi­li­ats que no estan sols. La República està amb ells i amb els que se la con­ti­nuen jugant al car­rer. Per tot això, què millor que lliu­rar els Pre­mis Repu­bli­cans de l’Any l’1-O. Ja és hora de dei­xar de com­me­mo­rar der­ro­tes, podent com­me­mo­rar una victòria. La victòria de la ciu­ta­da­nia. L’1 d’octu­bre pas­sat vam votar. Des de la modèstia, però amb tota la deter­mi­nació, con­vo­quem una altra votació que cul­mi­narà l’1-O d’enguany amb un reco­nei­xe­ment públic a molts dels que con­ti­nuen donant la cara per cons­truir república. Fins a acon­se­guir-ho.