Opinió

Un estat català econòmicament més fort

El 64,5% dels productes fets a Catalunya ja marxen cap a l’estranger

Els líders dels par­tits que van defen­sar l’apli­cació de l’arti­cle 155 con­tra els cata­lans, repre­sen­tants de la patro­nal econòmica, en gran mesura les cor­po­ra­ci­ons que for­men part de l’Ibex 35 i gai­rebé tots els mit­jans de comu­ni­cació amb seu a la capi­tal de l’Estat espa­nyol no van parar de rei­te­rar que la ines­ta­bi­li­tat política i econòmica que ha vis­cut i viu Cata­lu­nya és caòtica i que si seguia així es con­dem­na­ria 7,5 mili­ons de per­so­nes a caure al fons del pedre­gar. Ens deien que mar­xa­rien les empre­ses, que l’atur s’enfi­la­ria per les parets, que no vin­dria inversió estran­gera, que el turisme –una bona font d’ingres­sos– pas­sa­ria de llarg, que del pres­tigi que havia tin­gut el Prin­ci­pat ja no en que­dava ni gota, etc. Doncs res més lluny d’aquest relat inven­tat. Un relat que tenia com a únic objec­tiu que les auto­ri­tats i la població favo­ra­ble a la inde­pendència o a la república, tant és, desistís del seu objec­tiu. Només així l’Estat espa­nyol podria seguir man­te­nint la seva rutina habi­tual, el seu esta­tus, és a dir, tirar enda­vant pro­jec­tes faraònics que mai han tin­gut en compte el seu impacte econòmic, man­te­nir una total impu­ni­tat a l’hora de con­tro­lar la cor­rupció en el par­tit del govern i, un fet gravíssim, no voler escol­tar, dia­lo­gar o nego­ciar el que fa anys que demana una part de la soci­e­tat cata­lana supe­rior als 2 mili­ons de per­so­nes.

Doncs es veu que després de tan­tes men­ti­des i tanta bilis i rius de tinta per des­pres­ti­giar tot allò que es coneix com el procés, ara resulta que l’eco­no­mia cata­lana creix més que l’espa­nyola i que la de la Unió Euro­pea. Fins i tot resulta que el PIB per capita català, que ja supera els 29.500 euros, recu­pera el nivell d’abans de la crisi econòmica ini­ci­ada amb la cai­guda del gegant Leh­man Brot­hers el setem­bre del 2008. Però el que resulta més simp­tomàtic és que el pes de l’eco­no­mia cata­lana dins de l’Estat espa­nyol es va situar el 2017 al 19,2% del PIB, una dècima més que el 2016. El millor d’aquesta xifra és que suposa el per­cen­tatge més alt des de l’any 2000. Aquesta és la prova del nou que demos­tra que els dar­rers tres anys a Cata­lu­nya no només l’eco­no­mia no ha fet fallida, sinó que ha situat el seu pes dins de l’Estat en un punt rècord i que el crei­xe­ment no para d’enfor­tir-se. Un fet que hi ha tin­gut molt a veure ha estat l’acce­le­ració de la indústria, que ja suposa el 22,1% de l’eco­no­mia cata­lana, i que repre­senta el per­cen­tatge més ele­vat dels dar­rers deu anys.

Si mirem les dar­re­res dades, l’índex gene­ral de la xifra de nego­cis del sec­tor indus­trial al maig a Cata­lu­nya es va incre­men­tar un 2,9% en relació amb el maig de l’any pas­sat, segons les xifres faci­li­ta­des per l’INE. La indústria fun­ci­ona, la fac­tu­ració creix, però un dels punts fos­cos és que no aug­menta la cre­ació de llocs de tre­ball.

La direc­tora de la Memòria Econòmica de Cata­lu­nya 2017, que ela­bora el Con­sell Gene­ral de Cam­bres de Cata­lu­nya, Carme Poveda, va expli­car la set­mana pas­sada que aquest “procés de rein­dus­tri­a­lit­zació” a Cata­lu­nya “s’està pro­duint des de l’inici de la recu­pe­ració econòmica” i va recor­dar que la indústria cata­lana va créixer l’any pas­sat un 4,9%, per sobre de la mit­jana espa­nyola i euro­pea “per ter­cer any con­se­cu­tiu”.

El cert és que en la dar­rera època, mal­grat la crisi, s’ha millo­rat la pro­duc­ti­vi­tat. Però hi ha altres camps que també van a l’alça. S’ha gua­nyat turisme i, dar­re­ra­ment, el sec­tor i l’admi­nis­tració no s’esfor­cen tant a incre­men­tar el nom­bre de visi­tants, sinó a aug­men­tar la des­pesa que fan. Un altre ele­ment al qual no es presta prou atenció és que en els dar­rers anys s’han diver­si­fi­cat les ven­des, fruit d’una política comer­cial d’anar més enllà dels mer­cats tra­di­ci­o­nals euro­peus. Com ja sabrà el lec­tor, les expor­ta­ci­ons van aug­men­tant tri­mes­tre a tri­mes­tre. Cal recor­dar que el mer­cat estran­ger ja arriba al 64,5% de les ven­des dels pro­duc­tes cata­lans.

Ara podríem dir allò de “l’eco­no­mia va bé”. Efec­ti­va­ment podria anar millor, bàsica­ment a l’hora d’obte­nir més ocu­pació i sobre­tot de més bona qua­li­tat tant en la con­trac­tació com en l’incre­ment de sala­ris. Però cal ser agraïts i posar els fona­ments perquè l’àmbit econòmic, empre­sa­rial i pro­fes­si­o­nal sigui una de les potes clau que haurà de supor­tar la república del demà. Hi ha bones uni­ver­si­tats, bons inves­ti­ga­dors, sec­tors clàssics i àmbits nous com les start-ups que van com una seda. Cal donar l’empenta final perquè l’eco­no­mia porti cap a la república del benes­tar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor