No és cosa (només) de dones
La reivindicació feminista no és una qüestió de gènere, sinó que ens interpel·la com a espècie
Els drets de les dones no havien estat mai tan reconeguts com avui en tota la història de la humanitat. Pensar, només fa cent anys, que elles tindrien l’estatus que tenen avui, si més no en la societat occidental, era una utopia. Aquesta realitat pot portar a creure, de fet està passant entre el personal més retrògrad i els liberals de façana, que la reivindicació del feminisme és una exageració. Un error que fa més necessària la mobilització per la igualtat de gènere efectiva.
D’entrada, els drets i el reconeixement social de la dona han avançat més que mai abans en l’últim segle en un context en què la societat, durant el mateix període, ha progressat més que mai en línies generals. Es podria incórrer en un altre error considerant que l’impuls en el reconeixement del paper de la dona ha estat conseqüència dels avenços socials i econòmics quan, en realitat, han estat precisament l’alliberament de la dona i del seu talent reprimit durant segles allò que ha fet agafar velocitat al progrés humà.
Tot això va passar en el segle XX. Ens acostem al final de la segona dècada del segle XXI i veiem com moltes de les fites assolides en l’àmbit de l’estat del benestar estan en risc, per a les dones i per als homes. I tot això quan encara bona part dels assoliments en matèria de drets de gènere no han passat del paper a la realitat. Ho demostren les estadístiques en diversos fronts, com el salarial, el de la violència masclista, el de la presència femenina en llocs de poder real. Hi ha dues explicacions plausibles i consecutives pel que fa a l’estancament en l’avenç cap a la igualtat. La primera és que les mentalitats avancen més lentament que els canvis socials. La segona, conseqüència de la primera, és que el masclisme (que pot impregnar homes i dones, per cert) no ha processat encara la fi del seu imperi secular. Creure que mobilitzacions com les del 8-M, com les del dia a dia en la lluita per la igualtat són una batalla sectorial de la meitat de la població és un error. I una temeritat. Si hi guanyen elles, hi guanya la societat. No és només qüestió de justícia. O potser perquè és una qüestió de justícia el benefici és general.
