Opinió

No som teves, no som vostres

L’abril del 2008 al Parlament de Catalunya vam aprovar per unanimitat la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Tots els grups vam compartir, com diu el preàmbul de la llei, que les violències exercides contra les dones tenen característiques diferents d’altres formes de violència, que la violència masclista és una violència específica i diferenciada que patim les dones pel sol fet de ser-ho en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones. Que calia i que cal garantir el dret inalienable de totes les dones a desenvolupar la pròpia vida sense cap de les formes i dels àmbits en què es pot manifestar la violència masclista.

Hi he pensat reiteradament cada vegada que s’ha fet públic un cas de violència masclista, i més recentment pels darrers casos de violacions. La violència sexual i els abusos sexuals són “actes de naturalesa sexual no consentits per les dones, inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu”, diu la llei. L’assetjament i les agressions sexuals es caracteritzen per l’ús premeditat del sexe com a arma per demostrar poder i abusar-ne.

Les dades periòdiques sobre violència sexual de la fiscalia, de denúncies als Mossos per abús sexual i per violació i del Ministeri de l’Interior sobre els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, incloses les denúncies d’adolescents per assetjament sexual mitjançant el mòbil i les xarxes socials, consoliden des de fa anys una tendència a l’alça, exponencial, i això que una bona part de la violència sexual queda amagada perquè no es denuncia. Més agressions, més conductes masclistes agressives enregistrades i difoses, també més denúncies. Més reacció reaccionària contra l’apoderament femení i les polítiques per erradicar el masclisme. La resposta ha de ser una llei millor, més recursos i més (tota la) intransigència en tots els àmbits amb les violències sexuals, amb les relacions desiguals per raó de gènere i amb l’ús del sexe com a eina d’humiliació i d’abús. Que quedi ben clar: “No som teves, no som vostres.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor