EXOTISMES

La violència masclista, un fenomen global, s’expressa de manera diferent segons el context geogràfic i històric. En cada un d’aquests espais, la cultura, les tradicions i les creences religioses són emprades per justificar comportaments destinats a sotmetre les dones. De vegades, de forma deliberadament falsa: malgrat que ni el cristianisme, ni l’islamisme, ni el judaisme, ni l’hinduisme, ni el sikhisme permeten els matrimonis forçosos, moltes famílies fan servir la religió d’excusa per casar familiars a la força.

A causa del racisme, les formes de violència masclista presents en països no occidentals són considerades com a part intrínseca d’aquelles cultures titllades d’exòtiques, vinculades a una tradició essencialitzada i inalterable. Així, la violència masclista passa a ser un tret definitori d’aquelles cultures. En contraposició, les violències ocorregudes a Occident, i patides per les dones blanques, són vistes com a successos ideològics deslligats de cap mena de costum o tradició, i que en cap cas esdevenen un tret definitori de la civilització occidental.

Per exemple, el concepte de crims basats en l’honor sol aparèixer lligat als assassinats o a altres agressions físiques que rep una dona, normalment índia o pakistanesa, per part dels seus familiars. Tanmateix, no pensem en la sextorsió com a delicte basat en l’honor, malgrat que en té un component important. Un home decideix difondre a tercers vídeos o fotografies eròtiques d’una dona, sense que ella ho hagi permès, perquè considera que la societat l’amonestarà a ella per la seva actitud sexual, malgrat que, en algun cas, l’home també hi aparegui. El públic tampoc considerarà que difondre material sense el consentiment de la dona sigui delicte, ja que, seguint la lògica que impera a l’espai públic, percep que són elles les que han de preservar la integritat sexual, molt lligada a la dignitat com a dona. Si no ho fan, esdevenen un cos a disposició dels homes: una dona que va beguda, grava un vídeo eròtic o fa autoestop passa a ser culpable de tot el que li ocorri. Quan una treballadora d’Iveco es va suïcidar arran de la difusió d’imatges sexuals seves, molts mitjans es van preocupar més per com se sentien el marit i el fill que no pas per com devia ser la violència que ella havia patit per arribar a llevar-se la vida.

Un altre cas és la mutilació genital femenina, una pràctica realitzada en una trentena de països de l’Àfrica i l’Àsia occidental. Occident, però, també ha realitzat alteracions genitals per reforçar el control sobre la sexualitat, com ara les operacions als nadons intersexuals, que neixen amb genitals ambigus, perquè s’adeqüin al que la societat entén per genitals masculins o femenins. D’altra banda, l’excés d’episiotomies –tall al perineu per facilitar el part– i de cesàries fetes sense una necessitat estrictament vinculada a la salut que es registra en hospitals catalans i espanyols mostra fins a quin punt els cossos de les dones poden ser tallats per a comoditat d’altres persones. Mentre l’OMS estipula que la xifra d’episiotomies no ha de passar del 20% del total, a Espanya vuit de cada deu mares l’han patida.

Arreu del món trobem exemples de pràctiques perjudicials per a les dones que es realitzen en nom d’ideals de bellesa. A la Xina, existia la dolorosa pràctica dels peus de lotus, que alterava els peus de les dones, doblegant-los els dits, perquè tinguessin una forma triangular. Tanmateix, la primor extrema associada als cànons de bellesa occidentals no es percep com una cosa culturalment problemàtica, malgrat que porta moltes dones a emmalaltir d’anorèxia i que és un ideal inassolible tant per a la majoria de dones com per a moltes models, que, o bé són retocades amb Photoshop en imatges, o bé són sotmeses a privacions alimentàries abans de desfilar.

Per lluitar contra les violències masclistes cal detectar les raons que les causen. Els prejudicis sobre les cultures percebudes com a occidentals, i la relació amb la resta, poden esbiaixar la forma que tenim de valorar-les i, per tant, d’actuar per erradicar-les.