EL PROBLEMA DE LA LLIBERTAT

El moviment feminista occidental ha fet de la llibertat una de les seves màximes reivindicacions. És lògic. El control dels cossos de les dones i la capacitat reproductiva de les que són femelles han estat la clau de volta de l’opressió femenina.

La forma en què algunes feministes, i part de la societat, han emprat el concepte de llibertat ha generat dificultats a l’hora d’afrontar els problemes que afecten les dones. A grans trets, s’ha lligat el concepte de llibertat al de llibertat d’elecció, i s’ha convertit la llibertat d’elecció en el barem per determinar si una cosa és opressiva.

La prostitució n’és el cas paradigmàtic. Les posicions abolicionistes majoritàries han acabat simplificant el discurs brandant la idea que la prostitució és dolenta perquè ningú tria ser prostituta, fins al punt que moltes dones que exerceixen la prostitució són víctimes del tràfic de persones. Si algú ho tria és perquè la seva capacitat de decisió es veu limitada per la necessitat econòmica. En conseqüència, elles parlen de dones prostituïdes, un concepte que suggereix que les treballadores sexuals, traficades o no, no tenen cap mena d’agència: són incapaces de prendre una decisió autònoma i esdevenen subjectes passius. Les posicions partidàries del treball sexual més extremes, en canvi, basen la idoneïtat de la prostitució en el fet que pot ser empoderant.

El mateix argument “ella (no) ho ha triat” rau en el cas del vestit que porta Cristina Pedroche durant les campanades de Cap d’Any. Com que ella l’ha escollit, no hi ha cap problema amb el vestit, malgrat que el seu company vagi tapat fins al nas. La resposta contrària sol ser que ella és una aliada del patriarcat perquè en treu un benefici o té el cervell rentat. Els mateixos arguments, a favor i en contra, trobaríem en la defensa o rebuig dels moviments de dones que, als països anglosaxons i encoratjats per l’extrema dreta, volen exercir el rol de mestressa de casa submisa.

La dicotomia alliberades/submises focalitza la conversa en les decisions, o l’absència de decisió, de les dones, cosa que no passa en debats sobre temes semblants. Per exemple, en el cas dels refugiats que arriben a Europa mitjançant xarxes de contrabandistes o de tràfic de persones, la conversa no se centra en si tenen capacitat d’elecció, sinó en la situació política als seus països i en l’absència de vies segures per arribar a Europa, amb lleis d’estrangeria força racistes. Tampoc ningú empra conceptes com persones traficades –o d’altres per l’estil– per referir-se a ells. La seva agència no és qüestionada en cap moment. En tot cas, es parla d’aquells condicionants que els fan prendre la decisió de contractar màfies per buscar refugi.

Segurament hi hauria moltes persones que, atenent a la seva situació econòmica, es vendrien gustosament un ronyó, i això els garantiria una vida més digna, en termes econòmics i de benestar físic i emocional, que ser explotades al camp o en fàbriques tèxtils com les que hi havia a Rana Plaza. Tanmateix, no són arguments prou bons per a la legalització de la venda d’òrgans. En tot cas, han de servir per lluitar contra l’explotació laboral que pateixen les classes treballadores, i que els porta a considerar que vendre un òrgan és més digne que treballar.

La centralitat de la llibertat en el feminisme corre el risc de legitimar els discursos neoliberals que transformen les conseqüències d’opressions estructurals en obstacles personals que seran superats amb esforç individual. També poden justificar polítiques paternalistes, en considerar, per exemple, que les dones prostituïdes han de ser salvades per les altres, suposadament més empoderades.

El feminisme majoritari faria bé de qüestionar el concepte de llibertat imperant. No és casualitat que els grans debats que més han dividit el feminisme occidental en les darreres dècades –el treball sexual, la gestació subrogada i la maternitat– siguin aquells en què la llibertat individual, i la capacitat d’exercir-la com a tret definitori d’aquella persona –fins al punt que esdevé una identitat (in)capacitant–, han capitalitzat la conversa.