Opinió

ÉS LA DISCIPLINA, IMBÈCILS!

El confinament arriba al límit. L’oficial, perquè el govern espanyol està més acollonit per l’economia que per la covid-19, i el domèstic, perquè a molta gent ja li sembla bé aparentar que és responsable si només ha de ser una estona, però si ha de durar gaire, tot li tiba. Es percep en actituds rebels que empenyen cap a les segones residències, cap al supermercat a comprar llaminadures, o cap a l’aire lliure per ventilar les neurones. I també en l’opinió pública, que s’expressa per boca dels oracles mediàtics o que directament s’esbrava per les xarxes per preguntar-se per què els nens no poden sortir al parc, per què no es pot anar a fer surf de vela, a nedar o a passejar pel bosc. Deu ser que ventilen poc la casa i les neurones se’ls ofeguen i no se’ls acut que no estem de vacances, que una excepció en justifica una altra i així fins a l’infinit, que el risc individual no és equivalent al risc col·lectiu ni que l’exemple i la disciplina són fonamentals perquè les accions col·lectives surtin bé. Però tranquils, que aviat podrem córrer i el virus, també.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)