Opinió

Tribuna republicana

ASSETJAMENT SEXUAL DIGITAL

Els missatges sexuals a les xarxes se sumen a l’assetjament laboral, als espais d’oci i lleure i al carrer
Una dona amb autonomia es considera una dona disponible sexualment

Una de les firmes de la revista cultural Núvol, Pol Capdet, ha vist com se li rescindien les seves col·laboracions per haver enviat un missatge directe de Twitter a la poeta i actriu Juana Dolores, en què li demanava si volia cardar amb ell, malgrat no conèixer-lo. La poeta va difondre el missatge, sense revelar la identitat de Capdet, i el va titllar de ciberassetjament. Això va generar un debat per escatir si el missatge era assetjament sexual.

La conversa no en va treure l’entrellat, cosa que va evidenciar la dificultat per identificar els actes d’assetjament sexual a la xarxa, sobretot quan no són gaire agressius ni persistents. El món digital té uns codis de comunicació diferents als del món físic, però les dinàmiques de poder, i les conductes que se’n deriven, solen ser una translació d’allò que passa al físic. És a dir, l’àmbit físic i el digital no són dos mons aïllats l’un de l’altre, sinó que estan en constant interacció. Sigui perquè la nostra vida ja és física i digital, sigui perquè les jerarquies de poder a un àmbit es traslladen a l’altre. És així com hem d’entendre el ciberassetjament sexual.

L’assetjament sexual al carrer, o en espais públics, és definit com aquelles pràctiques amb connotació sexual exercides per una persona desconeguda al carrer, al transport o a l’espai públic, que acostumen a provocar malestar a la víctima. Tenint en compte aquesta definició, l’acte de Pol Capdet és assetjament sexual: a l’espai físic, equivaldria que un desconegut s’apropés a una dona pel carrer i li demanés si vol follar, sense que entre els dos s’hagués establert, abans, cap mena de contacte que pogués indicar flirtreig. Com que va passar per missatge directe, que fa que tan sols qui envia el missatge i qui el rep el puguin llegir, es podria considerar que equivaldria a trobar-se la carta d’un desconegut a la bústia de casa demanant-te si vols sexe. En qualsevol cas, seria més fàcil concloure que es tracta d’assetjament, i que la víctima té tot el dret, si vol, a denunciar-lo. Capdet, i altres usuaris, no ho van veure així, i van retreure a Juana Dolores haver publicat el missatge. Altres detractors de la decisió argumentaven que, si ella havia dit a l’entrevista de Núvol que era una dona alliberada sexualment, resultava hipòcrita que s’enfadés pel missatge. Aquesta actitud és una translació, al món digital, de la cultura de la violació.

Si durant anys ens han dit que anar beguda, vestir de determinada manera o estar a soles amb un home responsabilitza les dones de les agressions sexuals que puguin patir, ara també les culpem del seu assetjament en cas que enviïn un missatge sexual, publiquin imatges sensuals a les xarxes o facin declaracions sobre la seva sexualitat. La cultura de la violació reforça un sistema de poder en què l’objectivació de les dones per part dels homes s’estableix com la forma de relació per defecte entre els dos gèneres, fet que deriva en l’assumpció d’uns rols a l’espai públic, laboral, i ara també digital, destinats a limitar la llibertat d’expressió i de moviment de les dones. Així, una dona amb autonomia es considera una dona disponible sexualment. Això no té res a veure amb el flirteig: el flirtreig és compartit, desitjat i basat en la igualtat en la presa de decisions dels implicats.

Un missatge com el de Pol Capdet no és, lamentablement, el fet més traumàtic i violent que ens ha passat a moltes dones. Tanmateix, sí que és una gota més de l’entramat de l’assetjament sexual que rebem al llarg del temps. Els missatges sexuals a les xarxes se sumen a l’assetjament laboral, als espais d’oci i lleure i al carrer. Cas per cas, la majoria no són especialment feridors, però això no vol dir que les dones els haguem d’ignorar o ser educades en la resposta. Sumats tots a la vegada, aquests microactes constitueixen una teranyina en què les dones som valorades pels homes en base a la nostra sexualitat. Així doncs, sí, l’acte de Pol Capdet va ser assetjament. I no, Juana Dolores no és una estreta o una puritana: és una dona que, com totes, decideix amb qui i quan vol anar al llit.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)