Opinió

Tribuna republicana

EL GÈNERE DELS LAVABOS

El Parlament de Catalunya ha habilitat lavabos on poden accedir dones, homes i persones no binàries
Els lavabos són espais que divideixen la població, i escenaris on es perpetuen les relacions de poder

El Parlament de Catalunya ha habilitat lavabos on poden accedir dones, homes i persones no binàries, i que estan adaptats per al canvi de bolquers i la neteja de copes menstruals. És una de les mesures del pla d’igualtat de la cambra catalana i, si bé pot semblar supèrflua, no ho és pas.

L’espai públic no és neutral, sinó que es distribueix en funció de les necessitats dels més privilegiats. Històricament, els lavabos han estat adaptats a les característiques fisiològiques dels homes cis, els homes mascle que s’identifiquen amb el gènere assignat en néixer. Els lavabos d’homes han tingut tant urinaris com vàters, però no espais perquè els trans, que van néixer femelles però no s’identifiquen amb el gènere dona, puguin canviar-se o rentar els productes d’higiene menstrual.

La majoria de lavabos de dones tan sols preveuen el canvi de certs productes de neteja menstrual, les compreses i els tampons, i no pas d’altres com les copes, i no tenen urinaris per a les dones trans. En molts edificis, els lavabos de dones i homes ocupen el mateix espai. Això causa les tradicionals cues als de dones, que es podrien reduir si els lavabos fossin més grans i amb major nombre de vàters que els masculins.

Els lavabos són espais que divideixen la població, adaptats als usos de cada grup social, i escenaris on es perpetuen les relacions de poder entre ells. Les zones de canvi de bolquers se solen ubicar als serveis de dones. Durant l’època de segregació racial als Estats Units, blancs i afroamericans pixaven i cagaven en espais separats. La divisió de gènere binària home-dona resulta problemàtica per a les persones que no s’identifiquen amb cap dels dos gèneres. La divisió per genitals exclou les persones intersexuals, les que presenten cromosomes, gònades o genitals que no s’ajusten a les divisions tradicionals de mascle i femella humans.

Els lavabos són indrets de violència. Tant si s’és una dona com un home trans, es vagi al lavabo d’homes o al de dones, hi ha el risc que siguin emprenyats, o fins i tot agredits, per persones cis que qüestionen el seu gènere. La privacitat d’un vàter ha estat, també, un espai de llibertat, on la reclusió ha permès que es pugui exercir el sexe i l’amor homosexual en moments en què la seva expressió pública estava perseguida.

A Corea del Sud, els lavabos públics són un dels escenaris on tenen lloc els delictes molka, la gravació de dones sense el seu consentiment, mitjançant càmeres ocultes, per part d’homes que penjaran les imatges a la xarxa. A l’Índia, així com en altres països amb sistemes d’evacuació d’excrements deficients, la reivindicació de lavabos per a dones en llocs no aïllats és d’especial rellevància, perquè moltes són violades quan es dirigeixen a fer les seves necessitats en zones obertes. L’Unicef, WaterAid i Water and Sanitation for the Urban Poor han publicat una guia de construcció de lavabos per a dones. Conté recomanacions com que les vies d’entrada per a homes i dones estiguin ben separades; que les portes dels lavabos es puguin tancar o que els cubicles no permetin als de fora veure qui hi ha a dins o quin soroll fa.

Aquesta última característica és deguda al fet que la imatge d’una dona cagant és un tabú. Les humoristes Malena Pichot, argentina, i Ali Wong, estatunidenca, denuncien que, a Occident, també succeeix. L’any passat, The New York Times enumerava les tècniques que feien servir algunes dones per evitar que la resta de companys s’adonessin que cagaven, des d’anar a lavabos d’altres edificis fins a estirar la cadena compulsivament. L’article citava un estudi que indicava que les dones que es disculpaven per anar al lavabo en hores de feina eren més mal vistes que les companyes que s’excusaven per fer altres coses. A l’hora d’avaluar els companys homes de feina, això no era rellevant. L’article conté una dada que posa en valor la iniciativa de lavabos inclusius del Parlament de Catalunya. Fins al 2011, les congressistes dels Estats Units no van tenir serveis ubicats a la planta on tenien lloc les votacions.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)