Punts de vista
LA MAJORIA NO SÓN ALGUNES
Intentem que les veritats ocupin el lloc que es mereixen. És l’única manera d’avançar
Aquesta setmana hem pogut veure com els d’ OCTUVRE han aconseguit que el relat no deixi indelebles les mentides. I com que em sembla que hem de fer que se sàpiga, que en quedi constància, avui ho volia compartir amb vosaltres.
Segur que recordeu la campanya que es va fer després de les brutals agressions de la policia als votants en el referèndum de l’1 d’octubre, donant a entendre que les imatges que s’estaven veient eren falses. Així ho afirmaven des del govern de Rajoy; de fet, el seu ministre d’Exteriors es va passejar per alguns platós internacionals per afirmar que aquestes imatges eren falses. Fins i tot es va atrevir a negar davant d’un reporter que les imatges que estaven veient fossin de Catalunya, fins que el reporter li va haver de dir que les havia gravat ell mateix.
En aquell moment, alguns mitjans es van dedicar a jugar a això de ser l’“oracle de la veritat”, com la ja coneguda Maldita Hemeroteca, que ens diu el que hem de creure i el que no. Tot i que ja fa temps que s’ha vist de quin peu es dol i quines mentides i quines veritats vol mostrar. Aquell 1 d’octubre no van perdre l’ocasió per evidenciar que l’objectivitat no està de la seva banda, almenys no pel que fa al tema català. Van dir que hi havia sis imatges que no pertanyien a les agressions de la policia l’1 d’octubre. Sis entre milers. De les que sí que eren certes, mai en van fer un especial. I la responsable va donar una entrevista per al Washington Post en què es deia, literalment, que “la majoria de les imatges” que s’havien vist eren falses. Doncs bé: aquesta setmana, gràcies a la feina d’OCTUVRE, el Washington Post ha hagut de canviar el text i substituir “la majoria” per “algunes”. Un fet que, tres anys després, pot semblar un petit canvi, però que significa molt. Sobretot quan la veritat sona menys que les mentides. I aquestes coses s’han d’explicar, perquè, per desgràcia, passen poques vegades.
Consumim relats absolutament falsos que s’impregnen en l’ideari col·lectiu i que després són gairebé inesborrables. Intentem que les veritats ocupin el lloc que es mereixen. És l’única manera d’avançar.
