Des de Brussel·les
n’hi ha per a tots els gustos
Em sento reconfortat i orgullós de pertànyer a una formació tan diversa com és Junts, on lluny d’imposar-se el pensament únic, es promou la participació de les bases en les decisions més importants
Aquests dies té lloc a Manresa la 25a edició de la Fira Mediterrània, el punt de trobada obligatori per als amants de la cultura popular i tradicional. Celebrem d’aquesta manera el quart de segle de trajectòria d’un mercat estratègic que vaig veure néixer i créixer: durant els tres primers anys, en tant que tècnic director de la iniciativa, fent equip amb un seguit de persones compromeses amb la cultura i les persones del país. També durant una dècada hi vaig assistir amb il·lusió i, confesso, certes expectatives (perquè això de la cultura, com tothom sap, no és tant un negoci com una professió que és igualment una vocació) com a mànager i promotor, amb grups i propostes precioses que defensaven sense complexos que la cultura popular és cultura en majúscules, apta i vàlida per a tothom, perquè no hi ha alta o baixa cultura, si és que hi ha cultures d’algú.
I és clar, si parlo de la Mediterrània ho faig amb el cap però sobretot amb la panxa i amb el cor, perquè durant la meva etapa de sis anys com a director general de cultura popular he viscut emocionat moments bellíssims i realment importants per a la comunitat que aglutina la fira, que és diversa i creixent. Reblo el record amb la fira del 2017, que vam inaugurar amb un projecte titulat SABA que maridava sonoritats i territoris (des de l’Escola Folk del Pirineu fins a una big band d’altíssim nivell, Rufaca, en diàleg orgànic amb parles i accents d’arreu dels Països Catalans) en el que podríem denominar una autèntica declaració d’intencions.
La fira del quart de segle, la d’aquest 2022, té el pols i el tarannà del seu director, l’expert en dansa d’arrel Jordi Fosas, persona que estima la matèria perquè la coneix i la viu des de ben petit. L’equip el sé cohesionat. I el públic, tot i haver superat amb èxit les dues darreres edicions pandèmiques, es retrobarà enguany amb un mercat que és també i sobretot un revulsiu per a la ciutat. La fira ha sobreviscut a tot i a tothom perquè la ciutat se l’ha creguda, se l’ha fet seva i se l’estima com a peça imprescindible de la seva tardor cultural.
A partir d’aquí, podem parlar d’un munt de coses: que si què és l’arrel, estrictament; que si hi té prou o massa o massa poca presència en el conjunt de la programació; que si hi falten o hi sobren espardenyes o gralles; que si hi ha massa o massa pocs programadors o de llocs massa verds o taronges o ves a saber quantes consideracions més. Que si tal o tal altre espai són òptims per fer-hi les reunions ràpides i tantes altres coses més.
Però si la Fira Mediterrània és alguna cosa, com la mar que li atorga el nom, és diversa. I ho és volgudament i convençuda des del seu inici. Matisada i matisable, mestissa, festiva però reflexiva quan cal, participativa però sense renunciar a la programació d’espectacles tancats i ben rodons, siguin o no creats ad hoc per a aquesta trobada. És una fira deutora de la cultura que promou, i aquesta, a la seva vegada, es vincula a una societat amb qui comparteix tipologia. Fira diversa, cultura diversa, societat diversa. I en aquesta diversitat, que sempre cal entendre com una suma, hi ha la riquesa i la maduresa.
Mentre escric tot això, penso precisament en la situació de bloqueig en què ens trobem aquests dies en l’àmbit polític, amb la coalició de govern penjant d’un fil. I estranyament em sento reconfortat i orgullós de pertànyer a una formació tan diversa com és Junts, on lluny d’imposar-se el pensament únic, es promou la participació –vinculant i decisiva– de les bases en les decisions i els moments més importants. Noves maneres, nous temps, però respectant el matís, la diferència i la llibertat d’expressió. Només puc celebrar aquesta pluralitat. Perquè n’hi ha d’haver per a tots els gustos.
