UN EXERCICI DE DEMOCRÀCIA

Fa mesos que tots sabem que l’anomenada “taula de diàleg” entre el govern espanyol i el català no arribarà enlloc. De fet, ho saben els mateixos que s’hi asseuen. Els uns, els del PSOE, convençuts que no volen ni sentir a parlar d’autodeterminació ni d’amnistia; i encara menys pocs mesos abans d’unes eleccions municipals. De fet, no van trigar ni trenta segons a rebutjar l’acord de claredat que el president Aragonès va proposar durant el debat de política general. El govern de Pedro Sánchez ha jugat a la bilateralitat, ni que sigui en pro de l’anomenada “estratègia del retrobament”, però només per parlar de temes encabits dins els paràmetres de l’autonomisme. Per la seva banda, des d’ERC hom és conscient que cal vendre algun resultat mínimament palpable, vendible; sobretot tenint en compte que cap altre partit sobiranista aposta per la taula i més aviat tendeixen a qualificar-la de “via morta”. En realitat, els uns (el PSOE) i els altres (ERC) semblen practicar aquell vell joc en què ens posàvem a donar voltes a un cercle de cadires i el primer a quedar-se dret quedava automàticament eliminat. En realitat, es tracta d’això, de discernir qui és el primer a quedar-se sense cadira o a aixecar-se de la taula, tant se val.

L’estira-i-arronsa per la reforma de la sedició és un exemple ben palpable dels límits del PSOE. Aquesta setmana, la ministra d’Hisenda va anunciar que el govern espanyol té la intenció de dur al Congrés la reforma i que es tracta d’un “compromís ferm”. Poc després, en una conversa informal amb els periodistes, el president del govern espanyol va matisar que la presentació estava condicionada a l’assumpció, per part d’ERC, que en el context de l’1-O es van cometre delictes. Els socialistes sempre han fugit d’estudi i han deixat anar que el tema no té els suports suficients, però ara es comprometrien a reduir la pena actual, fixada entre 10 i 15 anys, a una franja que no ha concretat, però que podria situar-se al voltant dels cinc anys. En qualsevol cas, acabi com acabi el tema, caldria no perdre de vista que l’element fonamental no és aquest, tal com va deixar anar Joseba Azkarraga, exconseller de Justícia al País Basc: “El debat no pot ser si el delicte de sedició pot o no reduir a la meitat la privació de llibertat. El debat ha de ser si posar urnes pot considerar-se, o no, delicte. I això fou, i serà sempre, un exercici de democràcia.” Un recordatori ben escaient cinc anys després de l’1-O.