NOU JUDICI A LA MESA

Aquesta setmana s’ha repetit el judici contra la nostra mesa, i vull parlar de la vulneració de la inviolabilitat parlamentària i de dilacions evitables de què hem estat objecte. Els diputats tenen entre les garanties principals de la seva actuació la inviolabilitat parlamentària, il·limitada en el temps, que serveix per defensar els drets de participació i opinió lliures i sense censura prèvia ni persecució penal en tant que representants dels electors, com també la separació de poders i l’autonomia parlamentària. Si els diputats no van ser advertits pel TC, perquè la inviolabilitat els preservava, per què ho vam ser els diputats membres de la mesa, que teníem també la missió de vetllar pels drets i les funcions de la resta de diputats? Pot el poder judicial jutjar penalment els membres de la mesa per l’admissió a tràmit d’iniciatives per permetre el debat parlamentari? Defenso que no, però ho ha fet, dues vegades.

El Suprem ha trigat dos anys a anul·lar el judici, i no per acció nostra: de les dues recusacions admeses que vam fer al Suprem, els dos jutges recusats es van acabar abstenint. Si ja vam advertir en el recurs de cassació que no acceptaríem la participació en la resolució del recurs de magistrats que haguessin intervingut en la causa especial del procés, per què van nomenar ponents a dos d’ells i ho van acceptar? Si ho haguessin fet des d’un bon començament, ens hauríem estalviat més de dos anys dels set que hem estat en aquest procediment.

Igual que en el nomenament del tribunal que ens havia de jutjar. Era el juny del 2019 quan vam presentar la recusació dels jutges Barrientos i Ramos per preservar el dret a un tribunal imparcial, per actuacions prèvies i resolucions seves en el procediment i en el dels fets del 9N. No només no se’ns va acceptar, sinó que els dos van participar en la resolució de l’incident de recusació. Si s’haguessin abstingut no s’hauria repetit el judici, tindríem sentència ferma. Juny del 2019 i sentència del Suprem el novembre del 2022 acceptant parcialment el recurs de cassació que s’havia vulnerat el dret a un tribunal imparcial i que calia repetir el judici amb un altre tribunal. Tres anys i cinc mesos després. Més de dos anys de dilacions evitables, que és més que la pena d’inhabilitació imposada. Es farà justícia aquest cop? De moment, ha tingut lloc el judici, veurem la sentència.