El dossier

Cadena de despropòsits

La recent detenció dels nou membres dels CDR acusats d’un delicte de terrorisme i el posterior decret de presó per a set d’ells estan marcats per la vulneració dels drets als quals ha de tenir accés qualsevol pres de l’Estat espanyol

XAVIER PELLICER
XAVIER PELLICER
“Hi ha un abús del secret de sumari. Els advocats encara no sabem en què es basen les acusacions als detinguts”
FILTRACIONS ALS MITJANS
FILTRACIONS ALS MITJANS
Alerta Solidària ha demanat al jutge que obri una peça separada per investigar el delicte de revelació de secrets

El 23 de setem­bre, Cata­lu­nya es va des­per­tar amb la notícia de les nou deten­ci­ons de per­so­nes vin­cu­la­des a l’inde­pen­den­tisme, en aquest cas vin­cu­lats als CDR. Set d’ells són a la presó de Soto del Real i els altres dos van que­dar en lli­ber­tat poques hores després. Des d’ales­ho­res, no hi ha dia en què els advo­cats d’Alerta Solidària i les matei­xes famílies dels detin­guts no hagin denun­ciat que s’estan vul­ne­rant rei­te­ra­da­ment tant els drets dels pre­sos com dels seus lle­trats. La llista de des­propòsits es va allar­gant a mesura que pas­sen les hores.

ORFES D’INFOR­MACIÓ

Força dies després de les deten­ci­ons, els advo­cats d’Alerta Solidària que s’encar­re­guen de la defensa dels empre­so­nats saben que el jutge de l’Audi­en­cia Naci­o­nal Manuel García Cas­tellón i la fis­ca­lia els acu­sen de ter­ro­risme, tinença d’explo­sius i estralls, però des­co­nei­xen en què es basen per atri­buir-los aquests delic­tes. A més, la inter­lo­cutòria en què el jutge va orde­nar la presó incon­di­ci­o­nal es va tras­lla­dar als advo­cats amb una part de la infor­mació cen­su­rada, segons explica el por­ta­veu d’Alerta Solidària, Xavier Pelli­cer.

REGIS­TRES SENSE ADVO­CAT

Qual­se­vol per­sona té dret a tru­car a un advo­cat de con­fiança o a dema­nar-ne un d’ofici en el moment que és detin­gut o que es pro­du­eix un regis­tre domi­ci­li­ari. En el cas dels CDR, hi havia qui conei­xia aquest dret i va recla­mar la presència del lle­trat pro­per, però també es van pro­duir situ­a­ci­ons, segons Alerta Solidària, en què la Guàrdia Civil ni tan sols va lle­gir els seus drets al detin­gut i, com a con­seqüència, alguns regis­tres es van fer en absència d’advo­cat. Amb la llei a la mà, l’escor­coll no s’ha de pro­duir fins que l’advo­cat no hi fa acte de presència, a no ser que l’afec­tat renunciï a aquest dret. En el cas que algú reclami un advo­cat d’ofici, la Guàrdia Civil té l’obli­gació de con­tac­tar imme­di­a­ta­ment amb el Col·legi d’Advo­cats. No ho va fer.

HORES SENSE DEFENSA

Més enllà que alguns detin­guts van veure el seu advo­cat durant el regis­tre, la pri­mera tro­bada entre les dues parts en què per fi van poder par­lar no es va pro­duir, en el millor dels casos, fins pas­sa­des trenta-sis hores de la detenció. La llei indica que el detin­gut ha de poder veure un lle­trat en el període més curt pos­si­ble, que hau­ria d’oscil·lar entre un màxim de tres o qua­tre hores. Dos dels detin­guts van optar ini­ci­al­ment per un advo­cat d’ofici, que no se’ls va faci­li­tar fins a qua­ranta-vuit hores després de la detenció. Sem­bla que final­ment els advo­cats d’Alerta Solidària por­ta­ran la defensa dels set detin­guts, però en les dar­re­res hores no se’ls havia faci­li­tat el con­tacte amb els dos pre­sos que ini­ci­al­ment hi havien renun­ciat. “Cada gest que fem perquè es faci efec­tiva la vènia, ells fan el pos­si­ble per evi­tar-lo. Això és una vul­ne­ració del dret de defensa”, indica Pelli­cer.

SENSE carta DE PRE­SEN­TACIÓ

La Guàrdia Civil va optar per entrar a les llars ender­ro­cant la porta d’entrada i de mati­nada. Els detin­guts i les seves famílies dor­mien. En molts casos, els inves­ti­gats van pen­sar que els entra­ven a robar ja que, segons expli­quen, els agents van tri­gar un temps a iden­ti­fi­car-se i van espe­rar a sen­tir crits a l’altra banda de la porta. Els poli­cies tam­poc van ense­nyar a l’ins­tant l’ordre judi­cial que auto­rit­zava el regis­tre. La llei no indica com ha de ser l’entrada dels cos­sos de segu­re­tat, però els advo­cats hi veuen un abús de força.

ELS DRETS DELS MENORS

Fami­li­ars dels detin­guts expli­quen que alguns menors van ser enca­no­nats amb pis­to­les. Alerta Solidària ha posat el cas en mans d’orga­nit­za­ci­ons que tre­ba­llen a favor de la pro­tecció del menor, com ara Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, la Comissió de Defensa dels Drets Humans, el Síndic de Greu­ges, el Defen­sor del Poble...

PRES­SI­ONS ALS DETIN­GUTS

Durant el tras­llat a Madrid, es van fer inter­ro­ga­to­ris als detin­guts sense que hi hagués pre­sent un advo­cat. Els lle­trats sos­pi­ten que es van pro­duir coac­ci­ons i pres­si­ons, també als dos detin­guts que van decla­rar i que van optar per ser assis­tits per advo­cats d’ofici. Recor­den que alguns inter­ro­ga­to­ris es van fer quan els detin­guts acu­mu­la­ven trenta-sis hores sense dor­mir. A més, dins de Soto del Real s’ha evi­tat el con­tacte entre els cinc detin­guts que han con­fiat la defensa a Alerta Solidària i els dos que ini­ci­al­ment hi havien renun­ciat.

AVÍS ALS FAMI­LI­ARS

Els fami­li­ars van ser apar­tats durant els escor­colls i no van ser infor­mats. Van rebre una tru­cada d’uns noranta segons quan els detin­guts ja eren a Madrid. Alguns pre­sos no van poder fer ni aquesta tru­cada.

ASSA­BEN­TAR-SE PER LA PREMSA

Els advo­cats dels detin­guts es van assa­ben­tar pels mit­jans de comu­ni­cació de l’ordre del jutge d’ingres­sar-los a la presó. Els pre­sos hau­rien hagut de tenir una entre­vista amb l’advo­cat abans del tras­llat.

A PRESÓ SENSE DELICTE

Des d’Alerta Solidària con­si­de­ren que és “fla­grant” que als set acti­vis­tes soci­als se’ls enviï a presó pre­ven­tiva per un delicte futu­ri­ble. També que es fil­tri infor­mació “interes­sada i mani­pu­lada” per apun­ta­lar que són per­so­nes vio­len­tes.

PRESÓ INJUS­TI­FI­CADA

Els ele­ments jurídics que sus­ten­ta­rien la presó pro­vi­si­o­nal són insu­fi­ci­ents, indi­quen els advo­cats. No pot exis­tir rei­te­ració delic­tiva perquè no s’ha comès cap delicte. És com si hagues­sin ficat els Jor­dis a la presó dos anys abans del referèndum. Tam­poc no exis­teix risc de fuga, deta­lla Xavier Pelli­cer, perquè són per­so­nes arre­la­des al ter­ri­tori, amb família. Final­ment, no hi ha perill que des­tru­ei­xin pro­ves perquè la Guàrdia Civil ja ha regis­trat tots els espais que va con­si­de­rar que podien ser font de pro­ves.

TER­RO­RIS­TES PERÒ AL CAR­RER

Als advo­cats se’ls fa difícil expli­car-se l’ope­ració de l’Estat, si no és perquè els pre­sos “són sim­ple­ment ostat­ges”. “Com s’explica que a dos dels detin­guts se’ls deixi en lli­ber­tat acu­sats d’inte­gració a grup ter­ro­rista?”, es pre­gun­ten. És una de les con­tra­dic­ci­ons del dis­po­si­tiu. Alerta Solidària també inter­preta que amb aquesta ope­ració s’han ata­cat ciu­tats que són punts forts de l’inde­pen­den­tisme.

REVE­LACIÓ DE SECRETS

De manera con­ti­nu­ada hi ha un delicte de reve­lació de secrets, ja que no ces­sen les fil­tra­ci­ons a mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols sobre el sumari. S’han tras­lla­dat a la premsa docu­ments que només tenien el fis­cal i el jutge i altres que només tenia la Guàrdia Civil. Aquest cos poli­cial ha arri­bat a fil­trar vídeos des de per­fils ofi­ci­als, com el de l’entrada a un pis. Els advo­cats han pre­sen­tat un escrit de denúncia al jutge de l’Audi­en­cia Naci­o­nal ins­tant-lo a obrir una peça sepa­rada per inves­ti­gar aquest i altres delic­tes.

CALÚMNIES I INJÚRIES

Alguns líders polítics de diver­ses for­ma­ci­ons estan escam­pant acu­sa­ci­ons sobre els detin­guts i sobre els líders inde­pen­den­tis­tes sense res­pec­tar la pre­sumpció d’innocència. Alerta Solidària explica que es comet un delicte de calúmnies i injúries, però que l’hau­rien de denun­ciar els fami­li­ars. Alguns ho estan estu­di­ant, però hau­rien d’ini­ciar un altre procés judi­cial i ara la seva pri­o­ri­tat és treure els detin­guts de la presó.

SARA MUÑOZ

smu­noz@​lrp.​cat

GENERAR PARÀLISI I POR ENTRE LA GENT

SARA MUÑOZ

Des d’Alerta Solidària i des dels partits independentistes han reiterat que darrere les detencions i els empresonaments dels membres dels CDR s’amaga una estratègia: “Són mecanismes per generar unes determinades reaccions socials que són la paràlisi i la por dels independentistes”, assegura el portaveu d’Alerta Solidària. Des d’aquest col·lectiu d’advocats preveuen operacions similars, però creuen que quan les raons sobrepassen la llei “no es pot saber què passarà, ni com, ni quan.”

Gonzalo Boye: “Ho portarem als tribunals belgues”

SARA MUÑOZ

“S’ha vinculat directament els presidents Torra i Puigdemont amb una organització terrorista. I això no pot quedar impune.” Aquesta és l’advertència de l’advocat dels dos presidents, Gonzalo Boye, que ha anunciat que portarà als tribunals belgues les filtracions periodístiques “absurdes i esotèriques” que els han relacionat amb el suposat grup terrorista ERT. “S’han traspassat barreres perquè saben que és impune disparar contra ells”, explica Boye, convençut que als tribunals espanyols no trobaran cap empara. Per aquest motiu, presentaran una demanda civil –com la que van presentar contra el magistrat Pablo Llarena, ampliada després al Regne d’Espanya– de protecció al dret de l’honor. Boye no ha volgut explicitar encara contra qui anirà dirigida la demanda, argumentant que estan analitzant tot el que s’ha publicat sense el més mínim exercici d’ètica periodística. Boye explica, en un extens article (el podeu llegir a la plana 16) l’esperpèntica associació entre independentisme i terrorisme i assenyala “alguna estructura interna” de l’Estat que se’ls ha descontrolat.

ANIVERSARI DE L’1-O SENSE INCIDENTS

SARA MUÑOZ

Milers de persones van sortir el dimarts 1 d’octubre a manifestar-se arreu del país per commemorar el segon aniversari del referèndum d’autodeterminació i per exigir, un cop més, el retorn dels exiliats i l’alliberament dels presos polítics, tant dels líders de l’independentisme que estan a punt de complir els dos anys de presó preventiva com dels set membres dels CDR que ara són a Soto del Real acusats de terrorisme. La manifestació més massiva va ser la de Barcelona, convocada per l’ANC sota el lema Ho vam fer i vam guanyar, però molts municipis del país van acollir actes de protesta, també durant les jornades prèvies a l’1-O. Una de les iniciatives més destacades va ser la marxa de torxes fins a Lledoners. Els actes de record del segon aniversari van transcórrer sense incidents remarcables, més enllà d’una detenció i quatre identificacions quan mig centenar de persones van tallar la travessera de Dalt.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor