El dossier

JOSEP M. XIMENIS I CARLES MÓRA cOORDINADOR DE LA CONSULTA I EXALCALDE D’ARENYS DE MUNT

“Tothom va fer el que calia”

JOSEP MANEL XIMENIS
JOSEP MANEL XIMENIS
“Personalment, no vaig ser conscient del tot de les amenaces, però la família ho va patir de valent i allò sí que em va afectar”
CARLES MÓRA
CARLES MÓRA
“La implicació va ser total abans, durant i després. El meu cotxe tenia 5.000 quilòmetres fets i quan tot va acabar en sumava 80.000”

TERESA MÁRQUEZ

mtmar­quezx@​lrp.​cat

La pri­mera con­sulta sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya torna a estar d’actu­a­li­tat. La cele­bració dels deu anys d’aque­lla gesta al muni­cipi d’Arenys de Munt ha revi­fat l’interès per una jor­nada que va mar­car la història de la població i, en espe­cial, de tots aquells que la van fer pos­si­ble. Les cares visi­bles del referèndum popu­lar estan molt sol·lici­ta­des aquests dies, els mit­jans de comu­ni­cació volem recu­pe­rar uns fets que van tras­pas­sar fron­te­res i que van obrir les por­tes a la mas­siva par­ti­ci­pació dels cata­lans en el seu futur. Que­dem amb Josep Maria Xime­nis i Car­les Móra al Cen­tre Moral, l’espai on es van ins­tal·lar les urnes, a tocar de l’ajun­ta­ment. Tots dos han tan­cat una etapa en la política muni­ci­pal, el pri­mer com a regi­dor –pri­mer d’ERC i després de la CUP– i el segon com a alcalde d’Arenys de Munt 2000. No coin­ci­dei­xen habi­tu­al­ment, mal­grat que no posen pegues a par­lar davant d’un cafè dels aspec­tes més per­so­nals d’aque­lla con­sulta en què es van veure invo­lu­crats fins al moll de l’os abans i durant el 13 de setem­bre, però també molt després d’aque­lla data. “El meu cotxe tenia 5.000 quilòmetres fets i quan tot va aca­bar en sumava 80.000”, diu Car­les Móra, que recorda les dese­nes d’actes als quals va ser con­vi­dat arreu de la geo­gra­fia cata­lana per expli­car l’experiència vis­cuda al muni­cipi. Tots dos coin­ci­dei­xen a dir que l’esforç esmerçat el van fer de bon grat, però dife­rei­xen quan se’ls pre­gunta si van arri­bar a tenir por davant les ame­na­ces de grups de l’extrema dreta. “Per­so­nal­ment, no en vaig ser cons­ci­ent del tot, perquè estava molt enfei­nat, però la família ho va patir de valent i allò sí que em va afec­tar”, relata Xime­nis. L’exal­calde d’Arenys de Munt, però, insis­teix que va rela­ti­vit­zar la situ­ació. “No con­si­dero que rebés una pressió extrema, perquè sí que hi va haver anònims i tru­ca­des, però a casa vam des­con­nec­tar el telèfon”, asse­nyala. En qual­se­vol cas, i sobre­tot els dar­rers dies abans de la con­sulta, tots dos van tenir escorta poli­cial. “Teníem el poble al dar­rere i ens sentíem molt acom­pa­nyats”, cons­tata Móra. Xime­nis afe­geix que la pressió dels mit­jans de comu­ni­cació, en espe­cial de les tele­vi­si­ons, també es va fer insu­por­ta­ble. “Un dia van tru­car a la porta i quan la meva filla de 15 anys va obrir es va tro­bar un munt de micròfons i càmeres a la cara. Va tan­car de cop espan­tada”, comenta.

El paper dels polítics pro­fes­si­o­nals és un altre dels punts que es posa damunt la taula durant la con­versa. Quan la con­sulta va aga­far volada, a finals de l’agost del 2009, les pri­me­res figu­res dels par­tits inde­pen­den­tis­tes es van començar a dei­xar veure per la població mares­menca. “Van pas­sar d’escar­nir la pro­posta a voler-se fer la foto, i a molta gent allò no li va agra­dar”, diu Xime­nis, que recorda com a exem­ple l’escri­das­sada que va rebre el lla­vors pre­si­dent d’ERC, Joan Puig­cercós, quan es va dei­xar veure pel poble.

Tant Xime­nis com Móra reco­nei­xen que bona part de l’èxit de la con­vo­catòria cor­res­pon als volun­ta­ris que hi van tre­ba­llar. “Tot­hom va fer allò que calia fer i el bon resul­tat de la jor­nada va ser un premi per a tots”, remarca l’exal­calde. Josep Manel Xime­nis asse­nyala que van apren­dre molt aquells dies i sobre la marxa, perquè els refe­rents pro­pers eren escas­sos. “Tot i això, l’equip va seguir l’estratègia tre­ba­llada molt abans i que va fun­ci­o­nar força bé”, explica. Una estratègia que comp­tava amb la impli­cació dels mit­jans de comu­ni­cació naci­o­nals i que es va veure afa­vo­rida quan el tema Arenys de Munt es va con­ver­tir en una pre­gunta habi­tual a les rodes de premsa del govern de l’Estat. La vice­pre­si­denta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, va dir que la con­sulta estava fora de la Cons­ti­tució i de la llei i que no tenia cap con­seqüència legal; la lla­vors minis­tra de Defensa, Carme Chacón, va com­pa­rar l’inde­pen­den­tisme amb la ultra­dreta, i el dele­gat del govern, Joan Ran­gel, va folk­lo­rit­zar la con­sulta posant-la al nivell d’un ball de bas­tons.

“L’amenaça de pro­hi­bició de l’acte per part de l’Estat i la presència de la Falange ens van fer d’alta­veus”, asse­gura Xime­nis, que encara es mos­tra sorprès de l’interès mediàtic que va pro­vo­car el 13 de setem­bre del 2009. “L’endemà ens vam ado­nar de debò que la gent havia ence­tat un camí impa­ra­ble”, manté. El coor­di­na­dor de la con­sulta va voler reco­pi­lar l’experiència en un lli­bre, D’Arenys de Munt al cel. L’inici de les con­sul­tes inde­pen­den­tis­tes, que va veure la llum un any després, en el marc de l’Aplec per la Inde­pendència que la població cele­bra cada any i que en aquesta desena edició retrà home­natge a tots els repre­sa­li­ats pel procés i comp­tarà amb la presència del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, i amb la de l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont.

L’estona se’ns ha fet curta recu­pe­rant records, i ha estat molt fàcil com­pro­var que, tot i el temps que ha trans­cor­re­gut, la il·lusió d’aquells dies es manté intacta, igual que la con­vicció dels dos entre­vis­tats que la repressió de l’Estat espa­nyol no només no aca­barà, sinó que bus­carà nous camins per inten­tar fre­nar el movi­ment inde­pen­den­tista. “El règim del 78 ho va dei­xar tot lli­gat i ben lli­gat i sem­bla men­tida que encara hi hagi polítics que ens vul­guin fer creure tot el con­trari pro­cla­mant que cal ampliar la base”, lamenta Xime­nis. La dar­rera pre­gunta és obli­gada: tenim més a prop la inde­pendència? La res­posta no pot ser cap altra: “Això ja no ho pot atu­rar ningú. No hi ha punt de retorn”, con­clo­uen.

.

MOMENTS

Les fotografies petites que il·lustren aquest article corresponen a dos moments destacats de les votacions del 13 de setembre del 2009. La primera és de Josep Manel Ximenis anunciant els resultats de la consulta a la multitud congregada a la Riera. “Vaig consultar a un advocat si em podrien detenir per fer-ho”, explica. A sota, Carles Móra, envoltat de càmeres i periodistes, votant en una de les taules del Centre Moral.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor