El dossier

ROSARIO PALOMINO

PSICÒLOGA I CREADORA DE LA CAMPANYA ‘NO EM CANVIÏS LA LLENGUA’

“Els catalans afrontem les crisis amb intel·ligència”

Rosario Palomino és una de les veus més actives en la defensa de la llengua catalana i una habitual de les xarxes socials, des d’on milita un independentisme sense fissures. Nascuda al Perú, va triar Catalunya per acabar els seus estudis i, com diu ella, es va enamorar de la cultura del país i de la seva gent. De tarannà optimista i somriure generós, Rosario Palomino lamenta que la pèssima gestió espanyola de la crisi del coronavirus afecti de ple una Catalunya que amb un estat propi hauria pogut ser lliure per aplicar les decisions més encertades per lluitar amb més èxit contra la malaltia
RESPOSTA
“Un dels aspectes que ens beneficiarà serà la capacitat de ser creatius que haurem desenvolupat aquests dies per adaptar-nos a un entorn nou”
MALA GESTIÓ
“Espanya ha demostrat un cop més que és un país ancorat en el segle XVI que imposa un model centralitzador obsolet, lent i complicat”
PRIORITATS
“No té cap sentit tenir obsessió pels diners si aquests diners no es poden destinar a millorar la vida de les persones, de totes les persones”

Rosa­rio Palo­mino és psicòloga, però s’ha donat a conèixer a les xar­xes com a impul­sora de la cam­pa­nya No em canviïs la llen­gua, a par­tir de la qual ciu­ta­dans nas­cuts arreu del món però que han deci­dit arre­lar a Cata­lu­nya recla­men que se’ls adre­cin en català i no en cas­tellà, com és l’habi­tual. Palo­mino no estal­via crítiques a la gestió que l’Estat espa­nyol està fent de la crisi del coro­na­vi­rus i que, de retruc, vol supe­di­tar la Gene­ra­li­tat al cen­tra­lisme de Madrid.

Aquesta crisi ens dona una lliçó?
Unes quan­tes. D’entrada, el pri­mer que se m’acut és que és un toc d’atenció a la manera acce­le­rada que tenim de viure i que ha anat a més en els dar­rers vint o trenta anys. És com si haguéssim estat jugant un par­tit de fut­bol intens i, de cop i volta, un dels juga­dors hagués atu­rat el joc, hagués aga­fat la pilota i hagués anun­ciat que cal rees­truc­tu­rar les regles. Hem repe­tit mil vega­des que voldríem tenir més temps per a nosal­tres i ara que estem a casa és una opor­tu­ni­tat per apro­fi­tar-lo i com­par­tir-lo amb família. Ja no tenim pressa. En l’aspecte social, també ens ofe­reix la pos­si­bi­li­tat de refle­xi­o­nar sobre un con­su­misme des­fer­mat que mar­cava la nos­tra vida. Aquests dies el mis­satge publi­ci­tari de com­prar i com­prar ha per­dut del tot el seu sig­ni­fi­cat. Final­ment, crec que és un bon moment per dei­xar de cri­ti­car-ho tot i de veure l’aspecte més nega­tiu i valo­rar el que tenim, allò que és impor­tant de debò.
Com valora la res­posta de la soci­e­tat al nou esce­nari?
La soci­e­tat cata­lana em demos­tra una vegada més que està a l’altura de les cir­cumstàncies. Em dona una raó més per ena­mo­rar-me de la seva riquesa i empre­ne­do­ria i de la seva manera d’afron­tar les cri­sis amb intel·ligència i sere­nor. Els pro­fes­si­o­nals de la sani­tat i dels ser­veis bàsics en són tot un exem­ple, el govern està actu­ant unit i d’acord amb els con­sells dels experts, la ciu­ta­da­nia assu­meix la res­pon­sa­bi­li­tat que li dema­nen encara que sigui un con­fi­na­ment llarg i dur. Són sig­nes d’una soci­e­tat madura i del segle XXI, que mos­tra la seva millor versió recu­pe­rant una soli­da­ri­tat que ja li és reco­ne­guda i admi­rada, ja sigui con­fec­ci­o­nant mas­ca­re­tes arte­sa­nal­ment o inven­tant pro­to­tips de res­pi­ra­dors. La cor­res­pon­sa­bi­li­tat ens defi­neix com a país.
Veig que valora de dife­rent manera la res­posta política a la crisi segons l’admi­nis­tració que la ges­ti­ona.
Total­ment! Espa­nya ha demos­trat un cop més que és un país anco­rat en el segle XVI que imposa un model cen­tra­lit­za­dor del tot obso­let, lent i com­pli­cat. Un model cen­trat en una monar­quia que basa la seva força en el con­trol mili­tar més que no pas en la gestió àgil, que és el que es neces­sita.
Quin futur ens espera? En sor­ti­rem millors o pit­jors?
La soci­e­tat cata­lana té una gran intel·ligència emo­ci­o­nal i això ens ha d’aju­dar a donar una bona res­posta a la incer­tesa que sen­tim ara. No és que no tin­guem por, sinó que aquesta por ens ser­virà per afron­tar els rep­tes. Farem nos­tre el millor prag­ma­tisme i no serà la pri­mera vegada! No fa tants anys que l’Estat espa­nyol va fer cam­pa­nya per boi­co­te­jar el cava català i el sec­tor, o bona part, va enten­dre que no es podia que­dar de braços cre­uats espe­rant i va impul­sar les ven­des a l’exte­rior amb tant d’èxit que ara el prin­ci­pal mer­cat és l’estran­ger. Ja ho diuen que els cata­lans de les pedres en fan pans! Com a soci­e­tat també hem après i reac­ci­o­nem més ràpid i de manera més reso­lu­tiva. Sense anar més lluny, la cen­tra­lit­zació de les mas­ca­re­tes ha pro­vo­cat la pro­ducció en massa d’aquest mate­rial igual que ha encès l’enginy de les empre­ses per fabri­car alter­na­ti­ves per a altres mate­ri­als sani­ta­ris. Aquesta rapi­desa, d’altra banda, ens anirà molt bé per afron­tar els rep­tes de fle­xi­bi­li­tat i adap­ta­bi­li­tat que ens dema­na­ran els nous temps.
El debat sobre si l’eco­no­mia pro­duc­tiva ha de pre­va­ler sobre qual­se­vol altre aspecte està sobre la taula.
Els països, entre els quals Espa­nya, que posen al davant de la per­sona l’eco­no­mia s’equi­vo­quen de ple. Tin­dran no només més morts a la seva consciència, sinó que la recessió d’aquesta eco­no­mia que tant defen­sen serà molt més dura de superar. El coro­na­vi­rus és molt ràpid i per­sis­tent, difícil d’anul·lar, i posa a prova les cos­tu­res d’un sis­tema que ja fun­ci­o­nava mala­ment. No és una grip i els ciu­ta­dans merei­xen saber la veri­tat. Era molt impor­tant ser infor­mats de la gra­ve­tat de la situ­ació i aler­tar des del pri­mer moment, com sí que va fer el govern català, que el con­fi­na­ment a casa era impres­cin­di­ble.
Quins can­vis són neces­sa­ris per superar amb èxit aquest esce­nari?
Sobre­tot que els governs s’ado­nin que no té cap sen­tit tenir obsessió pels diners si aquests diners no es poden des­ti­nar a millo­rar la vida de les per­so­nes, de totes les per­so­nes. De què ser­virà acu­mu­lar capi­tal si no hi ha gent que en pugui fer ús? S’ha de tor­nar a posar al cen­tre la gent, la democràcia ben entesa, que demana una par­ti­ci­pació activa de la ciu­ta­da­nia en les deci­si­ons que afec­ten el bé públic. Hem d’asse­gu­rar que es faci autocrítica real, cons­truc­tiva, i no per­dre’ns ens atacs cons­tants, buits i demagògics entre par­tits que l’única cosa que volen és con­ser­var el càrrec. Aquest és un temps que ha aju­dat a fer caure les màsca­res, com ara la de l’esquerra espa­nyola, que aquí a Cata­lu­nya s’ha ren­dit al dis­curs ofi­cial del govern espa­nyol i s’ha age­no­llat davant del monarca, com Vox o Cs. La crítica con­junta i amb volun­tat de des­gast que fan dia sí dia també al govern de la Gene­ra­li­tat és immo­ral i gravíssima.
Quan tan­quem l’epi­sodi del coro­na­vi­rus Cata­lu­nya estarà més a prop o més lluny d’esde­ve­nir estat?
Crec que hi esta­rem més a prop, perquè con­fio que molta gent que fins ara era reti­cent al dis­curs inde­pen­den­tista s’ado­narà que els atacs cata­la­nofòbics de l’Estat espa­nyol ens afec­ten a tots, vul­guem o no la lli­ber­tat per al nos­tre país. Les morts per una gestió defi­ci­ent no ente­nen de ban­de­res, però sí que faran refle­xi­o­nar sobre qui ha fet el que calia fer i qui no ha estat capaç o s’ha mogut per altres interes­sos menys humans. Amb les deci­si­ons que s’han pres des de Madrid ens han demos­trat que Cata­lu­nya els importa ben poc o, pit­jor, que només els importa per l’espoli al qual la sot­me­ten des de fa segles. Ara bé, també és cert que hi haurà gent que no voldrà veure la rea­li­tat, però con­fio que no siguin gai­res.
Com a psicòloga, tin­drem prou for­ta­lesa men­tal per tor­nar a la nor­ma­li­tat?
Dependrà molt de la mot­xi­lla emo­ci­o­nal que porti cadascú. Hi ha per­so­nes que en sor­ti­ran reforçades i d’altres que fugi­ran de les seves emo­ci­ons nega­ti­ves, encara que el millor és afron­tar pre­ci­sa­ment els sen­ti­ments que ens són més difícils de ges­ti­o­nar. Igno­rar-los no és el camí, perquè sor­ti­ran per una altra banda o per una altra en forma de mals o malal­ties. Crec que un dels aspec­tes que ens bene­fi­ciarà serà la capa­ci­tat de ser cre­a­tius que hau­rem desen­vo­lu­pat aquests dies per adap­tar-nos a un entorn nou i des­co­ne­gut per a la majo­ria. I també caldrà veure si podrem recu­pe­rar el mateix model de vida ante­rior, perquè tot i que hi hagi pressió per part de l’eco­no­mia perquè sigui així, nosal­tres ja no serem els matei­xos.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor