Menors en el punt de mira

Con­vivència a prova

Pre­ci­sa­ment, l’atac a la con­vivència ha estat un dels argu­ments esgri­mits pels sec­tors que con­si­de­ren els menors tute­lats una amenaça. Més enllà dels delic­tes cons­ta­tats, con­tra què s’ha actuat poli­ci­al­ment i judi­ci­al­ment, els con­tra­ris al col·lec­tiu asse­gu­ren que aquests infants i ado­les­cents no seguei­xen ni res­pec­ten les mínimes nor­mes cíviques i que tenen acti­tuds hos­tils con­tra els veïns. És el cas de Cale­lla, una altra població del Maresme, on hi ha hos­tat­jats una cin­quan­tena de joves en un hotel de la ciu­tat i on, des de fa set­ma­nes, s’arros­sega un ambi­ent de cris­pació gene­rat pel roba­tori d’un telèfon mòbil i un parell d’enfron­ta­ments entre alguns menors i mem­bres de la comu­ni­tat gitana. L’Ajun­ta­ment ha reco­ne­gut una certa tensió i pro­ble­mes veïnals, però també ha anun­ciat que denun­ciarà aquells atacs ver­bals a les xar­xes soci­als con­tra el col·lec­tiu que puguin ser cons­ti­tu­tius de delic­tes d’odi. Paral·lela­ment, també s’ha creat un grup de tre­ball per garan­tir la con­vivència.

Blanca Arbell, alcal­dessa de Canet, va ser una de les pri­me­res a patir moments de tensió al muni­cipi rela­ci­o­nats amb la presència dels menors. La casa de colònies on s’hos­tat­gen és de la seva pro­pi­e­tat, i aquest fet va ser uti­lit­zat per ata­car-la política­ment. Un home armat amb un mat­xet va entrar al cen­tre de menors i també es va orga­nit­zar una mani­fes­tació de rebuig als nois. “Han estat dies com­pli­cats i difícils de por­tar, però des del con­sis­tori sem­pre hem apos­tat per l’aco­llida i la pro­tecció”, asse­nyala. Arbell recorda que es va actuar con­tra els menors acu­sats de vio­lació. “La resta de nois no n’ha de rebre les con­seqüències. Són nanos que s’estan for­mant, que juguen a fut­bol amb el club de la població i que es volen inte­grar”, asse­nyala. En aquest moment, a Canet s’ha enge­gat un pro­grama de men­to­ria que ha obtin­gut un gran resul­tat, amb 40 par­ti­ci­pants, i s’està tre­ba­llant per tro­bar pisos tute­lats a la zona on puguin anar a viure alguns dels joves..

Paral·lela­ment a la pre­dis­po­sició dels ajun­ta­ments per tre­ba­llar per a la inte­gració dels menors, una pro­posta feta aquesta set­mana pel tinent d’alcal­dia de Segu­re­tat a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, Albert Bat­lle, ha revi­fat la polèmica. Bat­lle apos­tava per un “retorn assis­tit” dels nois que viuen al car­rer i, mal­grat que després va mati­sar les seves parau­les, el con­se­ller de Tre­ball, Afers Soci­als i Famílies, Chakir el Hom­rani, li va haver de recor­dar que la nor­ma­tiva esta­bleix que “el retorn del noi sem­pre ha de ser volun­tari” i que ni l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ni la Gene­ra­li­tat tenen com­petències per fer allò que el tinent d’alcal­dia pro­po­sava. El Hom­rani apro­fi­tava també per anun­ciar una nova par­tida de 14,5 mili­ons des­ti­nats als muni­ci­pis que allot­gin cen­tres de menors estran­gers no acom­pa­nyats com a res­posta a la demanda d’aquests con­sis­to­ris de més recur­sos per afron­tar la situ­ació.

QUI SÓN, COM SÓN

Els infants i joves estran­gers no acom­pa­nyats que arri­ben a Cata­lu­nya, pro­vi­nents majo­ritària­ment del sud de l’Estat espa­nyol, on arri­ben habi­tu­al­ment cre­uant el mar amb pas­te­res o ama­gats dins de cami­ons, conei­xen el sis­tema de pro­tecció. Tan bon punt tre­pit­gen el ter­ri­tori s’adre­cen a una comis­sa­ria dels Mos­sos d’Esqua­dra des d’on es comen­cen a ges­ti­o­nar les mesu­res de pro­tecció. La seva tutela recau des del pri­mer moment en la Direcció Gene­ral d’Atenció a la Infància i l’Ado­lescència (DGAIA), que davant l’allau d’arri­ba­des s’ha vist obli­gada a habi­li­tar prop de dos-cents espais nous per aco­llir-les. Aquesta mul­ti­pli­cació de cen­tres ha obli­gat a dei­xar en mans d’empre­ses pri­va­des del ter­cer sec­tor la seva gestió. “La demanda d’edu­ca­dors soci­als s’ha dis­pa­rat i per a alguns d’ells ha estat la pri­mera feina tan bon punt han aca­bat la car­rera”, explica Marta Mon­toya, coor­di­nada de cen­tres d’Edu­vic. “S’ha de fer una aco­llida inte­gral, perquè estem par­lant de nois i noies que han patit molt, però que tenen molt clar quin és el seu objec­tiu: for­mar-se per poder tre­ba­llar i que­dar-se al país”, comenta.

Mon­toya reco­neix cer­tes difi­cul­tats quan han d’assu­mir deter­mi­na­des nor­mes. “El tema de l’ordre i els hora­ris el por­ten fatal, perquè estan acos­tu­mats a fer vida al car­rer, i adap­tar-se a l’ali­men­tació també els costa”, explica, i afe­geix que amb el temps, i amb molta paciència, els edu­ca­dors acon­se­guei­xen saber els detalls de la seva història. “Han de pas­sar el dol migra­tori i acos­tu­mar-se a un lloc on han de començar de zero”, cons­tata.

Una enquesta recent sobre els menors estran­gers no acom­pa­nyats aco­llits a Cata­lu­nya rea­lit­zada pel Depar­ta­ment de Tre­ball, Afers Soci­als i Família con­firma amb dades que la gran majo­ria prové del Mar­roc –un 75%–, d’entorns rurals i que les tres prin­ci­pals raons que els mouen a mar­xar són la falta d’expec­ta­ti­ves en ori­gen, la situ­ació de pobresa i motius labo­rals. Un cop aquí, prop del 90% expressa que el que vol és tro­bar feina, un 52,5% es vol for­mar i un 43%, acon­se­guir la seva regu­la­rit­zació. Una altra dada impor­tant: el 78% dels infants i joves asse­gu­ren que han con­sen­suat amb els seus pares el seu pro­jecte migra­tori. Per tant, el retorn no és una opció, ja que aquests menors assu­mei­xen la res­pon­sa­bi­li­tat de no defrau­dar la família. Una res­pon­sa­bi­li­tat que comença amb els diners que els seus han hagut de pagar pel viatge, una mit­jana de 1.500 euros.

El prin­ci­pal pro­blema que haurà d’enca­rar la soci­e­tat cata­lana en els pro­pers anys és els dels nois i noies que un cop fets els 18 anys dei­xin d’estar sota la tutela de l’admi­nis­tració. Una pri­mera res­posta va arri­bar, fa poc més d’un mes, amb l’apro­vació d’un pro­jecte no de llei del Par­la­ment en què s’ampli­ava la pro­tecció, amb una ajuda econòmica de 660 euros men­su­als, fins als 23 anys, sem­pre que es com­plis­sin un seguit de requi­sits.

Dar­re­ra­ment, un grup de joves extu­te­lats per la Gene­ra­li­tat ha creat l’Asso­ci­ació d’ex-MENAS que neix amb l’objec­tiu de fer de pont entre els menors i les enti­tats soci­als. I perquè s’escolti la veu dels afec­tats. Denun­cien la “inde­fensió d’aquells joves que, un cop són majors d’edat, gai­rebé no els queda res, perquè han de dei­xar el cen­tre, ja no reben ajuts i molts no han tin­gut temps ni d’apren­dre l’idi­oma”. I aler­ten que la situ­ació s’agreu­jarà.