Situació LÍMIT
El Regne Unit s’endinsa en una situació complexa. El Parlament britànic rebutja l’acord que la primera ministra, Theresa May, havia pactat amb Brussel·les
Situació límit al Regne Unit. La primera ministra, Theresa May, va comprovar dimarts que l’acord a què havia arribat fa uns mesos amb Brussel·les no era satisfactori ni per a l’oposició ni per a un terç dels diputats conservadors, membres del seu propi partit. En resum, paper mullat.
May s’ha erigit en la defensora d’un acord amb la Unió Europea en què les dues parts havien pactat una sortida sense que cap dels dos prengués un mal excessiu. Tot i això, la mandatària va rebre una derrota difícil de pair en la presentació d’un document que a hores d’ara era complicat que Londres aceptés.
La sortida del Regne Unit de la UE és un fet traumàtic encara que s’hagi tractat amb la màxima cura possible –sobretot per part de les institucions europees– per no crear un efecte dominó en molts països on l’euroescepticisme creix sense pal·liatius, com ara Itàlia i els països de l’est. L’escenari que ara es presenta és del tot incert. Fa dos anys i mig que els britànics van votar a favor de la sortida de la Unió Europea i gairebé deu setmanes abans de la data límit, el 29 de març, no queda clar com es farà aquest procés que ha generat un clima tens al país entre els que estan a favor de marxar de la Unió Europea i els que s’hi volen quedar. Alguns diaris britànics han assenyalat durant els darrers dies que aquest trencament en la societat anglesa costarà molt de pair i que s’allargarà durant anys, potser generacions, segons els més pessimistes. Molts dubtes comencen a assaltar els ciutadans i pocs tenen ara per ara una resposta immediata. Si el Regne Unit marxa sense acord de la Unió Europea també es trencaran els tractats comercials. Això preocupa de manera especialment punyent Alemanya, França i Holanda, per posar només alguns exemples. Per la seva banda, molts ciutadans polonesos viuen i, sobretot, treballen al Regne Unit. També és el cas de molts ciutadans espanyols. Encara que aquest cas també passa a la inversa: hi ha ciutadans britànics que s’estan a França, a l’Estat espanyol i a Portugal. Aquest també és un dels punts més delicats si finalment no hi ha cap entesa.
I és que el ques’ha viscut al Parlament britànic és el que es podria descriure com a política pura o com un caos. Els diputats votant sense cap disciplina de partit, en contra de la seva líder en una de les decisions més importants del Regne Unit en les últimes dècades. El resultat: una Theresa May cada cop més debilitada al si del seu partit, encara que tampoc s’erigeix cap líder que pugui menar el país en aquests dos mesos i escaig que falten per fer efectiva la sortida. La jugada del laborista Jeremy Corbyn en forma de moció de censura contra May tampoc ha resultat ser efectiva.
Els laboristes viuen des de fa temps instal·lats en la contradicció. L’ala més jove del partit es declara més proeuropea, mentre que Corbyn beu de fonts més antieuropeistes i fins i tot l’ala més conservadora dels tories el considera marxista. És per aquest motiu que es feia difícil imaginar que la proposta prosperés; la moció de censura ha estat un acte més d’aquest sainet que s’interpreta a Westminster. Mentrestant, i en vista del desori que es copsa des de l’exterior, Brussel·les ha començat a fer una llista de noves exigències i sembla que s’hauria demanat un acord entre conservadors i laboristes per donar una pròrroga, una petició que sembla difícil de complir si es tenen en compte les diferències que mostren els dos líders.
La política britànica viu hores convulses i qualsevol moviment pot causar un terratrèmol de conseqüències imprevisibles. May ja ha anunciat que unes noves eleccions portarien el país al caos. Així que una de les opcions seria aplicar l’article 50 del Tractat de Lisboa, que permetria una pròrroga a aquesta sortida d’uns quatre mesos. Aquesta opció, que seria una de les més tangibles, també és a hores d’ara complicada. I és que hi ha unes eleccions europees al maig i seria com a mínim estrany que un estat membre no s’hi presentés o renunciés als seus representants al si de les institucions europees. A més, tots els estats membres hi haurien d’estar d’acord. Una altra de les opcions que sobrevola és la celebració d’un nou referèndum.
Algunes dades publicades els darrers dies indiquen que un dels temes estrella pels quals els britànics van votar a favor del Brexit –el fre a la immigració– ara només preocupa el 27% dels ciutadans. És per aquest motiu que hi ha una part important de britànics que aposten per organitzar un segon referèndum. Els partidaris d’aquesta opció, que van caure derrotats en la primera consulta, també ho són de quedar-se a la Unió Europea. Una victòria de la rereguarda conservadora, que –en un mal càlcul polític de l’ex-primer ministre David Cameron– pensava que d’aquesta manera aconseguiria empetitir l’UKIP, el partit d’ultradreta britànic.
El Regne Unit encara unes setmanes decisives per al seu futur en un escenari que, de moment, només planteja incerteses.
La polèmica frontera amb Irlanda del Nord
Un dels principals obstacles que viu el Brexit és la frontera amb Irlanda del Nord. Un territori castigat durant dècades per la violència, on hi ha 1,8 milions de persones i on es va imposar l’opció de quedar-se a la Unió Europea. El problema és com resoldre la frontera entre la República d’Irlanda, membre de la Unió Europea, i Irlanda del Nord, part del Regne Unit. En vista d’aquesta situació, tant Londres com Brussel·les rebutgen una frontera física entre dues comunitats amb un passat violent. És per aquest motiu que es va acordar l’anomenat backstop. Això significa que al final del període transitori que conclouria el gener del 2021, Irlanda del Nord es mantindria transitòriament dins de la unió duanera i del mercat únic europeu, mentre que la resta del Regne Unit els abandonaria. Això es produiria si, el 2021, no hi hagués un acord definitiu sobre la relació econòmica. Molts dels parlamentaris es mostren en contra de l’acord de May perquè consideren que virtualment és lliurar Irlanda del Nord a la Unió Europea.