Els interessos foscos de l’IRPH
Aquest dimarts, el Tribunal de Justícia de la UE publicarà la sentència sobre si és abusiva i poc transparent la clàusula que calcula els interessos d’un milió d’hipoteques segons aquest índex
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) donarà a conèixer dimarts que ve, 3 de març, la sentència definitiva sobre la legalitat de les clàusules hipotecàries que fixen els interessos amb l’índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH). Aquest, oficialment anomenat “tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys, per a adquisició d’habitatge lliure, concedits per les entitats de crèdit a Espanya”, és segons el Banc d’Espanya: “La mitjana simple dels tipus d’interès mitjans ponderats pels principals de les operacions de préstec amb garantia hipotecària de termini igual o superior a tres anys, per a adquisició d’habitatge lliure, que hagin estat iniciades o renovades pels bancs i les caixes d’estalvis en el mes a què es refereix l’índex. Aquests tipus d’interès mitjans ponderats seran els tipus anuals equivalents declarats al Banc d’Espanya per a aquests terminis pel col·lectiu de bancs i caixes d’estalvis.” En la majoria dels casos, el tribunal segueix les recomanacions del seu advocat general, que en les conclusions que va fer públiques el novembre passat deixa clar que és un índex prou complex –“la fórmula matemàtica per calcular l’IRPH és complexa i poc transparent per a un consumidor mitjà”– com perquè els jutjats decideixin cas per cas si l’entitat financera va actuar amb la transparència exigible a l’hora de firmar el contracte.
L’IRPH es va oferir sobretot en els anys expansius del mercat immobiliari amb l’argument que és més estable davant les fluctuacions dels tipus. És la segona referència més utilitzada en les hipoteques espanyoles després de l’euríbor (mitjana dels preus a què els principals bancs europeus es presten diners entre si). El primer gira al voltant dels dos punts percentuals, mentre que el segon està en valors negatius, la qual cosa pot suposar una diferència de gairebé 100 euros al mes en una hipoteca amb un capital pendent de 100.000 euros, a vint anys i amb un interès signat d’IRPH +1%. No hi ha dades oficials, però s’estima que afectaria un 13% de les hipoteques firmades a l’Estat espanyol. L’Associació d’Usuaris Financers (Asufin) xifra en un milió els afectats per l’IRPH i calcula que de mitjana han patit pèrdues de 25.000 euros, sense comptar interessos ni costes. Asufin ha presentat tres demandes col·lectives contra Bankia, UCI i Banc Sabadell que es troben suspeses fins a la sentència del TJUE. Dues demandes contra BBVA i CaixaBank han estat desestimades.
Diverses sentències en tribunals de primera instància i audiències provincials s’han pronunciat a favor dels clients, condemnant l’entitat financera a recalcular el préstec amb l’euríbor. Tanmateix, el Tribunal Suprem, en una sentència del novembre del 2017, va dictaminar que per determinar la transparència de la clàusula que incorpora l’IRPH caldrà veure si el consumidor era conscient de com es calculava l’interès variable. “Resulta fàcilment accessible per a un consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent i perspicaç, conèixer que s’utilitzen diferents sistemes de càlcul de l’interès variable i comparar les condicions utilitzades pels diferents prestadors en un element tan essencial com el mateix preu del préstec”, conclou el Suprem, que revoca la sentència de l’Audiència d’Àlaba que declarava nul·la per abusiva una clàusula de Kutxabank amb I’IRPH +0,5% i condemnava la caixa a tornar els interessos pagats i a no cobrar-ne fins a la fi del préstec.
El tribunal europeu ha de resoldre sobre la qüestió prejudicial elevada pel jutjat de primera instància 38 de Barcelona que, arran d’una demanda contra Bankia, considerava que la decisió del Suprem de no apreciar abús en aquestes hipoteques podia vulnerar la legislació comunitària en matèria de protecció dels consumidors en productes financers. En aquest procés, l’informe de la Comissió Europea (CE) es posa a favor dels consumidors, interpretant que la clàusula en què es conté l’índex de l’IRPH podria ser sotmesa a control de transparència de manera similar a com passa amb la clàusula terra. En la línia de l’advocat general, la Comissió diu que ha de ser el jutge qui faci la valoració sobre si hi ha hagut un tracte deslleial envers el client, ometent informació substancial que li impedeixi prendre una decisió correcta. Pren com a referència la Directiva 2005/29 sobre pràctiques deslleials, que considera “enganyosa” tota pràctica comercial que “ometi informació substancial que necessiti el consumidor mitjà, segons el context, per prendre una decisió sobre una transacció amb el degut coneixement de causa i que, en conseqüència, faci o pugui fer que el consumidor mitjà prengui una decisió sobre una transacció que d’altra manera no hauria pres”.
El govern espanyol, en canvi, va respondre el juny del 2018 a la petició del tribunal europeu remarcant que l’IRPH no podia ser jutjat sota la directiva de clàusules abusives perquè es tracta d’un tipus oficial.
Impacte
Segons dades de les entitats financeres, el saldo viu d’hipoteques referenciades a aquest índex és d’uns 17.500 milions d’euros, inferior als 25.000 milions que calcula Asufin. L’impacte econòmic per a les entitats financeres d’una eventual sentència favorable als clients dependria de si tingués efectes retroactius i de l’índex substitutiu que es determinés. Barclays calcula que el cost net per a la banca serà de 3.600 milions d’euros, considerant una retroactivitat completa amb l’euríbor a un any com a alternativa. L’impacte s’absorbiria al llarg dels anys a mesura que els casos s’anessin resolent als tribunals.
Goldman Sachs calcula una forquilla d’entre 5.000 i 44.000 milions, depenent de si el tribunal decideix que la banca retorni tots els interessos, només la diferència amb el càlcul sobre l’euríbor o si es cancel·len tots els préstecs per declarar-los nuls. Aquest banc d’inversió alerta que la solvència de CaixaBank i Banc Sabadell es podria veure compromesa si es determinés que les entitats han de tornar els interessos. En concret, adverteix que en el cas que reclamessin entre el 75% i el 100% dels afectats, ambdues entitats incomplirien el nivell mínim de capital que els exigeix el Banc Central Europeu (BCE), una situació que donaria peu al supervisor a limitar el repartiment de dividends, els bonus dels seus dirigents o a exigir l’activació dels plans de recuperació.
En un informe confidencial enviat pel Banc d’Espanya al govern de Pedro Sánchez s’adverteix que una sentència desfavorable provocaria un cop als bancs que podria arribar a la mateixa quantitat de l’ajuda que van rebre per al rescat bancari l’any 2012, és a dir, per sobre de 60.000 milions d’euros, en el pitjor dels escenaris, és a dir si es declarés nul l’IRPH i s’establís un tipus zero per a tots els afectats amb caràcter retroactiu.
La patronal de la banca, AEB, i la de les caixes, CECA, van destacar en un comunicat conjunt quan l’advocat general del TJUE va publicar la seva posició, que aquest no considera nul o abusiu l’IRPH i que els tribunals espanyols són els competents per analitzar en cada cas particular el compliment de les obligacions de transparència. El dictamen els podria anar més en contra, però per si les mosques els bancs ofereixen als clients canviar les condicions de la hipoteca a canvi de renunciar en el futur a anar als jutjats.
Joan Poyano
jpoyano@lrp.cat
la manipulació de l’euríbor
JOAN POYANOUn argument recurrent en les demandes és que l’IRPH és més manipulable que l’euríbor per part de les entitats, ja que és una mitjana dels interessos dels seus propis préstecs. El desembre del 2016, la CE va tancar amb una multa global de 485 milions d’euros als bancs Crédit Agricole, JP Morgan Chase i HSBC una investigació sobre la manipulació de l’euríbor, dins la qual ja havia multat amb 1.700 milions d’euros Citigroup, Deutsche Bank, Société Générale, Royal Bank of Scotland i el broker RP Martin.
Les entitats implicades contactaven entre si per influir en la fixació del preu dels derivats de tipus d’interès en euros. Quan havien de rebre diners calculats sobre l’euríbor, el feien pujar; quan havien de pagar, es deixaven diners més barats i l’abaixaven.