El dossier

Eleccions sota l’ombra d’una extrema dreta empoderada

Les eleccions presidencials del mes d’abril marcaran aquest any 2022 a França. El país també lluita per millorar la seguretat

França viurà un procés electoral durant el 2022. Celebrarà les presidencials a l’abril i les eleccions a l’Assemblea Nacional, al juny, tant l’una com l’altra a dues voltes. Les municipals del 2020 i les regionals del 2021 van registrar nivells rècord d’abstenció. En plena epidèmia de contagis per la variant òmicron, ja hi ha dubtes sobre si hi podrà haver mítings electorals per a les presidencials, alhora que el clima polític està cada vegada més encès.

En aquest escenari tan convuls, el trencaclosques polític està servit i l’atomització de partits és un fet. En uns moments en què l’auge de l’extrema dreta és una realitat en molts punts del planeta, França no n’és l’excepció. De fet, Marine Le Pen (i abans el seu pare, Jean Marie Le Pen) han estat els abanderats del discurs contra la immigració que després han seguit altres formacions polítiques en diversos països. Els extrems donen vots, i a la dreta de Marine Le Pen –que ha anat suavitzant el to des d’aquells dies que advocava per tornar al franc francès– s’ha situat un nou contrincant, Éric Zemmour, un periodista i tertulià professional que ha irromput de manera triomfal i que amb un partit batejat com La Reconquesta, i amb un estil trumpià, pretén escalar en la intenció de vot amb un discurs, de moment, més dur que el de Le Pen. En l’arc de la dreta conservadora destaca Valérie Pécresse, una política amb un llarg recorregut, ja que va ser ministra en l’era Sarkozy i que des fa sis anys és presidenta de la regió de París. Les enquestes li auguren uns bons resultats. De moment, l’esquerra francesa es presenta fragmentada, disseminada i sense un candidat clar que pugui passar a la segona volta. No menys de set polítics d’esquerra i ecologistes aspiren a la presidència a les eleccions del 2022. Aquesta divisió augura que cap d’aquestes candidatures arribarà a la segona volta del 14 d’abril. Les crides a una candidatura unitària de la candidata socialista i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, no han tingut resposta. El futur immediat de l’esquerra francesa està enlaire. Així, una de les qüestions que es presenten de cara a les properes setmanes és la idoneïtat d’unir-se per presentar una candidatura més forta.

De moment, Macron pretén endarrerir l’anunci de la seva candidatura a les presidencials tant com sigui possible i així poder beneficiar-se del capital polític del president que ha protegit els francesos durant la pandèmia. S’especula que no oficialitzarà les seves intencions fins a finals de gener. Macron segueix tenint el suport, segons els sondejos, d’un 30% de l’electorat, una xifra excepcional si es compara amb la dels seus predecessors (Hollande i Sarkozy); no obstant això, potser no n’hi haurà prou per vèncer en la segona volta en cas d’estar confrontat a la candidata conservadora, Valérie Pécresse, que es podria beneficiar del vot de tot l’arc de la dreta. Macron representa el partit La República en Marxa, una formació de centredreta.

D’altra banda, un dels grans reptes que haurà d’enfrontar França és el dèficit exterior, que aquest any podria assolir els 95.000 milions d’euros, el 3,8% del PIB. El govern reconeix que es deu en bona part a la desindustrialització del país en l’últim quart de segle, amb empreses que s’han deslocalitzat a països amb mà d’obra més barata. La resposta de l’executiu és un programa d’inversions amb una injecció de 30.000 milions d’euros de diners públics en tecnologies innovadores com l’hidrogen verd, les bateries elèctriques i els semiconductors, per reindustrialitzar el país i assegurar-ne la independència en sectors estratègics.

energia nuclear

França produeix al voltant del 70% de la seva electricitat amb els 56 reactors nuclears que té en servei i, de cara a la transició energètica pel canvi climàtic, tant Macron com els altres candidats de la dreta i l’extrema dreta donen suport a construir més reactors tot i l’oposició de l’esquerra. Tanmateix, aquesta estratègia ha d’aclarir com aixecar noves centrals a un cost competitiu. El reactor EPR que des del 2007 es construeix a Flamanville (Normandia) acumula enormes retards, i els seus costos inicials s’han triplicat fins als 19.100 milions d’euros.

França, el país europeu més afectat pels atemptats gihadistes, continuarà el procés de reducció de la seva operació militar Barkhane, que des del 2013 combat els grups islamistes a la regió del Sahel, sobretot a Mali. Tot i això, el desplegament de mercenaris russos, el qual es vincula al Kremlin, podria interferir en la presència del contingent francès en aquell país, on també destaca una petita força europea.

Així doncs, les eleccions europees, el canvi energètic i la seguretat són alguns dels reptes que encara França aquest 2022.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)