Entrevista

Mikko

Kärnä

“Tusk va enganyar els catalans”

L’exdiputat finlandès, ferm defensor del procés català, visita per primera vegada Catalunya

UNIÓ EUROPEA
UNIÓ EUROPEA
“Tusk va assegurar als polítics catalans que podrien negociar amb Rajoy, però no va fer res, va enganyar els catalans”
ESTRATÈGIA
“El govern espanyol no vol que es parli de Catalunya”
ACTITUD
“L’ambaixador espanyol a Finlàndia es queixa de mi davant de qualsevol instància”
SITUACIÓ
“És terrible que a Espanya, a Europa, hi hagi presos polítics”
DISTENSIÓ
“L’acostament dels presos és un gest petit perquè haurien d’estar en llibertat”
XARXES SOCIALS
“Sense Twitter ni Facebook molta gent d’arreu del món no hauria vist les imatges de l’1-O”
PUIGDEMONT
“És un pacifista, un lluitador per la democràcia”

El fins ara diputat finlandès Mikko Kärnä (Espoo, 1980) visita Catalunya per primera vegada. S’ha fet famós per defensar el procés d’independència al Parlament finlandès i també a través de Twitter, on també ha rebut la fúria dels que no pensen com ell. Es mostra molt crític amb l’actual paper de la Unió Europea en el cas català. Amic del president Puigdemont, va fer d’amfitrió de la visita del mandatari a Finlàndia el mes de març passat. Kärna ha deixat de ser diputat perquè el veterà Paavo Väyrynen, que era el diputat electe, tenia lloc com a eurodiputat i ara ha demanat tornar al Parlament finlandès. Kärnä assegura que es presentarà a les properes eleccions. De moment, té pensat escriure un llibre en els propers mesos. Durant la seva estada en terres catalanes s’ha reunit amb el president de la Generalitat, Quim Torra. La República entrevista Kärnä durant la seva estada a Barcelona.

És la primera vegada que visita Catalunya i el veig vestit amb una samarreta dels presos polítics, amb el llaç groc...
Vull demostrar la meva solidaritat amb els presos polítics. Penso que la situació a Espanya és una desgràcia per a Europa. Hi ha seriosos problemes amb la democràcia i no ho puc tolerar. És totalment absurd.
Hi ha justícia, a l’Estat espanyol?
Podem dir que a l’Estat espanyol hi ha presos. I si ho comparem amb Bèlgica, per exemple, la justícia belga va dir que mai extradiria els consellers de Puigdemont a Espanya pels delictes de rebel·lió. Sí, es pot dir que hi ha diverses mancances en la justícia espanyola.
Puigdemont és a Alemanya. Què pot passar en els propers mesos?
Segons la meva opinió, Alemanya mai extradirà el president Puigdemont. L’única cosa que estan fent és deliberar què fan amb els altres càrrecs de què se l’acusa. És estrany, però, que la decisió s’hagi endarrerit tant... Espero i crec que significa que no serà extradit a Espanya. Estic esperançat que Puigdemont podrà continuar la seva feina de viatjar arreu del món internacionalitzant el procés català tal com va fer quan va visitar Finlàndia.
Com es va començar a interessar pel procés català?
Feia temps que seguia el cas del procés català, però va ser durant els mesos d’agost i setembre quan vaig començar a ser més actiu a Twitter. Tinc amics catalans, i encara que mai havia estat a Catalunya, estava molt preocupat per la reacció d’Espanya. Es pot veure en els meus tuits d’abans de l’1-O.
S’esperava la violència exercida per la policia l’1-O?
Sí, sí. Ho vaig dir en els meus tuits. Estava convençut que alguna cosa passaria. Potser el que no m’esperava era el grau de violència a què van arribar.
Com va reaccionar el seu país, Finlàndia, davant d’aquests fets?
Estic molt orgullós de la reacció del govern finlandès. Va ser un dels pocs països que va condemnar la violència durant el referèndum. Va trigar un parell de dies, però va dir clarament que aquell tipus de comportament no es podia tolerar dins de la Unió Europea. Tot i que encara hi ha molts països que no han dit absolutament res sobre la violència.
Per què pensa que altres països encara no ho han fet?
Dins de la Unió Europea, Espanya és un país gran, madur, amb poder econòmic... i com tots sabem ha estat amenaçant altres països. Quan em vaig discutir amb l’ambaixador espanyol a Finlàndia, em va amenaçar. Jo li vaig demanar que deixessin votar els catalans, que no exercissin la violència. Em va contestar mitjançant un correu electrònic en què em deia que si algun dia Finlàndia tingués un problema de seguretat i necessités la solidaritat dels seus socis de la Unió Europea, podria buscar aquesta solidaritat a Catalunya. Com que m’ho va escriure en un correu, el vaig publicar. És totalment absurd que un home que diu que és un diplomàtic es comporti d’aquesta manera, amenaçant un membre del Parlament finlandès. Encara que m’estic acostumant a aquest tipus de comportament de gent espanyola en els darrers temps.
Més exemples?
L’ambaixador espanyol a Finlàndia es queixa de mi davant de qualsevol instància. Per exemple, quan el president Carles Puigdemont va visitar Finlàndia, es va queixar de les meves accions al Parlament finlandès. Però sembla que ell no entén que si tu ets un parlamentari, com jo ho era, pots convidar qui vulguis al Parlament. Crec que l’estratègia del govern espanyol és intentar evitar que la gent continuï parlant de Catalunya. Estan espantats per la política. Un altre cas recent és el d’un dependent d’origen espanyol que no em va voler atendre a Hèlsinki perquè portava una samarreta groga amb la imatge dels presos polítics. És una actitud de bojos.
Com es veu des de Finlàndia la situació de Catalunya? Es coneix?
La gent coneix el què està passant. La visita de Puigdemont al país la van cobrir molts mitjans de comunicació... La meva estada aquí durant aquests dies també s’està seguint. Un home de 80 anys, pescador de Lapònia, quan van detenir Puigdemont a Alemanya, va escriure: “Per què el detenen? Això no està bé. Són coses que ens passaven quan estàvem sota el poder dels russos.” Sí, Finlàndia està interessada en Catalunya. Som una nació relativament jove, tenim 100 anys d’història i també vam patir repressió quan formàvem part de Rússia. I ara també [riu]... quan vaig a Hèlsinki des de Lapònia, també tenim els nostres problemes amb el govern central, però no és el mateix... És per això que em vaig dedicar a la política, perquè els afers es poguessin decidir més a prop de la gent.
La majoria de catalans estan en contra que hi hagi presos polítics. Les darreres enquestes parlen d’un 80%...
Sí, és una gran part de la població. És gairebé tothom. La gent no ho pot entendre. És terrible que a Europa, que a Espanya, hi hagi presos polítics. L’any passat, l’Estat espanyol va enviar a la presó més artistes que la Xina i l’Iran. No pots tancar a la presó un raper per les seves lletres. Això no està bé.
El nou govern del PSOE, liderat per Pedro Sánchez, ha acostat els presos polítics a Catalunya...
Realment és un gest molt petit, perquè crec que els presos polítics haurien de ser alliberats. Per part de Sánchez, demostra que està disposat a asseure’s a negociar a la mateixa taula que el president Torra. No soc gaire optimista... Ja veurem si Pedro Sánchez pot demostrar en aquests mesos que és capaç de fer alguna cosa en aquest conflicte. Molts mitjans de comunicació de tot el món asseguren que aquesta és una nova oportunitat per al govern català per negociar. Però veient el govern de Sánchez, amb Josep Borrell com a ministre, no estic gaire esperançat. Veurem què passa en els propers mesos. Crec fermament que hi hauria d’haver una negociació internacional.
Els polítics catalans han comès errors durant el procés?
Crec que els polítics catalans ho han fet de la millor manera possible en una situació molt complicada. Jo estic molt decebut amb el que va fer el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que quan va veure que el moviment independentista anava cap endavant va contactar amb el polítics catalans i els va assegurar que negociarien amb el president espanyol, Mariano Rajoy. Però Tusk no va fer res per negociar. Va enganyar els catalans.
Què pensa de l’actuació de la Unió Europea?
Soc un gran partidari de la Unió Europea. Penso que és un gran projecte que ha permès construir tot això... Però ara mateix no està a l’altura de les circumstàncies. Se suposava que havia de ser una unió per la democràcia, pels drets polítics, pels drets humans i no s’han defensat.
Les imatges de l’1-O van ser colpidores...
Sí, i si això hagués passat en un país com Turquia o en un estat membre petit de la Unió, com per exemple Hongria, la Comissió Europea s’hauria afanyat a dir que no podia ser, que allò era inacceptable, que no es podia permetre.
Com veu el president Carles Puigdemont?
El respecto totalment. És un pacifista, un lluitador pels drets de la democràcia i pels drets humans. Estic orgullós de poder dir que és amic meu. En una conferència a Hèlsinki (Finlàndia) va explicar la importància que avui dia tenen les xarxes socials i els telèfons mòbils. Penso que és ben cert, perquè sense Twitter o Facebook molta gent d’arreu del món no sabria què és el procés català ni hauria vist les imatges de l’1-O.
Creu que s’hauria de celebrar un altre referèndum?
És una de les possibilitats que hi ha. Crec, però, que el referèndum de l’1 d’octubre estava totalment legitimat. De fet, em sento com si estigués a la República de Catalunya, encara que la declaració d’independència no s’hagi implementat. Va ser aprovada pel Parlament català. Si l’ocasió de celebrar un nou referèndum arribés, i Espanya es mostrés d’acord a celebrar-lo, i si els observadors internacionals en formessin part i els països del voltant diguessin que accepten aquest nou referèndum, segurament fer-lo seria la manera més fàcil de solucionar el conflicte.
Apostaria per un referèndum com el que es va fer a Escòcia?
És que és així com es fan les coses als països civilitzats. Deixes que la gent voti. Al principi vaig quedar decebut, perquè Escòcia no ho va aconseguir, però s’ha de respectar la democràcia. Potser algun dia tornaran a votar.
El referèndum es podria perdre...
Sí, és una de les possibilitats que hi ha i, de fet, també ho diu el mateix president Puigdemont. Però crec que el sí a la independència pot guanyar, el suport a hores d’ara està creixent. He rebut milers de cartes a la meva oficina, totes explicant històries del dia que es va celebrar el referèndum. Hi ha persones que m’expliquen que van anar decidides a votar que no a la independència de Catalunya, però que després de veure l’actuació policial, brutal, van votar que sí. M’expliquen que no volen formar part d’una nació que tracta així els seus ciutadans.
Creu que Europa frena el procés independentista català per por que hi hagi un auge d’aquest sentiment en altres punts del continent?
A Nova Caledònia, que forma part de l’Estat francès, es farà un referèndum aquest mateix any. Europa té un problema amb el procés d’independència català. Cap a on va Europa? No veig un futur gaire esperançador per a les nacions petites o per a les llengües minoritàries com el català o el finès, per exemple. Cada país té les seves pròpies regions, però aquest fet no ens hauria d’espantar... Podem ser diversos, es pot aconseguir l’autodeterminació i encara podem ser forts i promoure la pau a Europa.

Emmirallats en el model finlandès

Quan es parla d’educació, de sistema, de mètode, sempre es mira cap al nord. Finlàndia està considerada un dels països del món amb un dels millors sistemes educatius. Mikko Kärna és un gran defensor del mètode que es fa servir al seu país. “És un sistema igualitari, que permet que tothom tingui les mateixes oportunitats. Sense diferències”, assegura. El país nòrdic inverteix molts recursos en educació. L’exdiputat assegura que gairebé totes les escoles finlandeses són públiques.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.