Entrevista

Les universitats investiguen, i molt

La recerca en l’entorn universitari té una influència potent sobre el present i el futur de l’economia. Però s’hi ha de creure. I creure-hi vol dir més inversió pública, més investigació, més patents...

fàbrica d’idees noves

Segons l’informe Impactes socioeconòmics de les universitats públiques i el sistema públic de recerca de Catalunya, el sistema català d’universitats públiques a Catalunya (SiCUP) contribueix a l’economia catalana amb l’1,4% del PIB i genera prop de 45.000 llocs de treball a temps complet. Si hi incorporem les dades del sistema públic de recerca, la contribució al PIB català augmenta fins a l’1,7% i els llocs de treball, fins a més de 60.000. “És un balanç notable, però que representa només una fracció de tot allò que reporten les universitats i els centres de recerca a la societat”, diu el document. De fet, aquest informe, que es va presentar el 2017, vol “sensibilitzar la societat de la importància de les universitats i dels centres de recerca com a pilar bàsic del desenvolupament d’un país i del retorn que es rep de la inversió pública que s’hi destina”. L’estudi –elaborat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques–, diu que per cada euro de despesa en el sistema universitari públic, aquest genera entre 3,4 i 3,6 euros. L’any 2015, el finançament de la Generalitat a les universitats públiques va superar els 735 milions d’euros. “Per cada 100 euros de despesa pública en el sistema d’universitats públiques, es produeix un retorn per a la societat de 226 euros en rendes salarials, 618 euros de facturació i una contribució de 402 euros al PIB de Catalunya.” I es pot dir que el 2015 era un mal any, de retrocés de la inversió... És un retorn més que notable.

L’estudi destaca tres aportacions de la universitat pública: augment de la productivitat empresarial que té l’origen en la transferència d’R+D+I –recerca, desenvolupament i innovació– generada pel sistema universitari; augment de la productivitat a causa de l’augment del capital humà de les empreses beneficiàries de cursos de formació continuada corporativa, externa, de les universitats. I finalment, augment de la productivitat associat a l’ús de patents sorgides a redós de la universitat.

Mirem dues de les empreses que més sol·licituds de patents van fer l’any passat, la farmacèutica Esteve i SEAT. Totes dues mantenen vincles amb la universitat. “Com a únic fabricant de vehicles amb un centre d’R+D+I a l’Estat, a l’empresa li correspon un rol i una responsabilitat especials”, diu Stefan Ilijevic, directiu de SEAT. De les col·laboracions, Ilijevic destaca especialment el CARNET: Cooperative Automotive Research Network, fundat per SEAT, l’Ajuntament de Barcelona, el Grup Volkswagen i la Universitat Politècnica de Catalunya. En el cas d’Esteve, hi ha moltes aliances. Un nou model que han establert és de les “unitats mixtes”. En tenen quatre, que treballen amb diversos objectius, amb la Universitat de Santiago de Compostel·la, l’Institut Català d’Investigació Química, la Universitat Pompeu Fabra i el Parc Científic de Barcelona de la UB.

Docència, recerca i transferència de coneixement. Les tres potes de la tasca universitària. Les patents s’emmarquen dins de la tercera, la transferència. La Universitat Autònoma de Barcelona és una de les entitats que més sol·licituds de patent europea ha demanat durant el 2017. Les temàtiques són diverses, com els seus investigadors, al voltant de 3.000: salut, ciències socials, tecnologia... Xavier Vallvé, cap de l’Oficina de Valorització i Patents de la UAB, explica que la transferència de coneixement és un compromís intrínsec. La societat inverteix en la universitat, “i això se li ha de tornar, en forma de productes i de serveis”. I continua: “Les patents ajuden, en aquests processos.”

Cal valorar l’esforç dels investigadors, que generen coneixement i després l’han de protegir. Cal recordar que, més enllà de les patents, els processos innovadors solucionen necessitats, fins i tot les que no sabíem que teníem. Els investigadors necessiten l’ajut d’alguna empresa o administració que estigui interessada en aquest coneixement. El sector públic arriba fins on arriba i cal picar a la porta del sector privat... Sense patent els atendrà, aquest sector privat? Tot plegat, un camí amb esculls i riscos.

Conservar

w Una tecnologia pionera al món: un tractament a base de gel de plaquetes per restituir el volum de la mama en el moment de l’extracció d’un tumor. No requereix reconstruccions posteriors ni la col·locació de pròtesis mamàries per pal·liar el defecte del teixit extret. Ho han fet possible la UAB, la Fundació Institut en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, i el Banc de Sang i Teixits.

Celiaquia

w Investigadors del departament de química i de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina van crear fa poc l’empresa BioEclosion, participada per la UAB, per comercialitzar un biosensor que detecta la celiaquia en minuts, a partir d’una gota de sang. El projecte que ha donat fruit a BioEclosion va començar gràcies al Programa de Generació d’Idees 2013 organitzat pel Parc de Recerca UAB.

Promoure emprenedors

La patent és una eina, no una finalitat en si mateixa. Ha de servir per posar-se en marxa. Per això a la universitat es fomenta l’emprenedoria i el contacte amb el món de l’empresa. Un exemple d’això, en el cas de la UAB, és el Programa de Generació d’Idees, al Parc de Recerca UAB. Es generen idees, es fan sessions formatives i concursos de projectes. La primera edició va ser el 2012. Júlia Palma, responsable de l’àrea d’emprenedoria del Parc de Recerca UAB, explica: “L’objectiu és crear grups multidisciplinaris d’investigadors perquè desenvolupin solucions de mercat a partir de la seva recerca.” Teoria i pràctica per saber com transferir tecnologia a la societat. I segueix: “Des que vam començar, s’han creat deu empreses. En alguns dels casos, els seus integrants es van conèixer durant el programa.” I els temes del programa? Tots els que puguin obrir horitzons als projectes més competitius. Des d’aplicacions mòbils fins a economia circular, passant per salut mental.

Fre a l’envelliment

w Investigadors de l’Institut de Neurociències de la UAB i de l’Hospital de la Vall d’Hebron han demostrat per primer cop que la regulació del gen Klotho al cervell mitjançant teràpia gènica protegeix dels dèficits d’aprenentatge i de memòria associats a l’envelliment en ratolins. El descobriment s’orienta cap a les malalties neurodegeneratives i ja s’ha patentat la teràpia desenvolupada.

Neurones motores

w El fàrmac NeuroHeal, descobert per investigadors de l’INc-UAB, ajuda a mantenir vives les neurones motores i accelera la seva regeneració nerviosa després d’una lesió traumàtica dels nervis perifèrics. Les lesions del nervi perifèric es produeixen per accidents de trànsit, laborals o esportius. La reconstitució quirúrgica es pot realitzar dies després i, en aquest temps, les neurones motores desconnectades de les arrels i del circuit nerviós van patint un procés degeneratiu. NeuroHeal les manté vives i n’accelera la regeneració.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor