Entrevista

Josep M. Cabré President de Serveis Funeraris Cabré Junqueras

“Aquesta feina demana ser humà”

. TERESA MÁRQUEZ

mtmarquez@lrp.cat

Parlar de la mort no és amable. Formem part d’una societat que es nega a pensar en el final de la vida fins que arriba el moment de deixar-la. Utilitzem eufemismes com traspàs, hi ha qui encara creua els dits o fa el senyal de la creu quan veu passar un cotxe fúnebre i visitem els cementiris per Tots Sants perquè ho marca la tradició i perquè aquell dia estan plens. Plens de gent viva. Malgrat tot, la mort forma par de la nostra cultura, ens és coneguda i hem de tractar-hi tard o d’hora. N’hi ha, com en Josep Maria Cabré –que forma part d’una llarguíssima tradició familiar, la quarta generació, al capdavant de Serveis Funeraris Cabré i Junqueras–, que hi tracten diàriament, amb la mort, i que asseguren que els reconforta saber que dignifiquen el procés de l’enterrament o la incineració i, al mateix temps, ajuden a passar el mal tràngol a aquells que pateixen la pèrdua d’un ésser estimat.

Amb la voluntat d’apropar a la ciutadania una tasca encara no prou valorada, però d’un innegable servei públic, el mes de novembre van inaugurar a la sala d’exposicions de la Fundació Iluro de Mataró la mostra Serveis funeraris. Més de 100 anys, una exposició en què, a través d’un dels actes socials per excel·lència, es fa un repàs de com ha evolucionat el sector, perquè a la mort, com tot en aquesta vida, també l’han marcat les modes. Quedem davant la porta de l’edifici a mig matí, fora de l’horari d’obertura de l’exposició, que ocupa el segon pis. Josep Maria Cabré és un home temperat, gens efusiu ni en el gest ni en la paraula. Parla més aviat fluixet i sap escoltar, dues qualitats molt ben valorades en aquest ofici. Es mou amb comoditat en l’espai museístic i agafa el rol d’amfitrió amb normalitat i un punt d’orgull de la feina ben feta. “Soc la quarta generació en una empresa que des del començament s’ha regit per un objectiu molt clar: ajudar, orientar i assessorar les famílies en un moment tan dolorós com és el de la mort d’un ésser estimat”, explica de bon començament Josep Maria Cabré.

BEN INFORMATS

La mostra, austera però amb una ornamentació que no deixa cap dubte sobre el tema que tracta, inclou espais que conserven a través de les petites històries particulars, la història de tota la ciutat, de tots els pobles. El president de la funerària admet que amb el percentatge més elevat de clients “s’hi tracta només en el moment en què tenen el difunt”. Tot i això, comenta que també hi ha gent que els visita per demanar informació. “Són gent previsora, que volen que se’ls expliqui tot el procés per deixar-ho ben arreglat abans que els arribi el dia, i també hi ha persones que ens pregunten sobre aspectes més concrets, com ara els passos que s’han de fer per exhumar un difunt per incinerar les restes”, comenta.

“Diuen que per copsar el tarannà d’una població has de visitar el mercat, l’estació i el cementiri”, constata Cabré. Però la tradició de portar flors als morts no decau? “No pas. L’1 de novembre i els caps de setmana anterior i posterior els cementiris són plens a vessar”, afirma amb convicció. Perquè el culte als morts és, encara avui, un costum que es transmet amb garantia de continuïtat. “També és cert que la gent visita tant els nínxols com els columbaris”, precisa, i explica que en els darrers anys ja s’ha arribat al 50% d’incineracions “i molta gent decideix deixar les cendres i la urna en aquests espais habilitats”. El destí de les cendres, diu Cabré, no està encara regulat per llei i es deixa en mans de la família, però recorda que en molts altres països és obligat col·locar-les als cementiris. Per tant, l’espai d’ocupació particular als cementiris catalans es va fent més i més petit, però l’ús en el temps està del tot garantit.

Josep Maria Cabré narra amb paciència pedagògica aspectes concrets que l’interlocutor desconeix, com ara que abans dels cotxes funeraris, fins als anys seixanta, als difunts se’ls traslladava en cotxe de cavalls. A la sala n’hi ha exposat un de magnífic. “N’hi havia de diferents categories, que es veien reflectides en els ornaments dels cavalls, del mateix conductor i del vehicle on, fins i tot, podien lluir banderoles amb l’escut de la població on s’enterrava el difunt”, diu, i afegeix que d’aquesta escenificació de l’enterrament prové l’expressió pompes fúnebres.

“Els canvis més radicals en els serveis funeraris es concentren en l’atenció personalitzada, perquè si abans només ens encarregàvem de la caixa i del transport, ara donem un servei complet que si la família vol ho inclou tot, des de l’atenció al cos fins a les esqueles, passant per les flors, l’hora de la celebració litúrgica i l’assessorament posterior en temes de testament o últimes voluntats”, enumera.

els canvis més evidents

Ens aturem davant d’un espai que ha estat habilitat com a espai de vetlla. Hi ha un taüt exposat dalt d’un entarimat i a sobre una tela vermellosa. El presideix una creu i hi ha ciris a banda i banda. L’escena no deixa indiferent i facilita parlar de com ha evolucionat també la litúrgia vinculada a la mort. “Antigament, el 95% dels morts moria a casa i era allà on se’ls vetllava durant tota la nit. Ara la majoria dels difunts prové dels hospitals o els geriàtrics i els traslladem al tanatori, on hi ha un horari que facilita les visites, però també que els familiars podran anar a casa a descansar”, assegura. Josep Maria Cabré diu que en altres llocs de l’Estat els tanatoris també obren les 24 hores del dia, “però que en el cas de Catalunya s’ha comprovat que a les nits no fa falta”.

Li pregunto si ens hem tornat més pràctics a l’hora de resoldre el trànsit de la vida a la mort i em respon que depèn molt de cada persona. “La majoria de la gent gran et demana un enterrament més tradicional i la gent jove opta per un altre tipus de celebració, normalment més curta”, recorda. De fet, als tanatoris més grans que gestiona Cabré Junqueras ja hi ha habilitada una sala d’actes que tant es pot convertir en un espai on celebrar una missa catòlica o un ritu musulmà o jueu com en un lloc de cerimònia laica de comiat. Josep Maria Cabré és reticent a explicar alguna anècdota de les acumulades en els més de cent anys d’història de l’empresa, però no li fa res parlar sobre algunes cerimònies de comiat que s’han convertit en autèntics homenatges al difunt. “A Mataró hem fet enterraments amb els gegants de la Família Robafaves, amb la colla castellera dels Capgrossos i amb representants d’altres entitats que han donat un toc diferent a la cerimònia”, assenyala.

L’exposició es complementa amb un seguit de conferències que inclouen des de la història evolutiva dels rituals funeraris fins al per què del procés de dol, la música fúnebre i els grups de suport. Josep Maria Cabré destaca aquest últim aspecte. “És important assumir que cal passar pel procés del dol per poder recuperar-se de la pèrdua, i aquest dol demana un temps i un espai diferents per a cada persona”, afirma. Hem complert el recorregut i m’atreveixo a entrar en el terreny més personal. Treballar dia a dia amb la mort prepara millor per quan truca a casa? El president de Cabré i Junqueras fa un somriure trist. “La nostra feina demana un filtre per tractar amb els clients, perquè si no cauríem malalts, però quan et toca a tu els sentiments et marquen”, assegura.

HISTÒRIA

“Soc la quarta generació en una empresa que des del començament s’ha regit per un objectiu molt clar: ajudar, orientar i assessorar les famílies en un moment tan dolorós com és el de la mort d’un ésser estimat”

TENDÈNCIES

“Les incineracions ja arriben a ser el 50%, i molta gent decideix deixar les cendres i la urna en espais habilitats als cementiris”

PASSAT

“Antigament, el 95% dels morts moria a casa i era allà on se’ls vetllava durant tota la nit”

ANÈCDOTES

“A Mataró hem fet enterraments amb els gegants de la Família Robafaves i amb la colla castellera dels Capgrossos”

EN DETALL

Quines qualitats ha de tenir un treballador de funerària?

A la gent de casa els diem que han de ser humans i també pacients, perquè han de tractar amb persones que es troben sota els efectes del dolor i la pena i també han de saber resoldre moments de certa tensió quan es troben al tanatori familiars que no tenen bona relació. Els nostres assessors, que són un total de 75, han d’estar preparats per reconduir qualsevol situació per garantir que el servei es desenvolupi amb normalitat.

L’enterrament és car?

És la pregunta habitual i molta gent pensa que és així, però cal aclarir que els enterraments poden ser des de gratuïts fins a molt cars, depenent d’allò que es vulgui o pugui gastar la família. Un servei bàsic i correcte a la zona on actuem es mou entre els 2.800 i els 3.000 euros. Si a aquest preu hi comences a afegir extres –flors, recordatoris, esqueles a la premsa, cotxes d’acompanyament, música...– és normal que la factura vagi pujant. És una tarifa raonable si es compara, per exemple, amb els 6.000 euros de mitjana que es cobren a la ciutat de Barcelona.

Ha dit gratuït?

Sí, tota aquella gent que no s’ho pot pagar només ha de portar-nos un document de Benestar Social en què se certifiqui que no té recursos. Si és així, nosaltres proporcionem la caixa, el cotxe fúnebre, la cerimònia i el trasllat al cementiri i l’Ajuntament cedeix un nínxol. Tot sense cap cost.

On és present Cabré i Junqueras?

Vam néixer a Mataró l’any 1902 com a Funerària La Sepulcral i actualment gestionem els serveis als trenta municipis del Maresme i a vint-i-sis més del Vallès Oriental i la Selva.

Cap on va?

Estem consolidats al territori on treballem i el nostre principal objectiu és garantir la millor atenció personalitzada als nostres clients, més enllà del mer servei comercial.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)