La conversa

Enric Pujol Autor del llibre “Josep Tarradellas. President de la Generalitat restablerta (1977-1980)”

“Amb el temps, la figura de Tarradellas creixerà”

JOSEP TARRADELLAS. PRESIDENT DE LA GENERALITAT RESTABLERTA (1977-1980) Autor: Enric Pujol Edició: Juliol del 2018 Editorial: Edicions Dau Pàgines: 554 Preu: 28,50 euros

. PERE BOSCH I CUENCA

pbosch@lrp.cat

La figura de Josep Tarradellas ha generat una notable controvèrsia. Es tracta d’un personatge polièdric, amb etapes clarament diferenciades, i que ha estat utilitzat, després de la seva mort, com una arma llancívola o com un referent per part dels partits polítics. Per donar-ne exemple, només cal recordar el debat que es va produir fa alguns anys, amb motiu del primer centenari del seu naixement, quan els partits van estar polemitzant sobre el seu simbolisme durant dies. La darrera reaparició de l’espectre de l’expresident de la Generalitat es va produir fa poques setmanes, quan el govern de Pedro Sánchez va anunciar, per sorpresa, que acabaria donant nom a l’aeroport del Prat en un intent, val a dir que no excessivament ben acollit per part dels partits sobiranistes, de fer un gest. En tot cas, per tal de donar llum al personatge i difondre una part de l’impressionant fons conservat a l’Arxiu Tarradellas del monestir de Poblet, s’han anat publicant sis volums en què s’analitzen les diverses etapes que van marcar la seva vida i es recullen alguns d’aquests documents.

El darrer volum, com el que es va dedicar a El retorn del president, ha anat a càrrec d’Enric Pujol (Figueres, 1960), doctor en Filosofia i Lletres per la UAB i autor d’alguns llibres dedicats a Ferran Soldevila, la Mancomunitat de Catalunya i la historiografia catalana. També és, en aquests moments, un dels millors coneixedors de Tarradellas. De fet, una de les coses que reconeix és que la tasca d’aproximació que li han exigit els dos volums li han permès valorar de nou el personatge: “La meva visió s’ha reforçat. Crec que és una figura que, amb distància històrica, creixerà. En tot cas, la seva aportació al restabliment de la Generalitat va ser cabdal. Tot sovint oblidem que amb la Generalitat podria haver passat el mateix que amb la República espanyola, que s’acabés sacrificant. I va ser sobretot la tossuderia i la convicció de Tarradellas les que ho van impedir. Contràriament, es va aconseguir que hi hagués una Generalitat abans de l’aprovació de la Constitució, i això hauria pogut tenir unes conseqüències que no es van explotar prou.”

Enric Pujol no dubta a definir-lo com “una de les personalitats polítiques més rellevants del segle XX”: “Pensem que de les persones que van tenir pes durant la República, és l’únic a tot l’Estat que va jugar un paper clau en la Transició i que va tenir càrrecs de responsabilitat. No n’hi ha cap més exemple a l’Estat espanyol.” De fet, vist en perspectiva, es tracta d’una persona que serà un “home fort de la Generalitat en els anys de la República, un home fort de la Generalitat a l’exili i un home fort de la Generalitat restablerta”. “Es tracta d’una figura de llarg recorregut i que cal valorar en la seva dimensió històrica”, remarca Pujol.

Un forat de tres anys

En tot cas, resulta sorprenent la manca d’estudis sobre aquell període de tres anys. Tal com remarca Pujol, “bona part dels llibres hi passen de puntetes o salten directament del 1977, quan hi va haver les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco, al 1980, amb el govern de Jordi Pujol, talment com si el període intermedi no hagués existit”. Contràriament, assegura que es tracta d’uns anys molt importants: “Hi va haver el primer govern de la Generalitat restablerta, encara no sotmès a la Constitució ni a l’Estatut i que va fer una negociació bilateral amb el govern de Madrid. I va aconseguir coses molt importants, com ara l’ensenyament del català.” A banda d’aquest aspecte, un dels temes més rellevants és el disseny de la Generalitat. En aquest sentit, Enric Pujol recorda un document conservat a l’Arxiu Tarradellas en què s’esbossa el disseny del govern: “Estava tot per fer, es va haver de començar del no res, bastir tota una estructura d’estat en molt poc temps.” No va ser una tasca gens senzilla. Enric Pujol destaca els perills i les limitacions que va haver d’afrontar en aquella experiència: “N’hi ha una de molt clara. Quan es pacta el restabliment de la Generalitat, el govern espanyol, a darrera hora, imposa una clàusula a través de la qual es pot suspendre l’autogovern en el moment que es vulgui. Després això no va estar en l’Estatut del 1979, tot i que existeix l’article 155 de la Constitució.”

A banda dels avenços específics que es van produir a l’hora d’establir les bases en algunes matèries com ara l’ensenyament, la salut i l’economia, en el llibre es posa en valor el paper que Tarradellas donava a la unitat política, al manteniment de relacions bilaterals amb l’Estat i, en definitiva, a la idea que “la Generalitat és estat”. Tarradellas tenia molt clar, assegura Enric Pujol, que “el gran repte era que la gent veiés la Generalitat com una institució necessària i per això també donava tanta importància al tema de la unitat”: “De fet, es tracta d’un tema que encara adquireix més importància a mesura que passen els anys, ja que es tracta de l’únic govern unitari que ha existit des del 1977 i fins a l’actualitat. No n’hi ha hagut cap més en quaranta anys.” La unitat també era un instrument essencial per negociar amb Madrid de manera bilateral. Després d’aprovar-se la Constitució, la unitat flaquejava i els pactes es convertien, en paraules d’Enric Pujol, en “paper mullat”.

Tarradellas i l’Estatut

L’expresident de la Generalitat es va mostrar molt crític amb l’Estatut del 1979, tant amb el procés de redacció com amb el text aprovat. Tot i això, hi ha qui ha assegurat que aquest fet s’explica, en bona part, pel paper de marginament a què va ser sotmès durant tot el debat estatutari. En aquest sentit, Enric Pujol ho té molt clar: “Les crítiques al debat estatutari del 1979 eren ben fonamentades, al meu entendre, i ara s’està veient. Hi ha informes jurídics i estudis històrics que posen de relleu la dimensió política que tenia l’Estatut del 1932 en matèries com ara la justícia, l’administració local i l’ordre públic, per posar tres exemples ben significatius. Ara mateix, el judicial no hi és, i bé que ho patim. En un determinat moment, es va proposar restablir tal qual l’Estatut del 1932, però els partits no ho van voler.” En tot cas, Pujol posa més èmfasi en la marginació que va patir Tarradellas en tot el debat sobre la Constitució espanyola: “Això li va saber molt de greu. Fins i tot en una entrevista que va fer anys després amb Antoni Gutiérrez Díaz li va retreure aquest menysteniment i el contrastava amb les trucades periòdiques que rebia per part del president del govern espanyol, Adolfo Suárez.”

El marginament és molt evident, assegura Enric Pujol, en el tema de l’elecció del president: “En la Constitució es va introduir una clàusula segons la qual el president de la Generalitat havia de ser un diputat, amb la qual cosa el forçaven a presentar-se o a les eleccions o a bloquejar-lo en una possible reelecció. Hi havia un acord tàcit de bona part dels partits per marginar-lo del procés perquè estava per damunt dels partits i tenia un paper polític de primer ordre.” Tot i això, en el capítol del llibre dedicat a les eleccions del 1980 es ressegueixen les especulacions o els moviments al voltant de la idea que Tarradellas s’hi presentés: “Part dels seus partidaris van intentar cercar fórmules per fer-ho possible, però Tarradellas no va voler.” En el llibre també s’analitzen les difícils relacions amb Jordi Pujol, amb un punt d’inflexió en el moment del relleu i el traspàs a la Casa dels Canonges: “Quan va sortir elegit Pujol es va produir un enfrontament obert amb Tarradellas, un fet que va repercutir a l’hora de minimitzar aquell primer govern de la Generalitat.”

REPÚBLICA I TRANSICIÓ

“No hi ha cap més exemple d’un polític de la República que jugués un paper tan rellevant durant la Transició”

UNITAT I BILATERALITAT

“Tarradellas tenia clar que la unitat era essencial per reforçar el paper de la Generalitat i negociar amb Madrid”

EN DETALL

El llibre recull una selecció de 701 documents del fons de l’Arxiu Tarradellas. En citem alguns:

LA GESTIÓ DURANT LA GUERRA

“La gent [...] podrà escriure totes les pàgines que li sembli per tal de tergiversar el que portàrem a cap i el que defensàrem; però [...] em sembla que quan les passions deixin lloc al veritable desig de saber el que en realitat va succeir, els caldrà reconèixer la nostra tasca immensa, positiva i sobretot honesta [...].” (Carta a Joan Garcia Oliver, dirigent anarquista durant la guerra, 29 d’abril del 1979.)

EL RETRAT D’ANTÒNIA MACIÀ

“[...] Et recordava de París, ja no cal dir-ho, però París era l’exili, i l’exili traspuava en el teu comportament com tota situació anormal i trista. Avui, en el teu país, en el teu lloc de primera dama de Catalunya, hi ha en tu una plenitud que es reflecteix en el teu gest i en la teva mirada.”

(Mercè Rodoreda a Antònia Macià, 16 de març del 1978.)

INSATISFACCIÓ PER L’ESTATUT

“[...] Vull fer constar d’una manera clara i precisa que crec que aquest Estatut no representa els sentiments de tots els catalans [...] i els responsables no són ni el Consell de la Generalitat ni no, sinó vosaltres [...].”

(Discurs als diputats i senadors redactors de l’Estatut, 22 de desembre del 1978.)

LENTITUD DELS TRASPASSOS

“Estic convençut que la decisió de restablir la Generalitat ha introduït un important factor estabilitzador en la transició cap a la democràcia [...]. Ara, però, em preocupa que allò aconseguit es pugui malmetre en poc temps per insuficiències del procés administratiu cap a l’autonomia [...].” (Carta a Adolfo Suárez, 30 de maig del 1978.)

EL PAPER DE TARRADELLAS

“[...] Passi el que passi, la veritat és una: que històricament apareixes i apareixeràs com el pare de la pàtria recuperada [...].”

(Carta de Julian Gorkin, exdirigent del POUM, 8 de novembre del 1979.)

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)