Entrevista

MÍRIAM DEL RÍO autora de ‘Turismo dark’

“La curiositat sobre la mort és innata”

Per a l’ésser humà, allò que és desconegut, fosc, misteriós, desprèn una atracció especial. Morbositat. Míriam del Río s’endinsa en els espais del turisme ‘dark’, obscur, d’arreu del món

HISTÒRIA
HISTÒRIA
“Un cop a la vida s’hauria de visitar un camp de concentració, perquè per molt que t’ho expliquin, no es pot entendre la seva magnitud”
CLASSIFICACIONS
CLASSIFICACIONS
“Hi ha moltes tipologies de turisme ‘dark’, fosc. Pot ser de camps de concentració, de cementiris, presons, d’una guerra concreta…”

Míriam del Río fa realitat allò que diu la dita: l’hàbit no fa el monjo. Res en l’aspecte o la parla d’aquesta periodista apassionada dels viatges coincideix amb els estereotips que corren sovint sobre com són les persones que s’interessen per la part oculta, fosca, de la història i la cultura. No vesteix de negre, i el seu llenguatge corporal és expansiu. Diàfan. Del Río grata en molts àmbits: el cinema, la història, l’arqueologia, el món... Té l’empresa GoBcn, i fa rutes per la Ciutat Comtal. Fa poc ha publicat Turismo dark (Luciérnaga, 2019), un llibre que evidencia que tots, en major o menor mesura, sentim atracció pel misteri.

Quedem un dia resplendent, radiant. Explica que té previst anar a l’Índia com a coordinadora d’un grup de turistes amants dels viatges alternatius. Fa moltes col·laboracions, una de les quals amb l’empresa de viatges Paso Noroeste. I mentre mou la cullereta dins la tassa de te, deixa anar que en aquest viatge té al cap fer una visita a un temple on es veneren les rates. Com que és molt pràctica, ha recomanat al grup que portin mitjons de sobres: s’hi ha d’entrar descalç. Somriu, sense cap mena de malícia. Segur, com hi ha món, que no buscarem imatges d’aquesta devoció índia a Google.

Comentem el llibre. Els emplaçaments que suggereix estan organitzats per continents. De les dotze propostes d’Europa, n’hi ha dues de catalanes: l’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona i l’Hospital del Tòrax de Terrassa. Hi ha molt dark, al món. I no és de temporada: n’hi ha per a tots els gustos. I arreu. I sempre. Tant pot ser un espai natural, com la Piscina del Dimoni de Queensland, a Austràlia, com un cementiri, el d’Okunoin, al sud d’Osaka, al Japó. També podríem entrar a les catacumbes dels caputxins a Palerm... hi ha uns 8.000 difunts –exposats–, pel cap baix. Qui sap si no ens agradaria més visitar les illes Chuuk, a la Micronèsia, on hi ha un cementiri submarí amb centenars de vaixells i avions militars de la Segona Guerra Mundial enfonsats. I si ens animéssim a perdre’ns en un mercat de fetitxes al Togo? Com dèiem, per a tots els gustos. Segur que hi ha algú a qui alguns dels llocs que proposa Míriam del Río li resultaran prou atraients per voler descobrir-los in situ. D’altres potser pensaran que més val que no, que amb el llibre en tenen prou. Turismo dark tant pot ser una petita guia per a afamats d’experiències, com una lectura de sofà, amb manteta i porta tancada amb pany i forrellat.

Mig en broma, comentem que alguns paràgrafs potser s’haurien de llegir amb els ulls mig clucs, en alerta, com qui va a veure una pel·lícula de por, per si apareix de sobte un cadàver. “No es tracta només de cadàvers!”, protesta. “Hi ha moltes tipologies de turisme dark. Pot ser de cementiris, de camps de concentració, de presons, sobre una guerra concreta…” I segueix: “En algunes ocasions en direm turisme dark; en d’altres, antropològic. Per exemple, una tribu d’Indonèsia, els Tana Toraja, treu els morts, els neteja… és un turisme de mort, però antropològic.”

D’acord, el misteri atrau, tot i que de vegades es pot pensar que hi ha propostes massa gore. “Quan penses això t’adones, però, que hi ha casos i casos.” Per exemple, el cementiri japonès d’Okunion esmentat abans. “És un espai molt espiritual, amb una màgia especial, i és així com ho vaig viure. És un indret que et connecta amb alguna cosa més, amb una energia diferent… Al final d’un camí, arribes al temple, que està amarat d’encens, amb uns llums... Segons diuen, n’hi ha que porten més de mil any encesos.” I continua explicant: “El cementiri d’Okunion és un exemple de turisme dark, però no negre.” El pas de la vida a la mort és amable, i connectat a la natura.

Els ritus funeraris de diferents cultures poden ser molt impactants. “Els occidentals tenim molts tabús al voltant de la mort. A Indonèsia la tracten diferent, per a ells és una festa. És així en moltes cultures.” Del Río es va sentir sacsejada pel ritus dels Tana Toraja, a Indonèsia. “Treuen els morts, i els tens al davant. Hi ha un gran sacrifici de búfals que es fa perquè segons les seves creences els difunts han de anar a l’altra vida a cavall de búfals. En poden matar desenes, segons la capacitat econòmica de cadascú. Sovint, els morts es queden a casa fins que la família té els recursos que calen per pagar els búfals. Imagina’t, quan es fa el sacrifici: sang per tot arreu, crits, olors…” Periòdicament, exhumen els cadàvers, els vesteixen amb roba nova i els passegen pel poble. “Són molt amables amb els turistes, de fet et diuen que et facis fotos amb els seus parents... morts. Per a ells és un honor.”

D’espais dark, n’ha vist molts. I la llista dels que vol visitar és llarga. Hi ha persones que s’interessen per les catàstrofes. “A Txernòbil no m’hi veuràs. Tot i que em crida l’atenció, em fa respecte la radiació.” El desastre nuclear de Fukushima atrau cada any 2.000 persones. Fa una recomanació, sobre espais com aquests, i d’altres, on el dolor humà és present: “Sempre s’han de visitar amb el respecte més gran. Són emplaçaments que tenen a veure amb catàstrofes naturals, o d’una altra mena. Potser són llocs on ha mort molta gent. On hi ha hagut matances… Carai! I no es poden visitar quan la tragèdia és molt recent! Podem ferir sensibilitats.” I segueix: “El cas és que una de les atraccions més importants a Nova York és visitar l’espai que van ocupar les torres bessones. També és turisme dark. I el camp de concentració d’Auschwitz també ho és... Un cop a la vida s’hauria de visitar un camp de concentració, perquè per molt que t’ho expliquin, no es pot entendre la seva magnitud. És el que diu la frase: qui no coneix la història està condemnat a repetir-la.” Del Río pensa en un espai de Barcelona que fa molt present la Guerra Civil: la plaça de Sant Felip Neri. Les parets, plenes d’impactes, glacen la sang. “Faig visites i de vegades em diuen si no es podria arreglar la façana i jo dic que no, perquè és memòria històrica. S’ha de recordar sempre, perquè no es torni a repetir.”

Es pregunta sovint pel que hi ha més enllà de la història “oficial”. Potser per això, en els viatges busca introduir visites alternatives, diferents. “Em vaig adonar que havia recopilat molta informació i que podia interessar. I d’aquí va sorgir la idea de fer un llibre. I també per desmitificar que el turista dark és sinistre… Volia transmetre que aquesta mena de turisme és molt interessant, no és negatiu. És turisme històric i turisme cultural. Que hi ha un element de morbositat? La curiositat sobre la mort és innata en l’ésser humà.”

MERCÈ MIRALLES

mmiralles@lrp.cat

Experiència immersiva

MERCÈ MIRALLES

“El turista dark és una barreja del turista que vol conèixer l’espai, com a patrimoni, i del viatger que busca una experiència més impactant, més immersiva. N’hi ha, però, d’exagerades. A Mèxic hi ha un tour en què et pots fer passar per un immigrant il·legal. L’anomenen Caminata nocturna… És necessari?” A Sarajevo hi ha l’hostal d’un noi que va viure la guerra de l’antiga Iugoslàvia. “Les persones que s’hi queden poden sentir durant dos dies el que ell va sentir. Dormen en matalassos a terra, no hi ha aigua corrent, ni llum, escolten el so de les metralletes… Segons diu, ho fa com una manera d’honorar la gent que va patir, la que va morir i els que es van salvar.”

Les sensacions que aporta aquest turisme són molt diverses. “De situacions, diguem-ne, místiques, de comunió amb la natura, puc posar l’exemple del cementiri de Chauchilla, al Perú. Està a la vora de les línies de Nazca.” La necròpolis, del segle primer, conserva les mòmies a les tombes, excavades al terra, a l’aire lliure. “És una zona molt potent, tel·lúrica. Trigues un munt a arribar-hi, i un cop allí, no hi ha ningú. Et trobes contemplant els morts, embolcallats com farcells. Alguns amb fragments de pell, encara…”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)