Entrevista

DOLORS SABATER

Exalcaldessa de Badalona i membre de l'equip motor de l'Assemblea de Càrrecs ElectesES

“El vot secret tindrà sentit”

La líder de Guanyem Badalona en Comú és una de les cares més visibles de l’equip que capitaneja la nova Assemblea de Càrrecs Electes. Confia aportar-hi dosis de consens

Qui li va proposar capitanejar l’Assemblea de Càrrecs Electes?
Estic a l’equip motor de l’assemblea, però en soc una més. És cert que s’ha donat rellevància al fet que jo hi sigui, perquè lidero una entitat municipalista com és Guanyem Badalona en Comú que no juga a la política de país, però que simbolitza un model de confluència que s’ha estès arreu.
Se’n sent una més, però a l’assemblea de constitució va ocupar el centre de la taula. És casualitat?
La mesa estava formada per catorze persones i, d’aquestes catorze, només estem al grup motor des de l’inici l’alcaldessa de Girona, l’alcalde de Lleida i jo. És cert que hi ha una expectativa sobre el paper que hi puc jugar com a persona de consens.
Per a què ha de servir l’Assemblea de Càrrecs Electes?
Per trencar les costures de les institucions i dels partits. És un ens republicà i tots els electes comptem igual. Tothom està influït per la seva militància, però l’assemblea no està subjecta a l’obediència als partits. També és un acte de reacció davant la sentència i davant un govern espanyol que, al marge de qui el lideri, no recula respecte a la criminalització i els menysteniment del dret a decidir del poble català.
Veurem més vot secret de l’habitual?
És possible. Va ser una de les peticions que es va fer. I veig que tindrà sentit. Ho trobo una proposta interessant.
L’han triada perquè sigui el pont amb els Comuns?
No només, però puc jugar un paper de frontissa entre partits. És important buscar allò que tenim en comú. El municipalisme transformador que representa Guanyem és expert a arribar a aliances enmig d’una gran pluralitat. L’objectiu de l’assemblea és el de descriminalitzar el dret d’autodeterminació. Aquí ens podem trobar, i també en la denúncia de la repressió i de la sentència. A l’acte de constitució hi havia regidors d’aquests espais.
Han aprovat un ‘sit and talk’ com a línia estratègica. Si el president en funcions de l’Estat espanyol no agafa el telèfon al president de la Generalitat, què els fa pensar que algú a l’altra banda se’ls escoltarà?
Demostrarem que qui no vol el diàleg és el govern de l’Estat espanyol, no nosaltres. I crec que generarem estat d’opinió. El sol fet de constituir-nos ja és un input.
El paper de l’assemblea no es pot desenvolupar des de les institucions que els seus membres representen?
Això ja ho tenim. És un espai complementari però no substitutiu. A la institució tens uns límits de representativitat. Quan em vaig posar al capdavant dels alcaldes independentistes se’m va retreure que no tenia majoria al ple per fer-ho. L’únic objectiu del govern espanyol és esclafar el pensament dels independentistes. Està apujant el nivell de la seva estratègia militar, amb més detencions i acusacions de terrorisme, i no només l’independentisme no s’atura, sinó que surt una cosa nova com és l’Assemblea de Càrrecs Electes.
El dia de la constitució de l’assemblea es van veure càrrecs electes tallant la Diagonal. Troba a faltar més polítics a la primera línia de les protestes?
És important ser-hi, i hi ha un cert complex, perquè s’està criminalitzant tant la protesta, que alguns polítics han de vèncer una certa incomoditat. És un debat complex, perquè també se’ns pot acusar de voler instrumentalitzar les protestes... Els polítics, però, hem de donar la cara.
Veure que sempre són els ciutadans els que reben els cops de porra, tret d’alguna excepció, allunya el poble dels seus polítics?
Els polítics hem de donar suport i traslladar als ciutadans que te la jugues igual que ells.
Vostè és mestra. També li tocarà enviar al racó de pensar a ERC i JuntsxCat quan es barallin?
Amb l’alcalde de Lleida, que també és docent, justament comentàvem com l’experiència pedagògica serveix molt per trobar solucions als conflictes. És una experiència que es pot aplicar molt bé a la política i a l’assemblea.
Què recomana a ERC i JuntsxCat per superar la mala maror?
És molt més el que ens uneix que no pas el que ens separa. Entenc que per guanyar unes eleccions has de prendre votants a l’altre. No em sembla malament que cada partit defensi la seva proposta, però trobo terrible el desgast que fan contra l’altre quan tots són víctimes de la repressió. Es pot arribar a uns acords de no agressió.
Si a l’assemblea hi ha un bon clima d’entesa, es veu defensant una llista unitària en les properes eleccions autonòmiques?
Amb això de la llista unitària, he fet anades i vingudes. Pensava que era una molt bona solució, però després he vist que quan les llistes són molt àmplies es perd molta gent. Sí que trobaria una estratègia interessant presentar-s’hi per separat, però amb uns punts en comú.
Vostè va liderar les polítiques de seguretat a Badalona. Què ha vist en les protestes postsentència?
He vist falta de professionalitat de la policia. He vist actuacions que no respecten els principis de proporcionalitat, d’oportunitat i de congruència. He vist una cosa gravíssima com és l’ús d’armes prohibides al Parlament, com les pilotes de goma, i he tingut la sensació clara que si no hi hagués policia no hi hauria violència. Hi ha una manifestació i el comportament de la gent és pacífic. Arriba la policia i ataca aquesta manifestació. Es veuen càrregues contra gent asseguda.
Ha vist violència contra la policia?
No ho he vist tot i és cert que s’han llançat pedres contra la policia, però he vist molts policies infiltrats i ningú ens ha explicat què hi han anat a fer, tot i que s’han vist imatges preocupants. He vist detencions d’absoluta brutalitat i no eren de gent que estava tirant pedres, sinó de gent que anava pel carrer.
Forma part del grup d’electes que va demanar la dimissió del conseller Miquel Buch?
Crec que ara és més important garantir que es facin les investigacions oportunes. El conseller no ha estat a l’altura, però si dimiteix es taparà tot.
Què es juga l’independentisme en les eleccions d’aquest cap de setmana?
S’ho juga tot, sobretot la democràcia. S’ha normalitzat que l’extrema dreta estigui a les institucions, i fins i tot el PSOE s’està alineant amb els seus arguments. L’estratègia ha de seguir sent la no-violència, perquè els descol·loca molt més. Aquestes eleccions són molt rellevants per demostrar que Catalunya no vol fer la regressió democràtica i per demostrar que no té por davant cap sentència ni cap repressió. Ningú es pot quedar a casa.
I superat el 10-N, quin ha de ser el full de ruta?
El més important és que a la gent no se senti vençuda per la por a la repressió. El moviment no es pot empetitir perquè hi hagi gent compri el discurs que l’independentisme és violent. Ens hem d’explicar molt i seguir sumant. Aferrar-nos a la idea d’en Jordi Cuixart de les lluites compartides. La PAH ho ha entès perfectament. La nostra lluita no és només a favor de la independència. És una lluita pels drets de tothom i va lligada a un projecte de transformació social. I amb els altres pobles de l’Estat espanyol hi ha d’haver fraternitat. No es pot confondre el govern de l’Estat amb els pobles de l’Estat. Molts d’aquests pobles s’han manifestat en contra de la sentència.
EN JOC EL 10-N
EN JOC EL 10-N
“Són eleccions molt rellevants per demostrar que Catalunya no té por davant cap sentència ni cap repressió. Ningú es pot quedar a casa”
DIVISIÓ DELS PARTITS
DIVISIÓ DELS PARTITS
“Entenc que per guanyar unes eleccions has de prendre votants a l’altre, però es pot arribar a uns acords de no agressió”
LA SEVA ELECCIÓ
LA SEVA ELECCIÓ
“Hi ha expectativa sobre el paper que puc jugar com a persona de consens i com a líder d’una entitat municipalista”

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

.

L’exemple badaloní

L’Assemblea de Càrrecs Electes es va constituir el 30 d’octubre al Palau de Congressos de Barcelona. És un organisme promogut des del Consell per la República i és una mostra més de rebuig a la sentència, alhora que vol establir un full de ruta cap a la independència. Entre el grup motor hi ha Dolors Sabater, la líder de Guanyem Badalona en Comú, que va ser alcaldessa durant tres anys. Una moció impulsada pel PSC i el PP la va desplaçar a l’oposició, en què es manté. Badalona va ser la primera ciutat que el 2015 va unir en una mateixa candidatura, la de Guanyem, la CUP i Podem.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)