Entrevista

sunitha krishnan

activista Drets Humans

”L’explotació sexual és una xacra a tot el món”

Krishnan és la fundadora d’una organització nascuda a l’Índia que ha aconseguit ajudar més de 21.000 persones a sortir de la prostitució forçada. Es declara una supervivent. Va patir una violació múltiple

RESPONSABILITAT
RESPONSABILITAT
“Les empreses tecnològiques haurien de controlar el contingut que es penja a les seves xarxes. Hi ha vídeos de violacions en directe. Lluito perquè això s’acabi”
SOCIETAT
SOCIETAT
“Hi ha gent a l’Índia que pensa que ja està bé que hi hagi noies que es dediquin a la prostitució

Amb veu afable i una determinació que l’ha portat a crear una organització que realitza una tasca ingent, Sunitha Krishnan explica la situació que pateixen moltes persones a l’Índia. Quan només tenia quinze anys va patir una violació col·lectiva. Aquest fet la va marcar per sempre i la ràbia que li va provocar aquesta agressió li va servir per fundar Prajwala, una organització que des del seu naixement ha aconseguit ajudar més de 21.000 persones que es trobaven en situacions d’explotació sexual i prostitució forçada. Unes 18.500 s’han recuperat i han pogut reconduir les seves vides. A més, es calcula que la tasca de Prajwala ha evitat que aproximadament 10.100 infants caiguessin en xarxes de prostitució.

La seva organització ha servit per ajudar milers de persones. Per què va decidir dedicar la seva vida a aquesta tasca?
Al meu país hi ha un problema molt greu amb el tràfic sexual. Més de 3 milions de nens són venuts per ser forçats i entrar en el món de la prostitució. Nens de 6 i 7 anys... És un problema que no és únic de l’Índia, és una xacra que hi ha a tot el món. En més de 170 països. El que passa és que l’Índia té molta població i el nombre de casos és elevadíssim. Prajwala, la meva organització, treballa per lluitar contra aquest problema i és una de les úniques que ho fa en diversos fronts: a les escoles, per prevenir els infants de caure en aquestes xarxes de prostitució, i, a banda, amb programes de prevenció, per lluitar contra la demanda. Cal explicar als homes que quan et converteixes en un comprador de sexe estàs generant una demanda. Si hi ha demanda, hi ha venda.
Així que un dels objectius principals seria educar els nens perquè de grans no es converteixin en compradors de sexe?
Efectivament. És que no és correcte. Per exemple, els usos que es fan de la pornografia... Això també genera demanda. També treballem amb la policia i fem tasques de rescat.
I com aconsegueixen la informació per rescatar les víctimes del tràfic sexual?
És molt dramàtic. És una feina molt difícil, perquè es tracta d’una tasca de recerca, de buscar informació..., però un cop ho tens... no és complicat. I després treballar de manera coordinada amb la policia durant l’operació. Un cop has rescatat la persona llavors sí que hi ha una tasca de rehabilitació que per mi és la més difícil. Moltes vegades aquesta persona que rescatem ha estat víctima d’una violació col·lectiva. És alcohòlica, o en molts casos és drogoaddicta... Ha passat per diversos avortaments. Està patint malalties. Tornar-la a la vida i fer-li creure que hi ha esperança... Aquesta és la part difícil i a la qual cal dedicar més temps. Potser passa un any, dos... Molta gent no es recupera. Dones que potser han estat segrestades des dels 7 o els 8 anys. Cada dona, cada nen que recuperem són diners que la màfia perd, i és per aquest motiu que ens ataquen.
A causa de la seva tasca ha patit agressions en diverses ocasions.
Disset vegades.
Vostè és molt valenta!
[Riu]. És només l’opció que he triat a la vida. No és una tema de valentia. La nostra tasca afecta els ingressos d’aquestes organitzacions. És un desafiament perquè, de vegades, les víctimes no volen ser rescatades. A fora, la màfia ens ataca. I la societat també ens ataca.
Per què?
Perquè la societat no està preparada. Hi ha molta gent que pensa que aquestes noies han de ser allà, que no s’haurien de moure ni ser rescatades. Que allà estan segures. La societat creu que hi ha noies que han de treballar en la prostitució perquè els homes tenen libido. Creuen que si no hi hagués prostitució moltes nenes serien violades a la carretera. Perquè unes nenes estiguin segures les altres han de treballar en la prostitució. A l’Índia, i estic segura que a Espanya també, la noia que ha estat violada és vista com si hagués estat ella qui hagués comès el crim. Per això la societat es pregunta per què tenim cura d’unes noies que tenen poc caràcter... que són menys dones. Hem de lluitar en diferents nivells. Encara que la lluita més gran és contra la màfia, perquè moltes vegades la màfia és a la policia, entre els jutges, de vegades entre els polítics. És molt poderosa i està a tot arreu. Per això la rehabilitació és un dels desafiaments més grans que tenim. Moltes vegades la família les rebutja perquè no volen que esquitxi la reputació de les altres filles. Així que hem de treballar perquè puguin viure de manera independent, sense la seva família. Lluito contra el govern per aconseguir drets per a aquestes noies i nens.
Quan va decidir que els volia ajudar?
Tenia 15 anys quan vaig patir una violació múltiple. Vaig entendre que no si no feia alguna cosa com aquesta sempre seria observada com una criminal no com una víctima. Vaig prendre una decisió: podia ser una víctima o una supervivent. Vaig triar ser una supervivent i no sentir-me avergonyida. Jo no havia fet res! Vaig decidir lluitar per mi mateixa i per totes les noies. L’explotació sexual no és només un problema de l’Índia, sinó de molts països. És a tot arreu. En alguns llocs s’amaga i en d’altres, se’n parla..., però és a tots els països. Encara continuo enfadada. Després de trenta-dos anys. I en fa vint-i-sis que em dedico a aquesta feina.
Vostè és crítica amb l’ús que es fa de les noves tecnologies.
Soc crítica amb les empreses tecnològiques pels continguts que es pengen a la xarxa. S’hauria de ser més curós amb les imatges que es mostren a les seves plataformes. Crec que Facebook, Instagram... haurien d’assumir responsabilitats. Si el vídeo d’una violació està penjat durant un minut arribarà a milions de persones i aquest és el motiu pel qual hem de fer qualsevol cosa per prevenir aquests comportaments. Per què no està controlat abans que es pengi a la xarxa? Per què es penja automàticament? I em pregunto per què als Estats Units tenen responsabilitat i quan s’instal·len en un país com l’Índia no en volen assumir cap. Per WhatsApp es reben vídeos de violacions. En altres països això no passa. Per què es pot fer a l’Índia i no en altres països? Perquè és un país en vies de desenvolupament? Lluito perquè això s’acabi.

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

Viure sota amenaça

Krishnan és avui en dia una treballadora social i una professional de la salut mental. La seva tasca ha estat reconeguda amb nombrosos premis, però l’ha situat també en el punt de mira de xarxes del crim organitzat, traficants i persones que s’enriqueixen amb la prostitució forçada. L’activista és assetjada i amenaçada constantment. Aquestes agressions li han provocat problemes d’esquena i a l’oïda. Les instal·lacions i vehicles de Prajwala també han estat objecte de vandalisme i intimidacions. L’activista va visitar Barcelona en el marc del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans que cada any organitzen diversos municipis catalans amb l’objectiu de difondre la seva tasca.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)