Entrevista

JOAN CANADELL

PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ, INDÚSTRIA, SERVEIS I NAVEGACIÓ DE BARCELONA

“Ens estimem el país; n’hi ha que no sé si ho poden dir”

Aplaudit per molts per l’acció que la Cambra impulsa per fer costat a autònoms i petits empresaris; censurat per alguns per la seva crítica sense pal·liatius a la gestió de l’Estat. És Joan Canadell

PIULADA POLÈMICA
“Entenc que dir que Espanya és atur i mort pugui ferir sensibilitats, però no volia posar en evidència la gent espanyola, sinó el model”
RECLAM AL GOVERN
“Si ara no dotem de pressupost la Conselleria d’Empresa, no es podrà fer front a la crisi amb unes mínimes garanties”
EL RESCAT D’ESPANYA
“Tant de bo arribi. Estic convençut que les ordres que vindrien dels senyors de negre tindrien molt més sentit del que ha demostrat l’Estat en dècades”
A les xarxes se’l veu molt actiu d’ençà que va començar la pandèmia. Quantes hores està dedicant a la gestió d’aquesta crisi?
Totes, i cada dia de la setmana. Estic tot el dia pendent del telèfon, de les xarxes…, però abans del coronavirus l’activitat ja era frenètica. La diferència és que ara m’estalvio els desplaçaments a Barcelona.
Què n’està aprenent?
En l’aspecte personal, com a president de la Cambra, m’he adonat que la institució té molta força i una capacitat d’intervenir molt gran. Això ha estat una cosa que hem vist en positiu i que la gent ens està agraint. Abans no se’ns tenia en compte tant o potser estàvem una mica més diluïts i ara hem guanyat en presència i capacitat de fer coses. Quan fas una demanda de gent per col·laborar, te’n surt a cabassos. Aquesta teranyina que en altres situacions no hauria estat tan gran és molt positiva i ens dona capacitat per influir i actuar, un factor que és molt important.
Rep més agraïments pel que fa o retrets pel que diu?
De crítiques, també n’hem rebut moltes, però normalment venen de sectors polititzats, i fins i tot jo diria que la majoria provenen de l’altra banda de l’Ebre, tot i que també me n’arriben algunes des d’aquí, no ens enganyem. Tanmateix, els comentaris en positiu cap a mi i cap a tot l’equip són un no parar i això ho notem a tot arreu. Ara bé, pel que fa a les cambres, perquè anem a l’una en tot, estem agafant aquest aire nou, fresc, de disponibilitat, de saber entendre el problema, d’acostar-nos al petit empresari que representa més del 90% del teixit país. Això és molt positiu i la gent ho veu i ho reconeix.
És una fórmula per remar a favor de l’independentisme i convèncer més gent sense ni tan sols nomenar la independència?
Nosaltres el tema de la independència no l’oblidem en cap moment. El tenim claríssim. Estic convençut que treballar a favor del petit empresari del país és una manera de sumar persones a l’independentisme. També tens més crítiques, sobretot per alguna piulada dels darrers dies, que fins i tot ha criticat gent independentista. Tanmateix, crec que el balanç és clarament positiu i que quedarà tot allò positiu. Algunes declaracions han generat molt rebombori, però crec que el temps ens donarà la raó. I al final són declaracions, i els fets són els que queden. I el que aconseguirem durant aquests mesos de crisi demostrarà que les cambres hem fet molta feina.
Se senten menys observats pels que creien que posarien la Cambra al servei de l’independentisme?
Quan vam guanyar les eleccions a la Cambra, fins i tot gent dels nostres ens deia: “Gestioneu-ho bé o ens diran que els independentistes no en sabem.” A mi em feien molta gràcia aquests comentaris, perquè nosaltres ho farem tan bé o tan malament com qualsevol altre, però hem demostrat que ens estimem el país i no tinc clar que els no independentistes s’estimin tant el país com nosaltres. Hi ha qui posa al mateix nivell o al davant interessos personals i interessos col·lectius. Nosaltres ens estimem tant el país que sens dubte posem al davant els interessos col·lectius. I això es nota i la gent ho agraeix. L’independentisme té aquest fet diferencial respecte a l’unionisme. Posa el país al davant, i aquest és el fet determinant. És el fet més diferencial que tenim entre independentistes i unionistes. Estimem el país i treballem bàsicament pel país. N’hi ha d’altres que no sé si ho poden dir.
Cap unionista s’estima el país amb la intensitat que vostè descriu?
No dic que no se l’estimin, dic que no posen el país al davant de tot.
“Espanya és atur i mort; Catalunya és vida i futur.” S’ha penedit en algun moment de fer aquesta piulada veient el xàfec que li ha caigut a sobre?
No, perquè la vaig fer amb tota la bona fe del món, i a la vida, quan fas les coses així i amb convenciment, no tens motius per penedir-te’n. El que sí que vaig dir i ratifico és que lamento que això pugui ferir la sensibilitat d’algú, ja que no és la meva intenció. Depèn de com la llegeixis, entenc que pugui ferir sensibilitats, però no volia ofendre ningú ni posar en evidència la gent espanyola, sinó el model. El model espanyol és decadent, i una vegada més la mostra és que davant de situacions crítiques no sap actuar bé. Això no va contra els espanyols, sinó contra el model conceptual dels governants que posen al davant la unitat, la centralització i el “jo en sé més que tu”, més que no pas donar unes línies generals i que cadascú que sap els problemes del seu lloc decideixi què s’ha de fer. I després cal escoltar els científics més que els militars, perquè, almenys aquí, a Catalunya, van dir que s’havia de tancar quinze dies abans i aquests dies haurien estat vitals, mai més ben dit. Em reafirmo que aquests quinze dies han generat molts morts i ho posava en comparació amb un país com Grècia, un dels països a la cua d’Europa en temes econòmics, però que, en canvi, ha sabut actuar com tocava i en el moment que tocava. Aquí, mentrestant, vèiem el que passava Itàlia i semblava que no anava amb nosaltres. El govern espanyol hauria d’haver vist que venia cap aquí. El 13 de març, el president Torra ja demanava el confinament total. Aquest és el sentit del tuit i, per tant, no me’n penedeixo en absolut.
Pel que fa a les mesures que ha pres l’Estat espanyol respecte als autònoms i les pimes, estan satisfets amb alguna?
De les mesures preses, alguna està bé. El tema dels ICO, dels crèdits, està ajudant moltes empreses. És una de les mesures que es va fer ràpidament i bé, tot i que és clarament insuficient. Hi ha sectors que necessitaran ajudes directes i no avals. I és veritat que hi ha empreses que, tot i l’aval, no poden rebre un crèdit. Però també hem d’entendre que una administració, per molt que ho vulgui, no ho pot fer tot bé.
Quin és el seu principal retret pel que fa a les ajudes a pimes i autònoms?
En lloc de posar els bancs pel mig, haurien d’haver buscat una altra manera d’assegurar els crèdits, perquè els bancs al final usen el criteri d’eficiència per al banc. Són els que tenen la decisió final, i això no sempre és just. Hi ha empreses a les quals no estan donant crèdit i els n’haurien de donar. Aquestes ajudes directes, malgrat que s’han de fer a través dels bancs, perquè són els que tenen l’aixeta per oferir diners, haurien hagut de tenir alguna supervisió, perquè les empreses que estan sent rebutjades puguin tenir una oportunitat. L’empresa que va al banc a buscar uns diners que no té i no els hi concedeixen, morirà segur.
Què reclama la Cambra al govern català que estigui a les seves mans?
Hi ha un tema que hem de veure com acaba, però que no ens agrada: s’han aprovat els pressupostos de la Generalitat i la idea és mantenir les partides de cada conselleria i a partir d’aquí reprioritzar. I nosaltres no estem d’acord amb això, perquè és clar que ara Salut és la conselleria que necessita més diners durant uns mesos, però la segona ha de ser Empresa i Coneixement. Si ara no la dotem de més pressupost, no podrem fer front a la crisi amb unes mínimes garanties. La Conselleria d’Empresa i Coneixement no pot reprioritzar, necessita més diners.
Què els diuen les dades que tenen entre mans?
La consulta que vam fer ens deia que una de cada dues empreses haurà recorregut als crèdits, que un terç s’està plantejant que segurament haurà de fer un concurs de creditors i que a l’Estat espanyol només un 5% el superen. Si es confirma serà molt dur, i entre a un 10 i un 15% d’empreses no els han concedit els préstecs que demanaven. En molts casos suposarà el tancament.
Quins són els sectors més afectats?
El sector industrial ha pogut més o menys reprendre l’activitat, però, en canvi, els sectors d’atenció al públic, com ho poden ser el comerç i la restauració, a més de la cultura, el turisme… sens dubte són els que estan patint més, i si no hi ha canvis, que esperem que sí, en els propers mesos patiran molt.
Repassem algunes iniciatives de suport que ha engegat la Cambra. Aquesta setmana ha presentat el projecte Reactivem-nos!
El que fem és posar una llotja virtual a disposició de tot l’empresariat. És un espai permanent que funciona cada dia de la setmana, vint-i-quatre hores, i que compartim amb tots els empresaris amb l’objectiu de reactivar-nos. Té tres etapes: la primera és com obrim els establiments. Per exemple, què fem per obrir les perruqueries amb seguretat. Doncs potser els professionals d’aquest sector s’apunten a l’espai virtual, fan propostes i creem una dinàmica de treball amb un equip de gent creativa que hem format perquè ajudin a superar barreres mentals i a buscar coses creatives. I les propostes que surtin les mirarem de canalitzar com a Cambra allà on calgui. La segona fase, un cop hem obert, és mirar com recuperem el temps perdut, com promocionem el sector. I la tercera part és replantejar el negoci per al futur, com adeqüem el sector a les noves condicions del futur. Per seguir amb el mateix exemple, potser cal digitalitzar les perruqueries per gestionar les cues.
Amb quin personal es gestiona aquest servei?
La clau és que hi hagi empresaris que vulguin dinamitzar, participar i col·laborar de forma altruista, sense cobrar res. I després hi ha aquests facilitadors, que ja en tenim prop de trenta, tot i que n’hi ha una vintena o trentena més en llista d’espera perquè també hi volen col·laborar. Són experts en pensament creatiu, dinamització d’equips… Tot és voluntariat. Tenim una llista de voluntaris més llarga del que podem gestionar, però ja veurem què passa quan arrenquem. L’allau de voluntaris és una de les coses més fantàstiques que ens està passant, però he de dir que m’ho esperava, perquè aquest país dona per a això. No sabem fins on arribarà la iniciativa, però pot ser molt interessant. I, en paral·lel, aquests voluntaris han decidit crear un equip transversal per estudiar com podem canviar el model econòmic del nostre país.
El fons de solidaritat creat per la Cambra segueix creixent?
I tant! La setmana passada havia arribat als 100.000 euros. Vam crear el comitè d’ajuts format per set membres del ple de la Cambra, dels quals, volgudament, només tres són d’Eines de País, perquè no se’ns pugui acusar d’afavorir segons qui. Aquest comitè fa propostes. Ja hem assignat 20.000 euros a un projecte que promou la fabricació de bates sanitàries de polietilè. Aquest projecte del fons solidari té dues fases: la d’ajuda sanitària, en la qual estem immersos ara, i la d’ajuda a empreses, que vindrà després.
Quantes empreses han mobilitzat per col·laborar en la lluita contra el coronavirus?
No en sé la xifra, però són moltíssimes. Ha estat un no parar. Cada cop que ha aparegut una demanda hem trobat resposta. Twitter ha estat brutal. Totes les demandes les hem satisfet.
Quants professionals han assessorat?
Dins del canal Que cap empresa tanqui ja consten més de 1.000 assessoraments, comptant només Barcelona. Tenim un equip de cent assessors sèniors, que també col·laboren com a voluntaris. Aquest centenar d’assessors dediquen molt de temps a aquells empresaris que ho necessiten, empresa per empresa. El nivell d’atenció és altíssim. La primera trucada pot ser de quaranta minuts. I alguns han trucat tres i quatre vegades i en fem el seguiment. Que cap empresa tanqui té una darrera fase que encara no ha començat i que consistirà a ajudar les empreses que tenim en una llista i que volen tancar. Aquí és on hem de tornar a fer servir la creativitat, i podem engegar altres iniciatives, que poden anar des de crear un fons industrial econòmic per ajudar aquestes empreses a fer un canvi d’accions, fins a aconseguir aliar dues o tres empreses que tinguin el mateix problema. És buscar com ho fem perquè l’activitat no es perdi, malgrat que alguna empresa es doni de baixa. Podem transformar dues o tres empreses petites en una empresa mitjana, per exemple.
Tothom diu que és l’hora de defensar el consum de proximitat, i l’Estat espanyol ja en fa campanya. La Cambra la farà a favor del consum de productes catalans?
El govern espanyol ha demanat que es consumeixin productes espanyols, i a ningú li hauria d’estranyar que nosaltres demanem que a casa nostra es consumeixin productes catalans. I ho hem de fer i ho farem, només faltaria que no ho poguéssim fer. Tothom, si pot, ajudarà els seus, fins i tot els ajuntaments als seus negocis locals. Qui digui que això és nacionalisme demostrarà una baixesa intel·lectual tremenda.
Recentment, ha afirmat que és el moment de situar les dones i la perspectiva de gènere en el centre de la gestió. Per on es comença?
Nosaltres sempre hem apostat per donar veu a les dones, i per això abans de guanyar les eleccions, la nostra candidatura ja es comprometia a repartir la presidència entre un home i una dona, dos anys a cadascú, i ho farem. Per tant, som una candidatura que el tema de la dona a l’empresa i el pes que hi ha de tenir el tenim claríssim. I hem canviat el nom d’observatori perquè ens agrada actuar, no observar. Ara hem de treballar de valent per augmentar el nombre de dones als òrgans de representació de les empreses que prenen les decisions. Perquè, a més, ens estem trobant que sembla que els països liderats per dones estan gestionant millor la pandèmia. I es dona la circumstància que la dona és la que ara està a les trinxeres i hi té un paper clau.
Què pot passar si l’Estat espanyol acaba sent rescatat per Europa?
Espanya difícilment es deixarà rescatar. De fet, estic convençut que farà tot el possible perquè no sigui així. És possible que prefereixi entrar en una altra dinàmica d’atur abans de deixar-se rescatar. Ells volen la sobirania, igual que la volem nosaltres, i amb un rescat la perdrien. Penso que tant de bo arribés aquest rescat, perquè estic convençut que les ordres que vindrien dels senyors de negre tindrien molt més sentit del que ens ha demostrat l’Estat en dècades, fins i tot en segles. El rescat es basaria en criteris més lògics que els que usa el govern espanyol, tant l’actual com els anteriors.

DOS ANYS PRESIDENT

Joan Canadell es va estrenar a la presidència de la Cambra de Comerç ara farà un any, després que la candidatura Eines de País guanyés les eleccions. Canadell succeïa al capdavant de la institució Miquel Valls, que havia ocupat el càrrec els darrers disset anys. La candidatura de Canadell era d’un perfil clarament independentista –comptava amb el suport del Cercle Català de Negocis i de l’ANC– i la seva aclaparadora victòria va ser tota una sorpresa, alhora que va fer saltar les alarmes d’algunes de les empreses més grans del país. També d’alguns poders de l’Estat. Canadell, que plegarà a mig mandat per deixar pas a una dona, segueix compromès amb la causa independentista i amb l’ajuda al petit empresari català. És copropietari de Petrolis Independents, que explota nou estacions de servei. Ha escrit tres llibres sobre la viabilitat d’una Catalunya independent. Parla sense pèls a la llengua, un fet que li ha costat crítiques provinents fins i tot d’alguns sectors de l’independentisme. Durant aquesta crisi, però, la Cambra no deixa de rebre agraïments.

LA CAMBRA MÉS ACTIVA

Amb motiu de la situació extrema a la qual la pandèmia ha portat el país –i encara es desconeix fins on s’estendrà la crisi– la Cambra de Comerç de Barcelona s’ha esforçat a dotar-se d’eines per fer costat als seus associats, però també al conjunt de la societat. Va engegar un fons de solidaritat i un xat mèdic. No ha deixat de mobilitzar empreses que estan ajudant a pal·liar el virus amb la fabricació de material específic. El servei d’assessorament a empresaris ha funcionat a tot gas i tot just s’ha engegat el programa Reactivem-nos! També s’ha habilitat un servei de mediació dels contractes d’arrendament.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)