Entrevista

Jordi Pesarrodona

PALLASSO I ACTIVISTA INVESTIGAT PELS FETS DEL 20-S I DE L’1-O

“No tinc gens de ganes de rendir-me”

La seva fotografia amb un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil el va convertir, el 20-S, en una icona de la lluita pacífica. Ha tastat també el gust de la repressió. Un llibre recull la seva història

LLANÇAR LA TOVALLOLA
“No em rendiré, malgrat les amenaces. No soc valent, però estic fort perquè hi ha molta gent al darrere que em dona suport”
EL SEU FUTUR POLÍTIC
“Hi pot haver alguna possibilitat que em presenti a les primàries de JuntsxCat si realment volen a instaurar la República”
Ara mateix porta a sobre un nas de pallasso?
Sempre (el mostra). És una eina de pau per excel·lència.
Vista la seva experiència del 20-S i les conseqüències posteriors, ara s’ho pensa dos cops abans de treure’l de la butxaca?
Tot el contrari. Cada cop m’he reafirmat més en la protesta simbòlica del 20 de setembre, davant la Conselleria de Governació. Aquesta proposta ja la vam fer l’any 1993 a Bòsnia i Hercegovina amb Pallassos Sense Fronteres, en ple conflicte bèl·lic. Pensem que el clown, quan hi ha conflictivitat, provoca somriures i treu tensió.
Hi ha qui ha convertit la paraula pallasso en un insult.
M’indigna molt el to pejoratiu. Ja és un cas perdut i no hi podem fer res.
Aquesta setmana ha declarat com a testimoni per la denúncia que ha interposat contra el guàrdia civil que el va agredir l’1-O. En quin punt es troba el seu periple judicial?
Un informe de la Guàrdia Civil, referent al 20-S i a l’1-O, m’imputava delictes d’incitació a l’odi, desobediència greu, resistència greu a les autoritats i lideratge tumultuós. Em demanava presó. Vam aconseguir desmuntar-ho perquè l’informe era fals. La sorpresa va arribar després, quan la jutgessa d’instrucció número 2 de Manresa imputa l’alcalde de Fonollosa, el de Callús i a mi pels delictes de desobediència greu per no impedir el referèndum amb el nostre càrrec. Jo era regidor, ni tan sols l’alcalde. T’adones que pretenen desactivar-me per haver fet la protesta amb el nas de pallasso. Vam deccidir plantar cara i jo vaig denunciar la Guàrdia Civil com a víctima de l’1-O, ja que van anar per mi a cops de porra i buscant els testicles. La jutgessa va arxivar la meva denúncia, però vaig presentar recurs i per això aquesta setmana he declarat com a víctima. Ara han canviat la jutgessa d’instrucció i m’ha fet bones sensacions. M’ha deixat explicar què són les protestes clown. Si s’arxiva el cas, tinc preparada una querella criminal contra el Guàrdia Civil. I el 21 de setembre tinc el judici per desobediència greu. El pitjor escenari per a mi serien dos anys d’inhabilitació per a càrrec públic i una multa. Em demanen una pena superior a la que el Suprem ha aplicat a Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs, però no tinc gens de ganes de rendir-me.
Ni tan sols quan vostè o la seva família han rebut amenaces ha pensat a llançar la tovallola?
Això té una part molt dura, però no em rendiré. No soc valent, però estic fort perquè hi ha molta gent al darrere que em dona suport. Reconec que he passat por i que la família ho passa pitjor que jo.
El mes de maig va trencar el carnet d’ERC. Ha desertat d’aquesta formació o de tots els partits independentistes?
Em vaig disgustar molt amb ERC per la falta absoluta d’informació. I veig un seguidisme absolut de la militància cap a decisions que ni entens ni t’expliquen. Em vaig incorporar al Moviment 1 d’Octubre i vam estar exigint que no es tragués el punt de la uniteralitat. Es va acceptar però el tenen allà en un racó. I la gota que va fer vessar el got va ser quan Gabriel Rufián, sense consultar les bases, va decidir donar suport a l’estat d’alarma. Aquell dia vaig dir prou.
Ha deixat de creure en la militància política?
Ara crec en el poble.
No militarà de moment a cap altra formació?
No. I m’ho han demanat. Aquests dies m’he sumat a Independentistes d’Esquerres, però és una associació que aposta per implementar el full de ruta de l’1 d’octubre. Hi ha dirigents històrics de l’independentisme català i pensem que l’única sortida és que Carles Puigdemont faci el que ha promès per instaurar la República Catalana i creï una nova estructura política en què hi càpiga tothom. I que convoqui eleccions primàries lliures i obertes, perquè aleshores nosaltres hi donarem suport.
Els darrers moviments al govern català, amb l’expulsió de la consellera del PDeCAT, són un exemple d’això que vostè defensa?
Ja no em va agradar que Carles Puigdemont encapçalés el partit de JuntsxCat. La figura del president n’havia de quedar al marge. Crec molt en el govern a l’exili, en el Consell per la República, i no és bo que s’atribueixi aquest òrgan només al president Puigdemont o a JuntsxCat. Ara encara hem de demostrar més que el Consell per la República és una eina transversal per a tothom. Qui encapçala el govern de la república a l’exili? Carles Puigdemont. Doncs no hauria d’estar en aquest partit. Hauria d’haver mantingut la transversalitat, no fundar un altre partit.
Vostè es presentarà a les primàries?
No m’ho he plantejat, de moment, però hi podria haver alguna possibilitat si realment volen instaurar la república.
No amaga la seva simpatia pel president Torra.
Sí, perquè m’ha fet la sensació que s’ha trobat una mica com jo. Ell hauria tirat endavant fermament, però s’ha quedat sol, començant per l’episodi de la pancarta. No entenc per què el govern el deixa sol. Vaig començar a veure que hi havia molta divisió interna i que fins i tot els seus l’abandonaven. Després tenim la presó de Lledoners molt a prop de Sant Joan de Vilatorrada. Com a regidor he tingut l’oportunitat d’entrar molts cops a la presó i de sentir l’activisme demanant unitat. Quan pregunto als presos què he de respondre, alguns em diuen que em posi d’acord amb l’aparell de comunicació del partit. No entenc aquestes coses. Un escrit dels presos ajudaria a anar tots a l’una. Almenys mentre soc activista del carrer ningú em pot dirigir ni dir-me què he de cridar. Valoro aquesta llibertat absoluta.
Defensa la via unilateral. Es donen les condicions?
El que tinc clar és que cada cop que el poble s’hi ha posat, s’han aconseguit fites molt importants. Alguns exemples: la manifestació de la Diada després de la sentència de l’Estatut, que va empènyer CiU cap a la independència. El segon és quan Carme Forcadell diu la famosa frase de “president, posi les urnes”, i el poble empeny cap a la candidatura única, tot i que la CUP va anar per la seva banda. El tercer: després de guanyar aquelles eleccions, el poble es va fer seva la paraula referèndum i els partits la van incorporar i vam arribar a l’1 d’octubre, quan va ser també el poble qui es va llançar pacíficament a defensar les urnes. I el 3 d’octubre vam sortir al carrer i va ser quan vam estar més a prop de la república. Però a partir d’aquí el poble s’enretira i decideix donar la gestió als polítics catalans. I els catalans som terriblement obedients. I el Tsunami és la gran estafa. Vam resistir i de cop arriba l’ordre de desactivació. Un altre error. Veus que les ments pensants que hi ha darrere, activen i desactiven segons la seva conveniència.
No hi ha res a dialogar amb l’Estat Espanyol?
Jo estic d’acord a dialogar, però no ens hem de deixar portar ni manipular. Deixem de ser xais i fem-ho des de l’activisme, des de baix. Faltarà un lideratge? Evidentment, però hi haurà una finestra d’oportunitat i el poble l’agafarà i s’hi quedarà. I haurem d’exigir una llista que compleixi uns punts bàsics com implementar la República Catalana si tenim la força per instaurar-la.
Aquesta força és el 50% dels vots?
Ara es diu això, però jo crec que ja estàvem autoritzats l’1 d’octubre. El que sí que fa falta és molta gent per poder fer torns de desobediència constant.
Vostè es dedica al món de la cultura. Com valora la gestió de la pandèmia pel que fa al sector?
Nefasta, tant del govern espanyol com català. El món de la cultura som els resistents per excel·lència. Hem estat els grans oblidats.

QÜESTIÓ DE NASSOS

Un llibre signat per l’activista cultural i actriu Emma Cachón i editat per Efadós recull la trajectòria biogràfica de Jordi Pesarrodona, un dels símbols del moviment de resistència pacífic que es va desencadenar a Catalunya el 20 de setembre i l’1 d’octubre del 2017. Una qüestió de nassos, títol del llibre, s’atura en la trajectòria d’aquest polític i pallasso, exmilitant d’ERC, que acumula una llarga i intensa comunió amb el compromís social i amb els moviments pacifistes. La seva acció del 20-S amb el nas de pallasso davant la Conselleria de Governació, quan es va plantar tres hores al costat d’un Guàrdia Civil, també es recull amb tots els detalls al volum, així com les inesperades conseqüències posteriors que aquella protesta ha tingut, incloses les amenaces a ell i als seus familiars. Malgrat tot, Pesarrodona, exregidor de Cultura a l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, no pensa abaixar els braços i manté ferm el seu compromís en defensa de la República Catalana.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)