Entrevista

MONTSE GIRONÈS

SECRETÀRIA DEL CONSELL DE COL·LEGIS FARMACÈUTICS DE CATALUNYA

“La farmàcia és un agent de salut a peu de carrer”

Des del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Montse Gironès remarca que les farmàcies són l’únic servei sanitari disponible per a l’usuari en tot moment i sense cita prèvia, i aposta per una integració més estreta en el sistema de salut, per poder continuar amb programes impulsats durant la pandèmia

TESTS D’ANTÍGENS
“Estem pendents de si el Ministeri de Sanitat en regularà el preu. Fa temps que estem demanant poder-los dispensar i quan ho puguem fer no ens agafarà per sorpresa”
INTEGRACIÓ I COMUNICACIÓ
“Coneixem molt bé les problemàtiques dels usuaris, per això és molt important que ens puguem comunicar tant amb els metges d’atenció primària com amb les farmàcies hospitalàries i els serveis socials”
Amb la pandèmia s’ha vist que les farmàcies són molt més que un simple dispensador de medicaments. Se les té prou en compte com un agent rellevant en l’àmbit sanitari?
És cert, les farmàcies som un servei sanitari assistencial, no ens dediquem exclusivament a la dispensació de fàrmacs. La meva feina no és només agafar una caixeta, dispensar-la i cobrar. Hi ha tota una interacció que fem amb els nostres usuaris, des de la conciliació de la medicació fins a advertir de possibles efectes secundaris. Ara amb la recepta electrònica és una mica més fàcil detectar incidències, ja que veiem tot el pla de medicació, però això no passava quan les receptes eren en paper. Un altre exemple: quan es van impulsar els medicaments genèrics, hi havia persones que ens venien amb dues receptes que en realitat eren del mateix principi actiu. En qualsevol cas, amb la pandèmia s’ha vist que som l’únic servei sanitari a peu de carrer disponible per a l’usuari en qualsevol moment i sense cita prèvia. Com a servei essencial, les farmàcies hem estat sempre obertes, complint els nostres horaris i les guàrdies que tocaven. En el meu cas concret, amb una farmàcia a Ciutat Vella, a Barcelona, puc dir que tinc molts clients del barri i que he hagut de fer molta tasca assistencial. En general, les farmàcies, a part de dispensar i de fer el seguiment farmacoterapèutic dels usuaris, també han fet sovint una tasca de suport psicològic. S’ha de tenir en compte que tenim perfils de gent gran que viu sola i que ha patit molt l’aïllament.
Vostè diu que els clients tenen molta confiança en els farmacèutics. Aquesta valoració positiva també arriba des de l’administració?
Les farmàcies sempre hem col·laborat amb l’administració i, de fet, tenim serveis concertats, com ara el cribratge del càncer de còlon. La pandèmia, però, ha estat un punt d’inflexió i s’ha vist més clarament la necessitat d’integrar les farmàcies –que no deixem de ser autònoms– al sistema sanitari. El mes de febrer, el Consell de Col·legis Farmacèutics va signar un acord amb CatSalut, amb el qual iniciem una línia de treball conjunta per dur a terme una sèrie de projectes, alguns dels quals sorgits arran de la pandèmia. Ha quedat palesa la necessitat de comunicar-nos de manera estreta amb el sistema sanitari. És una integració necessària del món de la farmàcia comunitària amb els centres d’atenció primària, amb la farmàcia hospitalària i amb una quarta pota que és molt important, la dels serveis socials. Aquesta és fonamental, especialment en barris amb pocs recursos, on els treballadors socials estan fent molta feina.
Què poden aportar, les farmàcies, en aquest àmbit?
Les farmàcies tenim un contacte molt directe amb les persones. Hi ha clients que venen cada dia. Els fem seguiment i sabem moltes de les problemàtiques que tenen, per això és molt important que puguem parlar i comunicar-nos directament amb els altres agents de salut i serveis socials. Sobretot perquè tenim usuaris que són persones grans, i estem veient que s’ha de potenciar un envelliment actiu. La població cada vegada viu més anys, les persones es jubilen als 65 i els queden dècades al davant. S’ha de gestionar que tinguin una vida activa i amb bona qualitat.
Parlava de programes que s’han impulsat durant la pandèmia. Quins són?
Primer de tot cal dir que la pandèmia va ser un xoc per a tothom, però ens hi vam haver d’adaptar. Una de les coses que vam fer va ser organitzar una xarxa d’estudiants de farmàcia voluntaris, coordinada des dels Col·legis, per apropar la medicació a persones grans que vivien soles i que no podien sortir de casa. Van ser uns moments molt durs. Ara anem millorant amb les vacunes i tot allò sembla que va quedant enrere, però realment van ser moments molt complicats. Aquesta xarxa va fer una tasca molt important; encara que sembli senzilla, no ho era tant. D’altra banda, també es va organitzar un circuit per fer entrega, des de les farmàcies, de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. Estem parlant de medicaments oncològics, retrovirals o d’altres tipus de medicació que normalment els pacients van a buscar directament a l’hospital. Són pacients que es consideren població de risc, i s’havia d’evitar que anessin als hospitals, que en els primers moments era precisament on hi havia més risc de contagi. Per tant, es va organitzar aquest circuit amb les farmàcies dels hospitals, de manera que els pacients no s’hi haguessin de desplaçar i poguessin recollir les medicines a la farmàcia més propera. Són medicines molt cares, que sovint s’han de mantenir en condicions concretes de refrigeració i, per tant, s’ha de fer tot amb molta cura i traçabilitat. La distribució també ha estat clau i també ha estat molt important l’accés als plans de medicació, una novetat que sembla que es mantindrà.
Què significa aquest accés als plans de medicació?
Quan tu vas al CAP et fan una recepta amb paper, llavors vas a la farmàcia i reculls la medicació. En els plans de medicació dels malalts crònics de vegades hi ha canvis, hi ha terminis de caducitat, i els pacients han de tornar a l’ambulatori perquè els posin al dia. Amb la pandèmia i els ambulatoris col·lapsats, les farmàcies van poder tenir accés a aquests plans de medicació sempre que els usuaris vinguessin amb la targeta sanitària. D’aquesta manera, qualsevol incidència es gestionava també a través de la farmàcia, i amb això vam aconseguir descongestionar els ambulatoris. Per això diem que durant la pandèmia hem estat una mica el referent de l’usuari, sense menystenir la tasca de l’atenció primària, que ha fet moltíssima feina. El que hem fet ha estat intentar solucionar tot allò que no era greu, per descongestionar els CAP.
Sabeu si com a col·lectiu heu tingut més contagis?
Malauradament hem tingut contagis i també algunes defuncions, però des del primer moment les farmàcies ens vam afanyar a buscar sistemes de protecció, com mampares i pantalles, a més, evidentment, de les mascaretes i la higiene de mans. La majoria de farmàcies ens vam organitzar amb torns i horaris intensius. Així, si algun treballador donava positiu no ens havíem de confinar tots i podíem seguir donant el servei. Tot i això, hi va haver algunes farmàcies més petites que sí que van haver d’abaixar la persiana temporalment per culpa del virus.
També deu haver estat dur psicològicament...
En aquesta pandèmia cadascú ha aguantat com ha pogut. T’havies de sobreposar per atendre els usuaris cada dia i ajudar-los amb els seus problemes. Els primers dies, la gent patia molt pel tema sanitari i per veure què passaria; després, també es va anar agreujant la preocupació pel tema econòmic. Psicològicament, la pandèmia ens ha tocat a tots, hi ha pocs àmbits que no n’hagin quedat afectats.
Com valoreu la campanya de vacunació?
Amb el tema de les vacunes s’ha de tenir en compte que ens trobem en una situació sense precedents i que potser si haguéssim tingut experiència prèvia tot això s’hauria gestionat d’una altra manera. El problema principal, en un primer moment, va ser la falta de vacunes. Des del Consell hem estat en contacte directe amb el Departament de Salut i hem pogut constatar la dificultat de planificar una programació quan no saps exactament quantes vacunes t’arribaran. Per sort, ara sembla que ja estem en la fase de vacunació massiva i que les vacunes funcionen.
I específicament en la vacunació dels farmacèutics?
Els farmacèutics comunitaris formàvem part del grup del personal essencial, com els mestres, els policies, els bombers... El problema més important el vam tenir quan es va aturar la vacunació amb AstraZeneca i el personal de les farmàcies d’entre 55 i 59 anys va quedar sense vacunar. Per tant, hem tingut una població de risc i essencial que no s’ha vacunat quan tocava, sinó que al final s’ha hagut de vacunar amb la resta de població de la seva edat. També hem hagut d’estar pendents del que passava amb els que havien rebut la primera dosi d’aquesta mateixa vacuna. Des del Consell vam demanar que se’ls administrés la segona dosi, ja que l’Organització Mundial de la Salut recomanava posar-la, perquè el benefici supera qualsevol possible risc. [Finalment, el Ministeri de Sanitat va apostar per Pfizer, però donant l’opció de posar-se AstraZeneca amb un consentiment informat.]
D’altra banda, l’administració ha fet cas de les reivindicacions dels farmacèutics i es podran vendre tests d’antígens a les farmàcies...
Efectivament, s’ha començat a tramitar el reial decret que estableix que els tests d’antígens són productes sanitaris amb marcatge CE i que podran ser dispensats a les farmàcies. Des de l’inici de la pandèmia, la xarxa de farmàcies catalanes ens hem ofert a les autoritats sanitàries per ajudar en el control de la covid-19 i, alhora, hem insistit en la necessitat de regular i promoure l’ús de tests d’antígens per tallar ràpidament les cadenes de contagi. Tenint en compte això, valorem molt positivament que es tingui en compte la dispensació de tests d’antígens a través d’un entorn sanitari, segur i d’assessorament professional com són les farmàcies, i esperem que la mesura entri en vigor al més aviat possible. Pel que fa al preu, ara estem pendents de si el Ministeri de Sanitat el regularà.
L’objectiu és que no passi com amb les mascaretes al començament de la pandèmia?
A mi em van arribar a oferir una mascareta higiènica a 2,50 euros –preu de cost!–. Em feia vergonya, al final en vaig comprar algunes, però les vaig vendre a 1 euro i en alguns casos fins i tot les vaig regalar. Quan finalment se’n va regular el preu, vam respirar una mica, perquè realment estem parlant d’uns productes necessaris en una emergència sanitària, que han de ser per a tothom i que han d’ajudar tothom. Els tests d’antígens permetran a la població un autocontrol. Ja s’han fet experiències com la d’Obrir Girona, o un cribratge al barri de les Corts, a Barcelona, i creiem que pot ser una eina molt bona per controlar la pandèmia.
Pot passar que hi hagi una allau de persones comprant aquests tests? S’hauran de limitar a una determinada quantitat per persona, com es va haver de fer amb les mascaretes?
Ja gairebé no recordava la campanya de les mascaretes! Han passat tantes coses... Intentem anar girant full. Aquella va ser una bona mesura per impedir que hi hagués gent que acaparés les mascaretes, però en el cas dels tests d’antígens no passarà el mateix, n’hi ha molts al mercat, i a les farmàcies ja ens els estan oferint. Ja fa molt de temps que des del sector estem demanant poder-los dispensar i quan ho puguem fer no ens agafarà per sorpresa. A més, s’ha de tenir en compte que en diversos països europeus ja s’estan venent i, per exemple, ja podem tenir alguna referència pel que fa a preus.
Les farmàcies també han patit l’impacte de la pandèmia en l’àmbit econòmic? M’imagino que les que es troben en indrets turístics hauran vist baixar considerablement les vendes.
Jo tinc una farmàcia Ciutat Vella i et puc dir, en primera persona, que sí que ho he passat malament, i que em consta que la majoria de companys, també. Com a establiment essencial, les farmàcies hem hagut d’estar sempre obertes i, per tant, no hem tingut ajudes, tot i que hem hagut d’aguantar i suportar tota la despesa fixa que tenim. Pensa que a l’hivern, a les sis de la tarda ja és de nit i ja no hi havia ningú pel carrer, però s’havia de mantenir la persiana aixecada. Es passa malament perquè saps que tens una estructura que has de mantenir, a més de la incertesa de no saber quant de temps durarà. Ens plantejàvem, un, dos, tres mesos... però al final portem més d’un any i la situació és gairebé la mateixa. En tot cas, tenim la satisfacció de poder estar a la primera línia d’actuació, ajudant i atenent les persones en un moment tan difícil com l’actual. Com a professionals sanitaris, hem estat treballant dia a dia per assegurar la medicació als pacients, evitar desplaçaments innecessaris als centres sanitaris i protegir la població.
Un altre efecte de la pandèmia és que aquest any no hi ha hagut casos de grip. Com ha afectat, això, el sector? Teniu estocs de medicaments que no heu pogut vendre?
És evident que aquest any hi ha hagut menys incidència, ja que les mesures de protecció contra el coronavirus han fet que es reduís la transmissió del virus de la grip. La gent porta la mascareta i va amb compte i, per tant, no hi ha hagut contagis. Això fa que ens trobem amb medicaments que no necessiten prescripció mèdica, com antigripals o xarops de la tos, que no han tingut les vendes previstes. Però aquesta és una situació en què s’han trobat molts altres negocis, i ho haurem d’assumir i gestionar nosaltres mateixos. És una situació complicada, però hem d’entendre que també hi ha altres sectors afectats i que, més o menys, tothom s’ho ha passat malament. Personalment, pel fet de tenir la farmàcia a Ciutat Vella, he vist tots els problemes a l’hostaleria i als serveis turístics, i soc conscient que al barri estem vivint una situació que tindrà implicacions greus. Al cap i a la fi, nosaltres hem pogut continuar treballant i ara és qüestió de reajustar-se. Com a representant del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i membre de Junta del COFB, represento el Col·legi i formo part del Consell Assessor de Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, i també del Consell de Salut, i he pogut veure i tenir coneixement de situacions extremadament complicades. Per exemple, al començament molts nens en situació vulnerable perdien l’oportunitat de dinar a l’escola. Per a moltes famílies, assumir aquestes despeses era impossible i es va acordar un sistema de targetes perquè aquests nens i nenes poguessin accedir a aliments. Per tant, i un altre cop en l’àmbit personal, quan veus de prop aquests problemes potser fins i tot arribes a la conclusió que ets un privilegiat.
Des del món sanitari se’ns està advertint que la pandèmia deixarà un fort impacte també en la salut mental. Des de les farmàcies s’està notant?
Les primeres pors que es van produir van ser pel virus, perquè anaves veient que la gent es contagiava i moria, amb la incertesa de no saber què passaria. Després va venir la fase de tot el problema econòmic, que també angoixa moltíssim. S’ha de tenir en compte que el confinament va agreujar molts problemes, per exemple, la violència de gènere. Des de l’administració s’ha de seguir intentant millorar els serveis de salut mental, s’ha de treballar en aquesta línia perquè realment hi ha molta afectació. Els efectes d’aquesta pandèmia no els solucionarem en tres dies, tot i que amb les vacunes haguem millorat molt i que ara s’estigui reactivant l’economia. Es necessitarà molt més temps. Nosaltres no podem donar dades sobre si ha augmentat la venda d’ansiolítics, però sí que puc dir que aquesta primavera ha estat dura. La primavera sempre és una època de l’any complicada que afecta molt les persones. A més, estem en aquesta situació d’interval, de no saber exactament si estem sortint o no de la pandèmia ni de si es podrà reactivar tot un altre cop. De tota manera, en la qüestió de la salut mental, s’ha de tenir en compte que, quan hi ha un impacte molt important, les conseqüències no són immediates. Ho vam veure amb l’atemptat de la Rambla: un o dos mesos després van sortir tots els traumes, tota la gent que ho continuava revivint, que ho recordava i que patia. Amb el tema de la pandèmia també hi haurà conseqüències emocionals a llarg termini que s’hauran de gestionar.

UNA FARMACÈUTICA A CIUTAT VELLA

Montse Gironès fa més de vint anys que és la responsable d’una farmàcia a Ciutat Vella, al cor de Barcelona. Explica que segurament va ser de les primeres persones que va patir la covid-19, perquè just abans que esclatés la pandèmia va tenir una pulmonia amb els mateixos símptomes. “Llavors ja estàvem venent moltes mascaretes a turistes asiàtics i no sabíem per què. Intuíem que passava alguna cosa, perquè, de mascaretes, normalment no en veníem tantes.” Recorda els moments més durs amb tristesa: “Al meu carrer no hi havia cap altra llum oberta, a les sis de la tarda ja no es veia ni una ànima per enlloc.” Explica que va atendre moltes consultes de persones molt espantades, de vegades per problemes no estrictament sanitaris. “Al barri la gent té molta confiança en els farmacèutics i ens agraeix molt que estiguem allà”, insisteix.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)