Entrevista

JUAN PABLO HORCAJADA

CAP DE MALALTIES INFECCIOSES DE L’HOSPITAL DEL MAR

“El virus pot deixar molt tocats els joves”

Hem repetit el cicle per cinquena vegada, i també els errors. Juan Pablo Horcajada parla clar: queda molta pandèmia i no ens podem confiar. Les vacunes han estalviat moltes morts, però no ens aïllen del virus, i les incerteses per gestionar encara són moltes

ELS ERRORS
“Aquesta cinquena onada ha estat la pitjor després de la primera. Ha passat un any i mig com si no haguéssim après res. Ha estat tota una lliçó”
RESTRICCIONS
“No ens podem confiar amb aquest virus. Si et relaxes una mica, et clava una clatellada que et deixa tremolant tres mesos”
LA TERCERA DOSI
“No hi ha prou dades per poder decidir ara si cal una tercera dosi per a tothom; segurament sí per a la gent de més risc”
LA PROPERA PANDÈMIA
“Es calcula que, el 2050, morirà més gent d’infeccions resistents als antibiòtics que de càncer, uns 10 milions de persones a l’any”
UN FUTUR INCERT
“Un dels danys d’aquesta epidèmia és la incertesa. Realment, no sabem què pot passar”
Com expert en malalties infeccioses, havia temut mai un moment com aquest?
Una pandèmia d’aquestes dimensions, no. D’amenaces o d’epidèmies de difícil maneig sí que n’hem afrontades unes quantes. He viscut les amenaces de l’ebola (que no van arribar al nostre país), l’amenaça de la grip aviar, a principi dels anys 2000, la de la grip porcina (després anomenada H1N1)… Ens reuníem, redactàvem protocols i discutíem com s’haurien d’abordar, i podies arribar a imaginar que era possible una pandèmia, perquè han passat coses semblants en la història, com ara la grip espanyola de principi de segle XX, però no estaves segur si t’arribaria a tocar o no.
Potser pensàvem que amb les eines mèdiques que tenim actualment ho podríem controlar.
És clar, estàvem confiats. Tot i que el sistema sanitari, si més no al nostre país, ja venia desinflat per les retallades. I quan tens el sistema sanitari que és feble i va justet per atendre el que preveus, et trobes desbordat.
Quins han estat els pitjors moments?
El pitjor, la primera onada, quan ens enfrontàvem a una cosa nova, amb informacions contradictòries, diferents pronòstics del que estava passant a Wuhan i, després, a Itàlia, moltes veus dient coses diferents... I, sobretot, el moment de l’arribada del que jo vaig qualificar de tsunami. Veies que venia, que venia i que no estàvem preparats. Va ser molt dura la falta de protecció dels sanitaris: veure que el mercat estava buit i que determinats països més poderosos acaparaven els equips protectors, les mascaretes… i que a nosaltres no ens n’arribaven. Havíem sentit coses molt brutals, com ara que l’avió que duia el nostre material havia canviat de ruta en ple vol a cop de talonari. Davant d’això, no saps què fer.
Com està ara l’hospital del Mar?
A l’hospital, tenim encara quatre plantes de covid-19. Sembla que hem arribat al pic d’aquesta cinquena onada, amb una davallada molt lenta, però tenim al voltant de 130 pacients a planta i uns 30 a l’UCI. Aquesta cinquena onada ha estat la pitjor després de la primera. Ha passat un any i mig com si no haguéssim après res. Ha estat tota una lliçó, i l’hem d’aprendre. No ens podem confiar amb aquest virus; si et relaxes una mica, et clava una clatellada que et deixa tremolant tres mesos.
A final de juliol, en roda de premsa al costat de la secretària de Salut, reclamava augmentar les restriccions. El govern ha endurit els criteris del confinament nocturn. N’hi ha prou?
No. El que demanem són unes restriccions més severes que les que s’han implementat fins ara. Nosaltres, i parlo en nom de 54 societats científiques, hem fet una crida no només a mantenir restriccions, sinó també una crida a la ciutadania perquè aquesta pandèmia l’hem d’aturar entre tots (si és que aquesta societat madura s’adona que la solució és a les nostres mans). És important que ens adonem que, si complim les mesures preventives, el virus no té res a fer; ara bé, si no deixem de fer reunions socials massives sense mascareta, no ho aturarem. És massa d’hora i no ens podem confiar i, per molt que es digui que no cal fer servir la mascareta al carrer, és important protegir-se; el virus hi és. Els responsables de Salut paren el cop, si poden, però la prevenció és al carrer, a casa nostra: és a les nostres mans. Si no és que preferim tornar a la primera onada, al confinament total. Però no és propi d’una societat madura haver d’obligar la gent a tancar-se.
Estarem condemnats durant molt temps a aquestes onades periòdiques?
És així. Però la nostra esperança i la solució seran les vacunes correctament aplicades i a tot el món. Ja podem vacunar Catalunya sencera que, si a altres països del món no arriben les vacunes, apareixeran noves mutacions, variants que poden escapar a la vacuna, i aleshores tornaríem a tenir noves onades. La solució és la vacuna ben administrada i a tot el món, però no sabem quan trigarem. Tot això és una incògnita. Les vacunes estan funcionant, però ara hi ha la variant delta, que no ens deixa controlar tan fàcilment la pandèmia, fins i tot tenint les vacunes.
Es comencen a sentir veus d’experts en vacunes i d’epidemiòlegs moleculars que qüestionen, precisament, la vacunació massiva. L’argument és que com més vacunem més empenyem el virus a la seva evolució i només és qüestió de temps que aparegui una variant que escapi als vaccins.
Aquest és un dels escenaris que podria produir-se en cas que tinguéssim la mala sort que aparegués una variant que escapés a les vacunes. Però també és cert que els països que no vacunen són un laboratori de mutacions. Si tens milers i milers de persones infectades, el virus es busca la vida per ser més eficient, com ha passat amb la variant delta, que va aparèixer a l’Índia, precisament un escenari verge en vacunacions.
Estem davant una gran incertesa.
Un dels danys d’aquesta epidèmia és la incertesa. Realment, no sabem què pot passar, perquè ja hem passat per diferents hipòtesis que no s’han complert i d’altres que ens han sorprès de manera inesperada. Cal que siguem prudents. Les declaracions que puguem fer sempre han d’estar matisades per la prudència i per la humilitat, perquè els coneixements que tenim són coneixements sobre altres malalties que hem aplicat a aquesta, però la covid-19 és una malaltia nova que pot tenir un comportament inesperat i que ens doni sorpreses. I això no vol dir que en no sapiguem res de res. Però una altra cosa és pensar que ja ho tenim tot controlat. S’han de contemplar diferents escenaris i intentar estar preparats per a aquells que semblin més plausibles.
La vacuna no és esterilitzant i un vacunat es pot infectar. Això vol dir que entrem en una pandèmia diferent?
Estem davant d’una situació diferent, perquè tenim l’avantatge de la disponibilitat de vacunes, i això ha canviat, per descomptat, el perfil de la pandèmia evitant morts, milers de morts. Si en aquesta cinquena onada no haguéssim tingut vacunes, hauríem estat en la mateixa situació que en la primera onada, amb moltíssims morts i moltíssims pacients ingressats. No sé si estem davant una pandèmia diferent, però sí davant un escenari nou.
Com a portaveu de 54 societats científiques, ha fer un crit d’alerta als joves i als no vacunats amb una frase molt directa i molt clara: “Podeu estar anys tocats.”
Des del principi de la pandèmia, ha quedat el missatge que aquesta malaltia era una cosa de gent gran i que no afectava els joves. Doncs això ha canviat: en aquesta cinquena onada, hem vist molta gent jove als hospitals i a les UCI. És cert que la mortalitat és baixa entre els joves, sobretot perquè la gent gran té altres patologies de base, però no pot ser que quedi aquell missatge de la primera onada, perquè ja no és així. I cal tenir en compte la covid prolongada, que pot afectar entre un 10 i un 20% dels malalts. Ja hi ha estudis que constaten que els efectes poden durar, com a mínim, un any. El missatge és: aneu amb compte, perquè podríeu quedar tocats durant anys. Ningú no està segur de quant de temps poden durar aquests efectes.
Salut ha fet públic el cas d’un jove ingressat a l’hospital per visibilitzar que ells també poden ser vulnerables. Té la sensació que la gent viu aliena a la realitat que vostès viuen als hospitals?
Sí, és clar. Per aquest motiu hem fem el comunicat i els crits d’alerta. El que diem és: “Joves, espavileu, que això ha canviat i podeu acabar a l’hospital.” A vegades, alguns mitjans em demanen de poder entrevistar algun malalt jove, però molts no poden ni parlar, perquè s’ofeguen. T’imagines que no pots parlar perquè necessites estar connectat a l’oxigen? I això la gent ho ha de saber.
El fet que encara no sapiguem per què hi ha qui pot emmalaltir de manera greu i d’altres ser asimptomàtics fa més difícil prendre consciencia dels efectes més greus?
La gent ha de pensar que això és una loteria. Encara no sabem de manera clara quins són els factors que desencadenen una malaltia greu. Tot i que ja comença a haver-hi algunes dades i s’han definit alguns factors de risc, com són l’obesitat o la hipertensió. De fet, força dels joves que hem tingut a l’UCI eren obesos. Però, a banda d’aquests factors evidents des del punt de vista mèdic, n’hi ha de genètics que es comencen a descriure i que fan més vulnerable a la covid-19.
Quan baixem d’aquest pic de la cinquena onada, quin és el missatge que cal transmetre?
Que això no ha acabat, per molt que, a vegades, arribin missatges que puguin semblar contradictoris, com va passar amb treure’s la mascareta al carrer. Ens cal encara mascareta, distància i rentat de mans, durant un temps llarg.
Quan diu un temps llarg…
Diria que ben bé un any més. Hem d’esperar a veure com actuen les vacunes. Si arribem a la immunitat de grup, seria el moment en què ens podríem treure la mascareta. Als Estats Units, per exemple, es van confiar perquè tenien molta gent vacunada, i han hagut de fer marxa enrere, perquè el virus es transmet també entre els vacunats, tot i que sigui menys eficient.
La decisió de vacunar els joves de 12 a 15 anys és una bona estratègia?
Em sembla que sí. Com més gent estigui immunitzada, més aviat arribarem a la immunitat de grup.
Un cop immunitzada aquesta franja, això pot fer que l’efecte del virus es traslladi als nens que no estaran vacunats?
Aquesta és una de les situacions que es pot produir en un futur proper a partir d’alguna mutació del virus, perquè les variants actuals els han afectat poc. La por que hi ha és que si acorralem el virus i només queden els més petits, el coronavirus pugui fer un salt i es generin problemes en aquesta franja d’edat. És un escenari que cal tenir en compte. Després, caldria canviar les polítiques de vacunació i vacunar tothom.
Malgrat les vacunes, el virus continua circulant. La incògnita és què vindrà després?
Sí, el virus hi continua sent i és massa d’hora per saber què ens trobarem d’aquí en endavant. La vacuna no és un escafandre que t’aïlli del contagi, de moment. La circulació del virus s’aturarà quan hi hagi prou gent vacunada o infectada, que sembla que és poc probable que tinguin reinfeccions. Les reinfeccions era un tema que preocupava molt, però s’ha pogut veure que són poc habituals, com a mínim els sis mesos següents a la infecció.
Caldrà una tercera dosi com ens estan dient ara?
Falten dades encara. Probablement, a les persones immunodeprimides i a la gent de més risc se’ls administrarà la tercera dosi, perquè s’ha vist que la seva resposta a la vacuna és més pobre. Però no hi ha prou dades per poder decidir si cal una tercera dosi per a la població general. Intuïtivament, sembla clar que amb una tercera dosi potencies la immunitat, però també és cert que no hi ha dades sobre la seguretat a l’hora d’administrar-la de manera massiva. Cal tenir més dades.
La ministra Darias ho donava per fet i, just després, Pfizer i Moderna anunciaven que encarien les vacunes.
Tot això va començar fa temps, al febrer o al març, quan el president de Pfizer va anunciar que caldria una tercera dosi. Va semblar, en aquell moment, que era una maniobra de la indústria per guanyar diners, però la veritat és que, ara mateix, falten dades per prendre aquesta decisió.
Tot això pot provocar que la gent es malfiï i dubti.
És clar que, si no calen més dosis, s’acabarà en algun moment el negoci. És el que passa amb els antibiòtics, que són una altra pandèmia: hi ha un drama amb els bacteris resistents, però la indústria no té interès a investigar nous antibiòtics, perquè, senzillament, és poc rentable. Si pots curar un pacient amb deu dies, ja s’ha acabat el negoci. En canvi, amb una malaltia crònica, com arala diabetis, saps que el pacient necessitarà el medicament tota la vida. Per això els antibiòtics no són rentables. Cal invertir milions per a un retorn molt més petit que en altres medicaments, i com que les regulacions i les lleis de control de les activitats industrials els han posat moltes barreres i al cap de deu anys s’acaba la patent, prefereixen no invertir per investigar amb noves molècules. És evident que la industria té interessos econòmics, però, si d’altra banda, es posen segons quines traves, és clar que no s’invertirà en investigacions que no es cregui que poden ser rendibles. Podem criticar molt la indústria farmacèutica, però, de moment, no he vist cap govern que posi, de manera ràpida, cap vacuna sobre la taula, i la indústria sí que ho ha fet. Bé, hi ha excepcions, a la Xina i a Rússia, però a la resta del món, no.
Parlant dels antibiòtics i els bacteris multiresistents, que vostè fa anys que investiga, hem d’entendre que la medicina, tal com l’entenem ara, canviarà? Que intervencions que ara es fan amb normalitat tindran més risc?
Sí, és així. Es podria arribar a deixar de fer coses que ara podem considerar normals i ben habituals. Si no tenim la protecció dels antibiòtics, no les podrem fer, i no estic parlant d’intervencions, com ara un trasplantament, que també.
Això vol dir retornar a abans de Fleming i la penicil·lina?
Totalment. Fa anys que ho estem avisant, però tothom mira cap a una altra banda. És un tema complex, però tornaríem a l’era preantibiòtica. Es calcula que, el 2050, morirà més gent d’infeccions resistents als antibiòtics que de càncer, que ocasiona al voltant de 8 milions de morts a l’any. Es creu que podrien morir 10 milions de persones a l’any per infeccions que no respondran als antibiòtics que tenim.
La pandèmia ha estat i està sent molt dura, però el que ve sembla molt pitjor.
O n’aprenem o tornarem a estar igual d’aquí a uns anys, només que amb un altre bitxo, en realitat, un conjunt d’organismes que viuran sols al seu aire perquè no hi haurà res per contrarestar-los. I, a més, per a aquests organismes resistents no funcionen les vacunes. O tenim antibiòtics, o res.
Necessitem un nou Fleming?
El que necessitem és una societat més madura. Aquest Fleming ja no és una persona, sinó una nova manera de pensar adaptada a la nova realitat. Aquí hi ha el quid de la qüestió. I la gent que mana, la que pot canviar les coses, no ho té clar això; pensen que és una exageració dels metges.

ENTRE VIRUS I BACTERIS

Juan Pablo Horcajada (Valladolid, 1966) va créixer i es va formar al País Basc i va venir a Barcelona atret per la innovació i la recerca en el camp de la medicina. És el cap del servei de malalties infeccioses de l’hospital del Mar, on s’ocupa també de la coordinació general del servei covid-19 per fer front dia a dia a l’amenaça del virus que ho ha capgirat tot. Des del gener passat, presideix la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i de Microbiologia Clínica. Ara, batalla contra un virus, però el seu àmbit d’estudi ha estat, des de fa molts anys, la lluita contra els bacteris multiresistents, l’altra amenaça que tenim a la cantonada.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)