Entrevista

DÍDAC ROMAGÓS

COORDINADOR DE RÀDIO VILABLAREIX

“Des d’una ràdio local es poden fer meravelles”

Ha aconseguit que el seu poble, Vilablareix, sigui conegut per l’emissora municipal, una prova que es pot fer premsa local de qualitat i amb una visió nacional

UNA EMISSORA ATÍPICA
“La gent es queda meravellada que una població de 3.500 habitants tingui una emissora amb 40.000 seguidors a Twitter”
Com es comença a bastir una ràdio des de zero?
Fa alguns anys, l’Ajuntament de Vilablareix em va proposar que fes un projecte per a una emissora municipal. En aquell moment, havia acabat d’estudiar publicitat i màrqueting a la Universitat de Girona i estava buscant feina, o sigui que se’m va aparèixer la Verge. A partir d’aleshores, vaig començar a escoltar emissores locals per veure què feien i com funcionaven. I em vaig trobar que la música que posaven era la mateixa que a les grans emissores, amb la qual cosa no es podien diferenciar. Des de sempre he estat un apassionat de la música en català, i vaig veure que aquí hi havia un nínxol de mercat. L’equip de govern d’ERC va quedar meravellat amb la idea.
Des del primer moment es va voler distingir de la resta d’emissores municipals...
Va començar com un joc. Es tractava de provar-ho. I vaig veure que el producte funcionava. Em vaig passar els primers mesos trucant a discogràfiques i quan vaig veure que tenia prou material vaig dir: “Comencem a tirar.” L’objectiu era fer música en català i també emissora local, que fos una ràdio propera als veïns, que parlés de tot el que passa al poble i que els veïns en fossin els protagonistes. Al principi, quan vaig convidar músics, em va costar molt que vinguessin perquè la majoria em deia que Vilablareix era molt lluny o que no sabien ni on era. Però de mica en mica va funcionar el boca-orella i va començar a venir tothom. Van veure que no eren les típiques entrevistes de deu minuts, que els deixava parlar i que s’ho passaven bé.
Parlant d’entrevistes, s’ha de dir que són un dels plats forts de Ràdio Vilablareix. Com aconsegueix fer venir un ventall tan ampli de personalitats?
Doncs amb molta perseverança. De grups catalans m’han vingut pràcticament tots: Manel, els Catarres, Sopa de Cabra... De polítics de l’escena catalana independentista, també. Anem omplint un llibre de visites de totes les persones que han passat per la ràdio i ja en tenim gairebé vuit, cadascun dels quals té 300 o 400 pàgines. I això que ho vaig començar quan portava tres o quatre anys funcionant. Cada dia hi ha una entrevista, llevat dels caps de setmana. Compta això durant deu anys!
A més a més, són presencials. Com s’ho fa?
Jo aposto per les entrevistes presencials. Crec que surten totalment diferent, que per telèfon o videoconferència perden l’essència i són molt més fredes, sense contacte previ. Jo tinc sagrat que abans de fer cada entrevista he de fer un cafè amb el convidat per destensar-nos, per conèixer una mica més el personatge. És bàsic deixar parlar l’entrevistat. L’entrevistador no ha de ser el protagonista. Les bones entrevistes són les llargues, les que es fan sense presses.
Hi ha alguna persona a la llista de pendents que li faria especial il·lusió?
En Pep Guardiola, tot i que penso que ho aconseguiré. I un altre que fa temps que li he perdut la pista, però a qui voldria entrevistar és Joaquim Maria Puyal.
La ràdio, a més, ha fet sortir Vilablareix al mapa nacional...
Molta gent es queda meravellada que una població de poc més de 3.500 habitants tingui una emissora amb gairebé 40.000 seguidors a Twitter. Hem superat molts programes estrella d’emissores nacionals i som la ràdio local catalana més seguida, doblant fins i tot la segona, que és un monstre. Les noves tecnologies, contràriament al que es diu, ens han facilitat les coses. El fet que la ràdio es pugui escoltar en línia ens ha permès trencar fronteres i arribar a molta més gent, obrir-nos a nous públics. Tot i que a les comarques gironines es pot escoltar sintonitzant la freqüència 107.5 de l’FM, ara, gràcies a les facilitats de la xarxa, és possible escoltar-la arreu del territori.
La ràdio és un projecte personal. Però,a banda de vostè, qui més hi ha?
Ràdio Vilablareix té una quinzena de col·laboradors que sostenen el projecte i fan de motor de l’emissora. A la cartellera tenim programes de sardanes, de cinema i un magazín informatiu. La ràdio s’ha convertit en un punt de trobada de tot allò que passa al poble. L’arrelament que té la ràdio fa que molta gent del municipi tingui ganes de participar-hi.
Com s’imagina Ràdio Vilablareix d’aquí a uns anys?
No m’ho plantejo. Vaig dia a dia. No sé quin és el límit d’aquesta ràdio. Sempre dic: “No arribaré aquí”, i hi acabem arribant. Em sorprèn la quantitat de coses que mai de la vida no m’hauria imaginat que aconseguiria i que han acabat passant.

COMENÇAR DES DE ZERO

Quan només tenia 14 anys, Dídac Romagós (Vilablareix, 1986) va començar la seva trajectòria comunicativa a La Radioactivitat, el projecte que hi havia abans de Ràdio Vilablareix. Primer de tot, va fer les cròniques de futbol; i, amb el temps, va assumir la conducció del programa d’informació local i a fer entrevistes. Reconeix que al principi estava ”un xic nerviós”; però afegeix que “sóc molt perseverant i poc a poc vaig començar a agafar taules”. Una de les entrevistes que més recorda és la que va aconseguir, quan tenia només 18 anys, al president Jordi Pujol. En un determinat moment, l’alcalde de Vilablareix, Enric Vilert, va encarregar-li impulsar una emissora municipal, un repte que va acceptar amb la necessitat de començar des de zero i la voluntat de situar-la com un mitjà de referència.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)