Hemeroteca

Hemeroteca

Un temporal devastador

El 20 de febrer del 1920, el litoral català va patir un temporal terrible, que va provocar la destrucció del barri de Pequín, un dels més pobres de Barcelona

Les cròniques que van aparèixer a la premsa asseguraven que no s’havia vist “un temporal semblant en els darrers vint anys”. Tot va començar de matinada, cap a les tres, però la tempesta va arribar a la màxima intensitat a les sis i es va perllongar fins a les deu del matí. Aquella nit es va fer interminable, i els veïns de les zones costaneres van viure amb l’ai al cor. Plovia a bots i barrals i el paraigua es feia totalment inútil per a aquells que es veien obligats a transitar. La ràfegues de vent, en alguns moments huracanades, sacsejaven sense compassió els filferros aeris, alguns dels quals van arribar a petar. El tall va deixar la ciutat a les fosques, amb la qual cosa l’escenari encara resultava més dantesc i fantasmagòric.

El mar va sacsejar amb força el litoral. Un periodista, des de les pàgines de La Publicidad, remarcava: “El mar Mediterrani va perdre, per unes hores, aquella serenitat de tots els poetes [...]. El Mare Nostrum és un mar cresp i tèrbol, clamorós d’una ira elemental. I totes les platges de llevant són assaltades per les onades turbulentes.”

La capital del país va patir el temporal amb especial virulència, sobretot els barris costaners. A la Barceloneta, els veïns van sentir de molt a prop l’escomesa de les ones i a les tres de la matinada, en ple temporal, els pescadors es van veure obligats a posar les barques i l’utillatge al mig del carrer. L’aigua es va endur la paret de la fàbrica de gas i un passeig de deu metres d’amplada. Els efectes més demolidors, però, els van patir els barris de Pequín i Somorrostro. Més de 200 barraques es van esfondrar completament i les que van resistir l’embat de les onades van quedar tan malmeses que es van fer inhabitables. Dos dies després, en un primer balanç de la tragèdia, des de l’Ajuntament s’assegurava que “no havia quedat cap casa que fos habitable”. La força de les onades també es va endur els mobles, la roba i les escasses pertinences dels seus veïns, en la seva major part pescadors. El nombre de ferits i contusionats va ser tan elevat que va resultar impossible dur-los al dispensari i la major part van haver de ser atesos a la intempèrie, entre les runes.

EL port, malmès

El temporal també va malmetre el port. La sortida dels vaixells va quedar bloquejada durant hores i alguns van haver de ser remolcats. Les ones es van estimbar amb ràbia contra l’escullera i van provocar que aquesta cedís en un tram de més de dos-cents metres. Les fotografies deixen constància del desastre provocat en “una de les obres d’enginyeria més perfectes” i que havia estat acabada només tres anys abans.

Els efectes també es van deixar sentir en altres poblacions costaneres, com ara a Badalona, on les onades van travessar la platja, la via fèrria i el passeig de Martínez Campos (la Rambla) i van arribar fins a les portes d’algunes cases. A les comarques del nord, el Ter va créixer fins a sis metres respecte del nivell ordinari i va inundar camps i prats sense contemplacions. A les costes del Garraf, alguns veïns es van veure obligats a fugir de les seves cases i els vells pescadors asseguraven que “no recordaven haver vist mai un temporal tant violent com aquell”.

Un barri castigat

El barri més afectat pel temporal del 20 de febrer del 1920 va ser el de Pequín. Els seus orígens es remuntaven a finals del segle XIX. Segons algunes versions, s’havia anat nodrint per l’arribada d’alguns pescadors provinents de les illes Filipines o per la de xinesos arribats de Cuba; una procedència que li va donar el nom i un perfil social molt característic. Estava situat entre el Camp de la Bota i el Poblenou, a l’actual recinte del Fòrum i, ben aviat, es va convertir en un dels barris més pobres de Barcelona, amb barraques amuntegades. Algunes guies el presentaven com un indret “pintoresc”, però, en realitat, es tractava d’una zona vinculada a la prostitució, la droga i la delinqüència. El temporal del 1920 va destruir i malmetre una gran quantitat de barraques en un barri que ja havia estat castigat amb força el novembre del 1914, quan més de 200 persones es van quedar sense llar, i que ho va tornar a ser el gener del 1926, quan el temporal es va endur més de 400 barraques més.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)