Internacional

Lado Chanturia

JUTGE DEL TRIBUNAL D’ESTRASBURG

“Estrasburg no rep pressions dels estats”

Chanturia és jutge del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Defensa la tasca que lliura la institució i assegura que els països acaten les decisions que emet el jurat

El magistrat del Tribunal Internacional d’Estrasburg Lado Chanturia visita Catalunya per participar com a tribunal en la lectura d’una tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Chanturia és georgià i, a més de ser professor de dret civil a la universitat de Tbilisi des del 1995, ha estat ministre de Justícia del seu país (1998-1999), president del Tribunal Suprem (1999-2004) i ambaixador a Alemanya del 2014 al 2018. Des d’aquest mateix any, forma part del Tribunal Europeu de Drets Humans, que té la seu a la ciutat francesa d’Estrasburg. Rep La República a la Facultat de Dret, pocs minuts abans d’escoltar la tesi d’una alumna de doctorat, Lela Janashvili, sobre el tràfic il·legal de persones en l’àmbit mundial, dirigida per l’advocada i doctora en dret administratiu Roser Martínez. Chanturia defensa la funció que significa el tribunal i la importància que té per a molts països que no formen part de la Unió Europea, i assegura que la tasca que du a terme aquesta institució és absolutament necessària i que es treballa de manera independent. Defensa la transparència d’aquest tribunal i el fet que els estats que formen part de la convenció acceptin les sentències.

Quina és la funció que desenvolupa actualment el Tribunal Internacional d’Estrasburg?
És la institució més important en el camp dels drets humans. Aquest tribunal vetlla per la protecció dels drets humans de més de 800 milions de persones. Hi ha un total de quaranta-set estats europeus, i la principal funció del nostre tribunal és protegir els drets humans de cada una d’aquestes persones.
Com s’organitza? Quanta gent hi treballa?
Hi ha quaranta-set jutges i cadascun d’ells és representatiu d’un país. Jo represento Geòrgia, però cada jutge és independent.
I què vol dir això?
Que la nostra funció com a jutges no és la de representar cada país.
Quines són les sentències més conegudes que ha emès el Tribunal?
Tots els drets humans estan en la Convenció Europea de Drets Humans. Llibertat d’expressió, llibertat de religió, llibertat privada, vida familiar... només per posar alguns exemples. Cada setmana el nostre tribunal s’enfronta a diferents casos de molts països i, naturalment, al centre de la nostra feina hi ha la defensa dels drets humans. Som molt transparents, tots els judicis estan publicats al web, i tenim un gran volum de feina. Els resultats de les nostres sentències són acceptats pels estat membres, i això és molt important. Estem permanentment dialogant amb els estats.
Si considero que se m’han vulnerat els drets en un judici al meu estat puc apel·lar al Tribunal d’Estrasburg?
Exactament. Aquesta és la raó del tribunal. Quan algun ciutadà pensa que els seus drets han estat vulnerats en un judici pel seu estat pot apel·lar al nostre tribunal.
Quan es parla del judici als presos polítics moltes vegades s’apel·la a Estrasburg. Hi ha una certa, diguem-ne esperança, que el que no es pugui solucionar a Madrid es podrà fer a Estrasburg, com una solució. És cert? És més just que els tribunals espanyols?
Aquesta és la manera normal de fer. I no, no voldria dir que Estrasburg és més just que els tribunals espanyols. S’han d’exhaurir les vies als tribunals locals i després si una part no està satisfeta amb els tribunals locals pot anar a Estrasburg. I després el seu cas serà examinat i es comprovarà si compleix els estàndards de la convenció europea. Ningú sap què pot passar. És impossible. Aquesta és la classe de diàleg que mantenim amb els estats membre.
El cas dels presos polítics catalans té una gran repercussió mediàtica. Els mitjans de comunicació d’arreu del món n’estan fent un seguiment. Se segueix des d’Estrasburg, aquest judici?
No només hi ha els casos dels jutjats espanyols. Com he dit, tenim quaranta-set estats, i el tribunal és responsable de tots els estats membres i de tots els drets. Llibertat, llibertat d’expressió, garantir que no hi hagi hagut tortures, el dret a la vida, que no hi hagi casos d’esclavatge, que no hi hagi discriminació. I, naturalment, el tribunal s’enfronta a decisions difícils.
I és que la seva funció és gairebé renyar els estats...
És cert que sempre estem encarant problemes, i molt diferents els uns dels altres, i normalment els estats no estan contents.
Els magistrats que treballen a Estrasburg estan satisfets dels resultats? És a dir, amb el compliment que es fa de les sentències?
L’equip de jutges que hi treballa és molt professional i representen una selecció dels millors. I s’ha de dir que la tendència general és que els estats que en formen part accepten les sentències.
Seria possible que s’acceptessin pressions dels estats?
Això seria impossible! I de fet és el que el fa realment únic. Estic orgullós de formar part d’aquest tribunal. Tenim més de 800 milions de persones que confien en nosaltres per protegir els drets humans.

PROCÉS

“El Tribunal d’Estrasburg no és més just que els tribunals espanyols”

ORGULL

“Hi ha més de 800 milions de persones que confien en nosaltres per a la protecció dels drets humans”

Un tribunal desvinculat de la Unió Europea

El Tribunal Europeu de Drets Humans (també anomenat Tribunal d’Estrasburg) és un òrgan judicial internacional, amb seu a la ciutat francesa d’Estrasburg, al qual es poden presentar denúncies de violacions dels drets reconeguts en la Convenció Europea de Drets Humans. El Tribunal Europeu de Drets Humans no és una institució de la Unió Europea i agrupa fins a quaranta-set estats.

L’Estat espanyol, entre els menys condemnats per Estrasburg

Espanya es troba entre els països amb menys condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans, per sota de països com Bèlgica, Itàlia i Portugal. Tot i això, una de les sentències més destacades va ser la que va dictaminar que l’actual coordinador d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, no va tenir un judici just. Estrasburg també va considerar que la crema de dues fotos del rei s’emmarcava dins de la llibertat d’expressió i va obligar l’Estat a indemnitzar els dos joves gironins que havien estat condemnats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)