Internacional

MIGUEL PAJARES

ANTROPÒLEG I PRESIDENT DE LA COMISSIÓ CATALANA D'AJUDA AL REFUGIAT

“Hi ha refugiats per culpa del canvi climàtic”

Cada vegada més persones han de marxar del seu país a causa del canvi climàtic. Miguel Pajares defensa que se’ls consideri refugiats

CAUSA
“El canvi climàtic no és un fenomen natural, sinó que és el resultat d’una acció política dels governs”
SITUACIÓ
“A la Banya d’Àfrica acumulen deu anys de sequera i és fruit del canvi climàtic”

L’antropòleg i president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Miguel Pajares, presenta el llibre Refugiats climàtics. És un estudi sobre què poden significar les migracions que ja han començat per culpa del canvi climàtic. Ho defineix com el gran repte del segle XXI.

Qui és un refugiat climàtic?
Hi ha una dificultat per definir què és el migrant climàtic perquè les migracions sempre són multicausals. Mai s’emigra per una sola causa encara que sempre n’hi ha una que destaca. En el cas de les persones que fugen del seus països perquè els ha desaparegut l’hàbitat a causa del canvi climàtic crec que això és suficientment important perquè a aquestes persones se les consideri migrants climàtics. Encara que hi hagi altres motius, el canvi climàtic no és un fenomen natural, sinó que és el resultat d’una acció política dels governs que fa més de trenta anys que arriben a acords climàtics que incompleixen.
I com s’ha de fer?
Aquestes persones que han de fugir se’ls ha de considerar víctimes d’aquesta acció política. Això és el que les ha de convertir en mereixedores de protecció internacional, com les víctimes de persecucions polítiques o de conflictes bèl·lics. El concepte de refugiat va vinculat a la consideració de víctima de les persones que fugen de les diferents causes polítiques. Per això considero que als refugiats climàtics se’ls ha de donar la condició de refugiats o de persones mereixedores de protecció internacional.
Cada vegada hi haurà més persones que hauran de marxar del lloc on viuen a causa del canvi climàtic?
Sí, de fet ja hi ha migracions climàtiques. El que més hi ha són desplaçaments interns. Per cada persona que emigra d’un país a un altre n’hi ha deu que ho fan des de les zones rurals a les ciutats, sobretot a les àrees tropicals. La conclusió del meu estudi és que aquestes migracions climàtiques aniran creixent i sobretot ho faran quan la gent hagi de sortir d’aquestes ciutats tropicals perquè ara, de manera desmesurada, reben moltíssima gent de les àrees rurals. El trànsit de les zones rurals a les urbanes és un fet que es va anar produint al llarg de tot el segle XX, fins i tot abans. No és res nou. El que passa és que ara es dona a les zones tropicals i un dels factors, sens dubte, és la pèrdua de les condicions de vida. Això ha suposat que el rendiment dels cultius hagi disminuït i que desapareguin.
On se situarien aquestes ciutats?
Són les ciutats de l’Àfrica, que es calcula que seran les més grans del món a finals de segle encara que això podria arribar a no passar a causa del canvi climàtic, però en principi les projeccions de les Nacions Unides asseguren que les tres ciutats més grans del món seran africanes. Després hi ha les ciutats del sud d’Àsia i del sud-est asiàtic, a més de les llatinoamericanes.
Àfrica és el continent més afectat pel canvi climàtic?
Juntament amb el sud-est asiàtic. Hi ha diferents fenòmens. Les sequeres cada vegada es fan més fortes, més persistents, més duradores. A la Banya d’Àfrica acumulen deu anys de sequera, això no s’havia donat abans i és fruit del canvi climàtic. I plou cada vegada pitjor, les pluges són torrencials, més destructives i menys útils per a l’agricultura. Sequeres que fan cada cop més grans els deserts i unes pluges cada vegada més intempestives, més destructives. En tot l’Àfrica Oriental hi ha un increment dels ciclons i els efectes que a la llarga farà pujar el nivell del mar. Tota l’àrea del Sahel i la zona oriental són les més afectades
Com està afectant els països més pobres la pandèmia?
En termes sanitaris, no n’han sortit tan malparats, perquè els nivells de contagi i de morts a l’Àfrica són menors que a Europa i en l’aspecte sanitari no els ha afectat tant. Tot i això, s’han vist molt perjudicats en l’aspecte econòmic. Són països que viuen de remeses que envien els emigrants, que en molts casos han perdut la feina. A més, s’han aturat certes relacions comercials i són poblacions que viuen al dia, amb el que venen, amb la feina diària i s’han vist molt afectats. És a dir, l’empobriment que suposa la pandèmia per els països africans és molt greu. Quan Europa ja hagi sortit i hagi superat tot això és possible que a l’Àfrica els efectes persisteixin durant molt de temps.
Quins són els països que reben més refugiats?
La sensació, l’estereotip, el prejudici és que tots els refugiats del món volen venir als països rics. El cert és el que els països del nord, els països rics, el què és Europa, l’Amèrica del Nord, Austràlia, el Japó... el que seria el nord global reben el 16% dels refugiats que hi ha al món. L’altre 84% està als països pobres. Això es deu al fet que la gent que fuig d’un conflicte bèl·lic, el motiu pel qual hi ha més refugiats al món, no busca una migració de llarga distància, sinó que se solen quedar al país veí. La immensa majoria dels sirians que han fugit de la guerra de Síria estan a Turquia, al Líban, a Jordània... i la part que ha vingut a Europa, que creiem que és molt gran, en realitat és molt petita. Com que la migració climàtica també és una migració forçada, com la dels conflictes, el meu vaticini és que durant bastant de temps la major part dels refugiats climàtics també es quedaran als països veïns. Tot i això, d’aquí a unes dècades, també hi haurà migracions de llarga distància perquè l’opció de quedar-se en aquests països veïns també estarà molt castigada pel mateix canvi climàtic. Això ja es veu en l’emigració del Sudan i de Somàlia, dos països molt castigats pel canvi climàtic, els habitants dels quals se’n van a Kenya, a Uganda. L’emigració de Burkina Faso i de Mali se’n va als països costaners de l’Àfrica Occidental, no se’n va a Europa.
REFUGIATS CLIMÀTICS Editorial: RAIG VERD Pàgines: 265 Preu: 19,90

“El sud d’europa patirà la desertificació”

És possible que els europeus també hagin d’emigrar per causes climàtiques? Miguel Pajares explica que el sud d’Europa patirà un procés de desertificació. “El sud de la península Ibèrica, Itàlia, Grècia... patiran aquesta desertificació i hi haurà desplaçaments que segurament seran dins de la Unió Europea. Per tant, no podrem parlar de refugiats. Les migracions dins de la Unió Europea es consideren mobilitat interna”, assenyala Pajares. “Aquesta mobilitat de les zones que són més al sud no es produirà durant aquesta pròxima dècada, però en les següents és gairebé segur”,

afegeix.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)