Internacional

Objectiu 2023

Sturgeon ha desafiat Johnson prometent que hi haurà un referèndum d’aquí a dos anys. La pandèmia serveix, de moment, com a compàs d’espera, però quan es compleixen set anys de la primera consulta, els dos mandataris saben que es juguen el futur polític a aquesta carta

SUPORT
En els darrers anys, el suport a la independència ha anat augmentat fins a arribar al 50%, segons les enquestes
LLUITA
Sturgeon i Johnson mesuraran les seves forces. La ministra escocesa ha anunciat la voluntat de fer un altre referèndum

Quan es compleixen set anys del referèndum d’Escòcia –es va celebrar justament el 18 de setembre del 2014 i el 55% de la població hi va votar en contra de la independència– la idea de tornar-ne a celebrar un altre es comença a perfilar de manera cada vegada més clara. Quan els resultats de la consulta van afavorir els interessos del Regne Unit, l’aleshores primer ministre britànic, David Cameron, va assegurar que l’assumpte quedava aparcat per a una generació, que el poble escocès ja s’havia pronunciat. Què ha passat en els darrers set anys perquè ara la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, es vegi amb cor de proposar un altre referèndum?

La raó principal que s’esgrimeix per entendre aquesta nova envestida de l’independentisme escocès és el Brexit. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea ha estat un cop molt dur per a Escòcia, on pràcticament el 60% de la població en volia continuar formant part. De fet, molts ciutadans recorden que un dels arguments principals en contra de la independència era precisament quedar-se fora de la Unió Europea, i principalment per aquest motiu no es van sumar a la causa independentista. En aquests set anys, els partidaris de marxar del Regne Unit no han parat de créixer. En els sondejos que s’han anat publicant en els darrers temps, es revela que el 50% de la població hi estaria a favor. Només ha faltat la darrera crisi provocada pel Brexit, que ha suposat la impactant imatge de veure prestatgeries buides en alguns comerços del Regne Unit, on els productes escassegen als establiments. Aquest fet s’ha vist agreujat per la circumstància de la restauració de fronteres, que ha suposat que a molts treballadors europeus els sigui molt dificultosa l’entrada. De fet, molts han tornat als seus països d’origen i es calcula que fan falta 100.000 camioners per transportar mercaderies.

La situació que es viu al Regne Unit fa mesos que no passa desapercebuda per a la líder del Partit Nacional Escocès (SNP), que està aprofitant el descontentament generalitzat per sumar més adeptes a la seva causa. Considera que la sortida del Regne Unit forma part de les velles obsessions conservadores i que estan infligint un gran dany a Escòcia. Així, Sturgeon s’ha compromès davant dels seus partidaris a fer una nova consulta l’any 2023. La data no ha estat escollida a l’atzar. Encara queda un temps per anunciar que la situació de la pandèmia s’ha superat, i aquest marge és clau perquè els partidaris de la independència aquest cop puguin sortir victoriosos. Tot i la voluntat de la ministra principal, al davant té el rocós Boris Johnson, que no acceptarà amb tant fair play la proposta que arriba del Parlament de Holyrood com al seu moment la va acceptar David Cameron. El rol que han agafat els dos polítics en aquest assumpte pot deixar molt tocat qui surti perdedor d’un hipotètic referèndum. Ara les cartes ja estan sobre la taula. Sturgeon considera que el Parlament de Westminster no ha de decidir el futur dels escocesos. De moment, Johnson tira pilotes fora i assegura que ara, amb la situació provocada per la pandèmia, no és el moment de posar en marxa una consulta. Tot i això, en algun moment, Londres haurà de donar una resposta concreta al clam dels independentistes escocesos. En el referèndum que es va celebrar ara fa set anys, es va traspassar, de manera temporal, la capacitat de convocar una consulta al parlament escocès, i segurament la clau jurídica tornarà a ser aquesta.

desafiament

Si en el referèndum del 2014 aquest pas va ser gairebé un tràmit, ara es podria convertir en un escull. Sturgeon –esperonada pels bons resultats electorals que va treure el mes de maig passat i que reforcen l’hegemonia de l’SNP– assegura seguirà endavant amb la legislació per a una nova votació, desafiant el govern del Regne Unit. L’acord de govern amb Els Verds, que també donen suport al referèndum i que suposa tenir la majoria absoluta a Holyrood, encara dona més força a la ministra a l’hora de tornar a demanar una consulta.

RETORN A LA UNIÓ EUROPEA?

Un dels casos hipotètics que es podria donar si se celebrés el referèndum i el sí s’imposés seria el retorn d’Escòcia a la Unió Europea. De fet, el Partit Nacional Escocès s’ha compromès a tornar-hi al més aviat possible. La incògnita que s’hauria de revelar és si Brussel·les li obriria les portes de bat a bat. Tot fa pensar que, en un hipotètic cas, Escòcia tindria més possibilitats que altres països que fa anys que esperen el seu torn, com Sèrbia i Kosovo. El fet que ja en formés part i que tingui tots els estàndards correctes fa que tingui moltes més possibilitats que altres estats. A més, les relacions entre Brussel·les i Londres després de tot el procés de separació han quedat molt deteriorades, fins al punt que socis amb una ascendència important dins de la Unió Europea, com la França de Macron, advocaven pràcticament per una separació sense acord. Que ara una part del Regne Unit demani tornar a la Unió Europea i esgrimeixi tots els desavantatges que el Brexit està suposant per a la seva economia s’interpreta, segons alguns analistes, com una dolça venjança.

Un dels punts forts de la campanya en contra de la independència en el referèndum del 2014 que van adoptar els probritànics va ser la fórmula del better togeheter (‘millor junts’), que es va convertir en un autèntic tallafoc per a les aspiracions independentistes. Aquestes proclames van proliferar sobretot durant les darreres setmanes i també van servir per donar ales als indecisos, que van acabar votant pel no. El Brexit i l’ascensió de Boris Johnson al poder –el primer ministre britànic forma part de l’ala més dretana del partit conservador–, també han suposat un canvi de paradigma a Escòcia, que no viu els moments més feliços amb els seus veïns anglesos. La història de les dues nacions en els darrers anys destaca per una convivència prou pacífica, molt allunyada de la violència que s’havia patit en altres punts del territori, com Irlanda del Nord. La pugna entre els dos líders és eminentment política i en els propers dos anys serà una causa que anirà in crescendo i que es preveu difícil de desactivar.

El Brexit ha suposat un terratrèmol al si de la Unió Europea. La marxa del Regne Unit, un dels socis més importants, ha estat un autèntic xoc emocional. Les conseqüències d’aquests moviments encara no han acabat i caldrà veure si també acabaran suposant un canvi traumàtic al mateix Regne Unit. De moment, set anys després del primer referèndum escocès, se’n torna a demanar un altre, i és la mateixa generació.

la líder que vol portar escòcia a la independència

Diuen que Nicola Sturgeon deu la seva passió per la política a Margaret Thatcher. Nascuda a Irvine fa 51 anys, associa els temps de la Dama de Ferro als dies més foscos d’Escòcia. L’ara primera ministra recorda el desmantellament de la indústria al seu país i com va anar creixent la seva animadversió envers el Partit Conservador. Des que va assumir el càrrec el 2014, s’ha mostrat com una líder granítica. Va agafar les regnes de la formació quan el seu mentor, Alex Salmond, va dimitir després de la derrota dels independentistes en el referèndum d’ara fa set anys. En aquest temps, el Partit Nacional Escocès s’ha anat enfortint i guanyant el suport dels votants, com va quedar demostrat el mes de maig passat amb uns resultats que els van deixar a només un escó de la majoria absoluta. Sturgeon no només ha aconseguit desactivar els laboristes, sinó que també va deixar el nou partit de Salmond sense representació al Parlament de Holyrood. Sturgeon s’ha proposat portar Escòcia a la independència, i es marca el 2023 per aconseguir el seu objectiu.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)