La monarquia

La ‘família’ ens visita

Seria completament injust i de molt mala educació que en aquesta nova república no acceptéssim com a convidats la monarquia veïna que tants anys ens ha representat, ja sigui per mal o per pitjor. En aquesta secció no només repassarem l’actualitat rabiosa –tant o més que el caràcter de la reina– de ses majestats i tota la seva interminable família –sí, companys, aquesta que encara paguem entre tots–, sinó també gestes històriques i tot allò que es cou entre bambolines i que els seus propis súbdits sovint desconeixen.

Per celebrar la sortida de La República la família reial es va avenir a fer una performance sobre l’estil que ha de guiar els nostres passos, tot i que tal volta es va passar de frenada. La brega entre princeses i reines que vam viure el Diumenge de Resurrecció per allò de si tu m’estires fort per aquí i jo t’estiro fort per allà va ser una bona escena de benvinguda per a la nova secció dels Borbons, perquè ens diu, sense paraules però gairebé a hòsties, que en realitat la sang blava que corre per la seves venes no impedeix que siguin com qualsevol família més de la pell de brau, amb la sogra i la jove que no es poden ni veure, el marit amb cara de ciment i l’avi, el més murri de tots, que ja ho ha fet tot a la vida. I sort que no hi havia el cunyat, de qui també parlarem... No patiu.

A Felip VI encara molts republicans li teniu mania perquè no heu entès que està fent tot el possible per eixamplar –i sense polèmiques partidistes– la base sobiranista a Catalunya. Nosaltres ens queixem de dictadura, però ell sí que en té una a casa de veritat. Letícia és, no segons aquest pobre cronista, sinó segons totes les patums més coneixedores de l’entorn de la Zarzuela, començat per l’insigne Jaime Peñafiel, la bèstia que destruirà la monarquia. Encara no sabem, doncs, a quin equip hem d’animar més, si al team Letizia o al team Felipe en aquesta batalla pel relat sobre qui mana de veritat en l’herència que l’amic Franco va deixar lligada i ben lligada.

Tot això ho analitzarem, per descomptat, des de la solidaritat que el poble de Catalunya ha de demostrar sempre amb els pobles sotmesos a monarquies d’arrel feixista. No volem ser com Lenin i exportar la revolució més enllà de les nostres fronteres, però sí que volem mantenir el respecte, el dol i la comprensió envers aquells que no podran proclamar mai la seva república.

Els seus ‘exiliats’ polítics

Des d’aquí també ens volem solidaritzar amb els membres de la família injustament perseguits per la justícia espanyola per delictes menors de corrupció. Que hagin hagut de marxar a Suïssa és un escàndol. Sort que amb el patrimoni que ha acumulat la família en els últims 50 anys viuen a cos de... rei. Ho heu endevinat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)