La monarquia

Una segona volta per a Felip VI?

Espanya s’aboca a les quartes eleccions en quatre anys. Lògicament, han sortit veus reclamant que aquest és exactament el camí de la perdició (el seu) i que cal marcar un full de ruta per evitar que torni a passar una tragèdia de tal magnitud. Tanmateix, qualsevol canvi d’aquesta mena a Espanya depèn, ai las, de retocar la sacrosanta Constitució del 1978, i aquí apareixen tots els fantasmes, vius o morts, que us pugueu imaginar. Qualsevol coma que s’hi afegeixi o es tregui haurà de ser consensuada entre el deep state, el mateix Felip VI i els partits nacionalistes espanyols.

D’entrada hi ha polítics i politòlegs –en mans de qui estem?– que han proposat que s’implanti una segona volta com als estats veïns, França i Portugal. No han dit, és clar, i pobre d’ells que ho facin, que les segones voltes en aquests indrets concrets corresponen a l’elecció del president o cap d’estat de les seves respectives repúbliques. Soc el primer de signar i donar suport a una segona volta a Espanya per votar el cap d’estat en una república. Sabem, amb tot, que un afront com aquest a la monarquia, i de passada a Felip VI, no s’atreviran a fer-lo, sobretot en seu parlamentària, ni els superrepublicans de Podem, cada vegada més amics del monarca, si és que les amistoses i animades converses que manté Pablo Iglesias amb el rei no ens enganyen.

Una segona volta en unes eleccions parlamentàries no té sentit perquè sempre són els diputats –com a la Gran Bretanya– els que trien el president o el primer ministre i, per tant, sempre caldrà una majoria. A Grècia, ens diuen, hi ha un premi de cinquanta diputats per al partit que queda primer. Ara bé, els grecs no només van inventar la democràcia, sinó que també són una república, paraula proscrita en el règim des que Santiago Carrillo i Felipe González van acceptar el resultat de la Guerra Civil durant la Transició.

Pedro Sánchez i Felip VI, en la seva última trobada a La Zarzuela

El rei encantat

Felip VI ha intentat treure’s el mort de sobre pel fracàs de Pedro Sánchez negant-se a proposar cap candidat i dissolent de facto les corts generals, una actuació considerada per alguns juristes directament inconstitucional. El Parlament espanyol havia de tenir l’última paraula sobre la investidura, però el rei va tirar pel dret.

D’Elionor a la nena de ‘L’exorcista’

Que alguna revista hagi escampat aquesta setmana que la infanta Elionor ja parla correctament cinc idiomes i que ara s’hi posarà, com si res, amb el català, el basc i el gallec, m’ha fet tremolar. No veia cap nena de la seva edat parlar tants idiomes des d’aquella que van lligar al llit a L’exorcista per mirar de treure-li l’esperit de Satanàs o alguna cosa pitjor. Tothom, el capellà primer i la seva mare després, quedava bocabadat de la quantitat de renecs que deia aquella malcriada en tots els idiomes possibles, alguns de més antics fins i tot que el llatí. Parlar idiomes està bé, però tot té un límit.

El rei, l’altre MVP del mundial de la Xina

Quan Felip VI era príncep i estudiava a l’acadèmia militar, sovint els seus publicistes escampaven imatges d’ell jugant a bàsquet, com donant per fet que qualsevol jove una mica alt ja ha de ser una superfigura. Almenys, Pedro Sánchez pot dir que va jugar en algun equip amb cara i ulls. Felip, tot i que el seu talent en aquest esport es basa en el fet que és més alt que la mitjana, va decidir posar-se ell també la medalla de campió del món. La setmana passada ja va fer el mateix amb la toga de magistrat. No és un rei és un superrei.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)