La monarquia

Hi ha cartes als Reis i carta al rei

Més o menys cada any cap a aquesta època, quan falta un mes per a la nit de Reis, els nens i nenes comencen a fer múltiples esborranys sobre la futura carta que enviaran a ses majestats fent valer, presumptament, un comportament exemplar en els dotze mesos anteriors. Són somnis màgics que en esdevenir realitat fan que la festa esdevingui gairebé mística, perquè als ulls de les criatures els pares perceben quelcom que va més enllà de la il·lusió. De cop i volta, un món de fantasia o un conte impossible que se’ls ha explicat des de ben menuts es fa realitat ni que sigui un dia a l’any, quan surten tots volant des dins dels llençols.

Una de les coses que tenia clar quan escrivia la meva pròpia carta dirigida a les remotes terres d’Orient era que demanar, d’entrada, sortia gratis. Després, ja veuríem. Fa uns dies, setanta-tres militars de l’exèrcit de terra espanyol s’han aferrat a aquesta tradició epistolar per fer la seva pròpia carta al rei, en aquest cas només a un (Felip VI), tot i que n’hi ha un altre que es troba en terres gairebé tan llunyanes com les de Gaspar, Melcior i Baltasar.

Quines joguines demanen aquests nens, antics generals de divisió, de brigada, coronels, comandants i autoritats diverses? Posar punt final, és clar, a l’amenaça que suposa un govern socialcomunista suportat per filoetarres [sic] i independentistes. “Són moments difícils per a la pàtria pel perill de descomposició de la Unitat Nacional” –així, amb majúscules–, escriuen amb la confiança que el seu full de serveis sigui suficient perquè sa majestat i sobretot els seus patges de Madrid els regalin allò que realment estan demanant i que els seus amics grans van tenir i celebrar, un cop d’estat. Si Joan Carles I, pensen, en va regalar un de ben embolicat el 23 de febrer del 1981 i en va sortir triomfant, ells, que no són menys, volen tenir els seu cop.

Felip VI, a Madrid, en l’última Pasqua Militar

La invasió de Perejil

Un dels generals que signen la desesperada carta al rei i cap de les forces armades és Pedro María Andreu. En el seu currículum, com a gran gesta, hi figura ser el comandant de les operacions especials quan l’exèrcit va fer l’assalt a l’illot Perejil (2002). És, doncs, el Patton espanyol, un home que mereix la seva pròpia biografia èpica.

“Afusellar 26 milions de fills de puta”

La carta a Felip VI només ha resultat ser un divertimento per a uns militars que tenen altres mitjans per exposar més explícitament no només el seu fervor monàrquic –lògic, constatant d’on sorgeix la línia dinàstica–, sinó l’opinió sensata que tenen d’alguns pobres ciutadans espanyols que no pensen com ells. Hi inclouen, és clar, catalans i bascos, en una conversa per WhatsApp que està rematada per un altre dels seus desitjos nadalencs: “Si cal, s’han d’afusellar 26 milions de fills de puta.” La xifra, oh casualitat, coincideix més o menys amb tots els que no voten Vox, PP i Ciudadanos. El xat, destapat pel mitjà Infolibre, és una mostra de com pensa una part de l’exèrcit. Anem bé!

‘The Crown’ apunta i fa diana als Windsor

Un dia parlarem a bastament d’aquesta última temporada de The Crown a Netflix, però ara cal avançar que el retrat que fa de les interioritats de la casa reial britànica és tan descarnat que el govern del país ha demanat als productors que afegeixin en els crèdits que es tracta d’una història de ficció i no d’un guió basat en fets reals. Els guionistes s’han centrat en les figures de Carles i Diana, i el comportament del primer és tan creïble que provoca terror, sobretot coneixent com va acabar tot.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)