La monarquia

Un torró de 678.393 euros

Els diaris de la dreta més monàrquica ja compten els dies que falten perquè l’emèrit Joan Carles I protagonitzi l’anunci més car de la història del vuelve a casa por Navidad. D’entrada, ha calgut pagar una petita (ehem!) factura endarrerida a Hisenda per valor de 678.393 euros per aplanar el camí de l’opinió pública, un pagament que confirma, de passada, la seva culpabilitat i la d’alguns familiars en l’afer de les targetes black. Potser (deuen pensar els seus assessors i advocats) amb tanta pandèmia poca gent se n’adonarà. Calia avançar-se, sobretot, a qualsevol investigació que acabés en un jutjat, perquè com va dir ell en el famós discurs de Nadal del 2011: “Tots som igual davant la llei.” Una proclamació pública com aquesta quan saps que la teva inviolabilitat probablement durarà sempre i passarà, com la corona i la fortuna, de pares a fills és la confirmació que Joan Carles és més astut, fins i tot, que Artur Mas.

Davant allò que molts veuen com un escàndol, el govern espanyol, el “més progressista de la història”, ha decidit aplicar la defensa siciliana –també coneguda com a omertà, si voleu– per evitar un escac i mat en una partida en què les blanques juguen de forma inaudita amb dos reis i un nombre de peons infinit.

Tornar a casa per Nadal té altres inconvenients que l ’emèrit ni ha valorat, perquè es deu sentir amb un cert poder diví. Totes les institucions espanyoles estan fent, o ho intenten, almenys, un esforç ingent per recomanar que les visites i les trobades familiars es limitin al màxim, i més si és de persones que venen de l’estranger. Hi ha i hi haurà tancaments perimetrals entre comunitats, i ves a saber si amb alguns països estrangers amb algunes excepcions. Vindrà l’emèrit a Espanya a treballar? Quina excusa tindrà a banda del seu gran torró? Es reuniran totes les bombolles? Portarà noves targetes als seus nets?

Joan Carles I, amb Mohamed bin Salman, príncep hereu de la corona Saudita

Helena d’Abu Dhabi

La infanta és qui últimament ha visitat el rei emèrit a la seva suite dels Emirats Àrabs –11.000 dòlars al dia, s’ha publicat–, una excursió que tampoc ens ha sortit gratis. El bitllet se’l va pagar de la seva (nostra), butxaca però, a més, se’n va endur un servei d’escolta (com a mínim de tres persones) que va pagar directament el Ministeri de l’Interior.

Isabel III, candidata al tron d’Espanya

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, és de les poques que entén la diferència constitucional entre Joan Carles i la resta de mortals que habiten les terres hispàniques, també nosaltres, malauradament. “No tothom és igual davant la llei”, va recitar en un discurs gairebé èpic a l’assemblea madrilenya, on va perdonar la vida (porqué se puede devia pensar) a un diputat d’esquerres que es va queixar per la regularització de l’emèrit. “Gràcies a la democràcia que va portar vostè pot estar aquí assegut criticant-lo.” Era Ell o el caos, Ell o l’estalinisme, Ell o una república. Quan va dir “república” va fer una pausa per afegir... “bananera”.

Muts i a la gàbia

Mentre els núvols de la ultradreta i la corrupció envolten i abracen cada vegada més tot allò que té alguna cosa a veure amb la monarquia espanyola, el seu màxim representant, Felip VI, ha decidit emprendre una estratègia comunicativa que l’ha de portar de derrota en derrota fins a una presumpta victòria final. Costa d’entendre que la reina sigui periodista de professió, que hagi viscut en directe el funcionament dels mass media i que hagi estudiat Marshall McLuhan. L’única fórmula per tenir un petit control de la situació és llançar un missatge, sinó els altres ho faran per tu. I ho estan fent.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)