La monarquia

L’últim rei de Grècia

Els Borbons a Espanya han tingut un mèrit indiscutible: sobreviure. I si no, pregunteu-ho a Lluís XVI, que encara no ha assumit veure el seu cap rodolant davant la guillotina. Però la família reial hispànica no són només els Borbons. Sofia de Grècia serà probablement l’última de la casa de Glücksburg que haurà regnat en algun territori. Que a poc a poc vagin caient destronats llinatges medievals basats en creences religioses o mitològiques és un avenç indiscutible de la humanitat. En el cas dels Glücksburg s’ha d’agrair a la mateixa inoperància del seu últim rei, Constantí II, germà de Sofia, expulsat del país pel cop dels coronels (1964). Ell mateix, després d’uns anys de desgavell absolut i de paranoia descontrolada contra el partit comunista, va propiciar el cop amb el suport de la CIA, però a diferència de Joan Carles I, més hàbil, la situació se li va escapar de les mans i va acabar a l’exili.

Per això probablement és cert que Sofia va aconsellar al rei espanyol que vigilés quin era el seu moviment següent després de l’assalt al Congrés el 23-F del 1981, perquè ella ja ho havia viscut, allò. Amb tot, Constantí va tenir temps de sobres, a l’exili italià, de refer la seva imatge i d’esperar l’oportunitat per retornar com a hipotètic salvador de la democràcia després d’una dictadura duríssima, per alguns historiadors pitjor que l’ocupació nazi en els anys quaranta. Constatí, tot i que havia estat enganyat pels mateixos nord-americans en els dies previs al cop militar, va tenir una segona oportunitat. En el retorn a un sistema democràtic assimilable a l’Europa occidental, el govern grec va decidir que el poble votés república o monarquia parlamentària (1974). A diferència d’Espanya, els partits es van declarar neutrals durant la campanya i el mateix rei va poder fer discursos televisats defensant el seu retorn. No obstant això, la derrota va ser clara, més del 60% a favor de la república. Bon vent i barca nova!

Constantí i Joan Carles I, de fons, en una imatge prèvia al cop dels coronels

La casa Hannover

Una altra dinastia que a poc a poc el vent es va enduent. Van tenir el seus anys de glòria amb l’omnipotent reina Victòria que va donar nom a tota una era i a l’imperi més gran conegut. Frederica, una de les seves descendents, es va casar amb Pau I de Grècia i fou la mare de Sofia però no se li coneix cap gran fita remarcable.

Karate Kid

De les coses que poc es comenten del rei emèrit Joan Carles, fins i tot en les seves biografies oficials o les més crítiques, és que durant uns anys fou un enamorat del karate, un art marcial japonès del qual Constantí II va arribar a ser cinturó negre. A Espanya era un esport mal vist pel franquisme perquè es considerava, a diferència de la boxa, innecessàriament violent. Quan el príncep espanyol s’estressava trucava al seu cunyat grec perquè es preparés per a un nou combat. La nora del rei Constantí, Marie-Chantal Miller, va recordar l’any passat aquelles tardes de karate a palau amb una imatge (la de dalt) amb els dos contrincants preparant cosps, que per una vegada, no eren d’estat.

Que no pari la festa

La dinastia dels Hannover, a la qual pertany per bé o per mal la reina Sofia, està representada ara mateix per tot una llegenda no només de les cases reials europees, ni més ni menys que Ernest August de Hannover, casat amb la gran Carolina de Mònaco i que ha guanyat fama (fortuna no li calia) per algunes borratxeres sonades. Alguna crònica rosa va assenyalar fins i tot que en el casament del seu fill i hereu amb una model peruana el pare havia acabat a l’hospital amb un coma etílic.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)