La monarquia

Confraternitzant amb el dictador

Enguany es compleixen 100 anys del cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, el primer dictador espanyol del segle XX. I, encara avui, els historiadors debaten sobre el paper d’Alfons XIII en la conspiració que va ordir l’aleshores capità general de Catalunya. En tenia coneixement? Va intervenir per convèncer algun dels capitans generals? Allò que està clar és que el monarca va ajudar a preparar el terreny que va fer possible el cop; i, al mateix temps, que tenia motius suficients per acollir-lo amb entusiasme, més enllà de la capacitat o no d’adonar-se que amb el seu suport al dictador estava preparant el terreny per a la República.

Després del desastre militar d’Annual, que havia provocat la mort de més de nou mil soldats espanyols, Alfons XIII va començar a expressar obertament les seves reserves cap al sistema parlamentari. Les “petitetes de la política”, tal com les anomenava. En un discurs pronunciat a Còrdova el 23 de maig del 1921, el rei instava el Congrés a “recordar que és mandatari del poble” i va afegir que “dins i fora de la Constitució hauria d’imposar-se i sacrificar-se pel bé de la pàtria”. Alguns mesos després, en un dinar amb alguns oficials del destacament de Barcelona, Alfons XIII els va recordar que no tenien “cap altre compromís que el jurament prestat a la pàtria i al rei”. Mesos després, el monarca va advertir a García Prieto, el president de l’executiu, que estava disposat a governar tot sol, sense els partits; i va anunciar la possibilitat d’una dictadura militar que hauria de “deixar pas als governs que respectessin la voluntat popular”, talment com si ell fos l’intèrpret d’aquesta voluntat. El rei, que des del primer dia de mandat es va dedicar a fer i desfer governs com qui intercanvia cromos, va preparar a consciència el terreny de la dictadura.

Alfons XIII amb Miguel Primo de Rivera pocs dies després del cop d’estat.

El monarca i el desastre d’Annual

El socialista Indalecio Prieto va ser un dels primers a denunciar els motius reals d’Alfons XIII per donar suport al cop d’estat de Primo de Rivera. A parer seu, el monarca volia evitar assumir les responsabilitats pel desastre d’Annual, que havia provocat la mort de 9.000 soldats espanyols.

Cavar la tomba de la monarquia

Gabriel Maura, exdiputat a Corts i darrer ministre de Treball de la monarquia, va deixar escrit que “era molt possible que ni ell [el dictador, Miguel Primo de Rivera] ni el rei [Alfons XIII] s’adonessin aleshores [...] que d’entre les institucions derrocades pel nou règim hi havia també la monarquia”. Maura es va mostrar molt crític amb el monarca; però, malgrat tot, va tancar-hi files fins al darrer moment i es va convertir (juntament amb el català Francesc Cambó) en un dels promotors del Centre Constitucional, un dels darrers intents de salvar la monarquia.

El menysteniment al president del govern

Alfons XIII va menystenir tots aquells que l’advertien dels riscos de donar suport al dictador. Un d’aquests era el president del govern. Manuel García Prieto va demanar al monarca la destitució del general Primo de Rivera dies abans del cop d’estat; i va tornar a fer-ho després d’aquest. També va reclamar al rei l’obertura de les Corts per tal de recuperar la dinàmica democràtica. El monarca, però, no li va fer cas. Tot i això, García Prieto no tindria gaires manies a acceptar l’oferiment del monarca per ocupar la cartera de Justícia en el darrer govern de la monarquia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)