La monarquia

El complot del Garraf

El 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, Alfons XIII va estar a punt de volar pels aires a Catalunya en el complot del Garraf, una operació que hauria pogut canviar el destí del país. Per primer cop en la història de la Catalunya moderna, membres i grups del moviment independentista van preparar una acció de gran envergadura per matar el monarca i membres de la seva família. En l’acció van coincidir-hi gent provinent de la branca militar del conegut Estat Català, anomenada Bandera Negra, i d’Acció Catalana, tots molt joves. La presència de traïdors dins del grup va comportar la detenció dels implicats.

L’intent d’atemptat va ser la reacció d’aquests grups a la visita, el 1924, del rei a Catalunya, i a les paraules que va deixar anar: “La unión de los pueblos de España fue fruto del amor. Pasó el tiempo y vino un rey, Felipe V –y tened en cuenta que os lo dice un Borbón– que tomó medidas que muchos habéis considerado injustas, pero que eran necesarias para la propia Cataluña.” A partir d’aquell dia, membres de Bandera Negra, liderats per Marcel·lí Perelló, van decidir que quan el rei tornés a Barcelona s’intentaria atemptar contra la seva vida.

El primer intent, el 29 de maig, a la plaça Catalunya, no va reeixir. L’operació es va cancel·lar i es va activar un pla alternatiu, el de fer volar el tren reial l’endemà, al seu pas per la foradada del Garraf a proposta de l’anomenat Grup dels Set, format per militants tan heterogenis com Miquel Badia, Emili Granier i Jaume Miravitlles. Francesc Macià estava d’acord amb les protestes contra la visita del rei, però no aprovava una acció d’una violència tan extrema.

El grup va ser descobert per una delació, tot i que mai ha quedat clar qui va ser l’informant, i Primo de Rivera ho va aprofitar, és clar, per iniciar una forta repressió contra el catalanisme, amb detencions, tortures i la condemna a mort de Jaume Compte, que va ser amnistiat quan el dictador va perdre el poder.

Visita d’Alfons XIII a Barcelona, el 1924

Ressò a casa i a fora

Joan Creixell explica al llibre sobre el complot que va ser un fet molt popular, també internacionalment, durant aquells anys, malgrat la censura. “La història de Catalunya sota Primo de Rivera resultaria incompleta sense fer esment al complot, però també hem de dir que sense la dictadura dubtem que mai hagués tingut lloc aquell intent d’atemptat.”

De Hitler a Suharto

Al llibre de Joan Creixell sobre el complot per assassinar el rei, un dels participants en l’operació, Emili Granier Barrera –el de l’esquerra de la imatge–, fa un pròleg en què es postula clarament, amb tot, com a contrari al terrorisme. “El combato per ineficaç.” Ara bé, ell mateix recorda que hi ha hagut moments en la història en què aquesta tesi potser no era la més encertada. “Alfons XIII apadrinava la repressió global i els cops d’estat.” “Si els autors –hi afegeix– del primer atemptat contra Hitler l’haguessin mort, milions de persones ho haurien celebrat i ens hauríem estalviat centenars de milers de víctimes; també hauria estat eficaç la mort del dictador dominicà Trujillo, la de Pinochet o la de Suharto.”

La pena de mort

Jaume Compte, que hauria estat un dels fabricants de la bomba que havia de matar el rei, va ser condemnat a mort però posteriorment amnistiat. Amb tot, va morir poc després en els fets del 6 d’octubre del 1934. Quan Companys va proclamar la República Catalana, es va atrinxerar als locals del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. Les tropes espanyoles van atacar amb artilleria el local i va ser una de les víctimes. Compte –el segon per l’esquerra a la imatge– havia fundat el seu propi partit, amb el nom d’Estat Català - Força Separatista d’Extrema Esquerra.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor