El cavall més fort

Fa cin­quanta-vuit anys que va néixer Cavall Fort amb tres objec­tius clars: ser una revista adreçada al públic infan­til i juve­nil feta en català, amb un con­tin­gut de qua­li­tat i que ajudés el lec­tor a adqui­rir el gust per la lec­tura. Que des d’aquell 1961 hagi man­tin­gut ferms aquests prin­ci­pis de manera inin­ter­rom­puda i hagi estat un refe­rent per a algu­nes gene­ra­ci­ons l’han fet merei­xe­dora d’un premi espe­cial, que La Set­mana del Lli­bre en Català con­ce­deix enguany per pri­mer cop. La que n’és la seva direc­tora des del 1998, Mercè Canela, el reco­llirà el dia 14 de setem­bre.

“És una feina que hem fet amb molt entu­si­asme i dedi­cació. Cavall Fort sem­pre ha estat una porta oberta a autors i il·lus­tra­dors; hi ha començat molta gent, però també hi ha pro­fes­si­o­nals molt con­so­li­dats”, explica Canela. Un dels fets que ha donat el plus de qua­li­tat a la publi­cació és jus­ta­ment l’equip, en el qual hi ha hagut i hi ha noms de les lle­tres i la il·lus­tració en majúscula, com ara l’escrip­tor Joa­quim Carbó, que en va ser un dels fun­da­dors i que actu­al­ment encara en forma part; així com també Pere Cal­ders, Josep Maria Benet i Jor­net, Josep Vall­verdú... a més d’una bona nòmina d’il·lus­tra­dors, entre els quals hi ha els noms de Miró i Tàpies: “Hi han pas­sat els millors. Això ajuda. I també ajuda l’exigència de pen­sar molt bé què volem posar a la revista i tenir molt pre­sent el lec­tor. Tenir molt pre­sent el lec­tor no vol dir donar el que sem­bla que agradi als nens en cada moment, sinó pen­sar com els expli­ca­rem coses que poden ser interes­sants, que els poden des­per­tar la curi­o­si­tat per tal que tin­guin ganes de saber-ne més. És impor­tant no pre­ten­dre apun­tar-nos a la moda del moment, sinó expli­car-los qual­se­vol cosa que ens sem­bli interes­sant i que els pugui atra­par”, explica la direc­tora. Recorda que la franja prin­ci­pal de lec­tors de Cavall Fort és la que va entre els 9 i els 12 anys: “Són lec­tors que ja són capaços de refle­xi­o­nar, de pen­sar i de treure con­clu­si­ons. I, per tant, els hem de trac­tar de manera que els arri­bin els temes però sense infan­ti­lit­zar-los.”

Mercè Canela remarca que en els ini­cis era neces­sari “que els nens i les nenes tin­gues­sin una eina per poder lle­gir i escriure en català, fins i tot per veure que el català es podia escriure, perquè sem­bla estrany, però era així”; al mateix temps, però, “la volun­tat dels que la van crear era fer una bona revista, que es pogués com­pa­rar amb revis­tes euro­pees”. A través d’una bona gale­ria de per­so­nat­ges –des del pirata Cres­ques, un dels clàssics de les pàgines de Cavall Fort, fins a Pes­quis i Baliga, un tàndem diver­tit que apa­reix a la con­tra­co­berta– el con­tin­gut ha anat evo­lu­ci­o­nant al mateix pas que ho ha fet la soci­e­tat: “Tenim una estruc­tura de magazín, amb arti­cles de divul­gació, repor­tat­ges... Inten­tem incor­po­rar els temes del moment sense dei­xar tot allò que ens sem­bla interes­sant i que és més atem­po­ral.”

CARINA FILE­LLA

cfi­le­lla@​lrp.​cat