Pantalla

2001

Veient 2001 vaig entendre que a l’espai fa un fred que no es pot aguantar. Era l’estiu, el cine on la van projectar era nou i estava equipat amb un servei de refrigeració que els altres cines i teatres de la ciutat ignoraven. L’acomodador d’un d’aquests teatres va ser increpat un dia de molta calor per una senyora: “Que no tenen aire condicionat?” “Sí, senyora: a condició que obrim la porta del carrier”. Carrier era la marca llavors dels aparells de refrigeració dels cines. El dia de 2001 funcionava a tot drap al cine nou. S’ha celebrat molt la seqüència de la pel·lícula en què un os d’animal llançat amunt per un homínid es converteix en una nau que navega per l’espai. Diuen que és l’el·lipsi més gran que el cine ha ofert mai. Jo vaig pensar que no n’hi havia per a tant. A la prehistòria també feia fred, i entre l’os i la nau passàvem només d’un fred a l’altre. Després he tornat a veure la pel·lícula, amb calefacció o a casa. A mi no m’enganyen: a 2001 fa un fred que pela. Eudald Carbonell explica una paradoxa: l’escalfament global de què tant es parla no portarà més calor, sinó més fred. 2001 és en això premonitòria. No tant en moltes altres coses. Kubrick no va intuir els telèfons mòbils ni l’internet ni tants ginys que l’any 2001 real ja eren de domini comú. Fa ara cinquanta anys que es va estrenar i que la vaig veure.

La computadora HAL que maneja la nau espacial es rebel·la. L’astronauta supervivent procedeix a desactivar-la. La computadora demana clemència. Canta una cançó. Els sentiments de l’astronauta no s’immuten i la gràcia no és concedida. Els robots que ja tenim aquí, no tindran judici, si delinqueixen? Aplicarem la pena de mort a aquests éssers que confeccionem semblants a nosaltres fins i tot en fesomia corporal? O ens l’aplicaran ells? Fa uns mesos, el meu ordinador va començar a fer el ximple. El vaig dur a reparar. Li van traspassar la memòria a un de nou. “I què en fareu, del vell”? “Ja no té res a dins; a la brossa.” Les profecies s’han complert: l’ànima sobreviu i és eterna. De tota manera: on queda la també anunciada “resurrecció de la carn”? Jo m’estimava la carcassa del meu ordinador. On l’haig d’anar a plorar?

No vam entendre gaire la pel·lícula, sobretot el final, situat en una habitació de Barry Lyndon, pel·lícula que Kubrick es reservava per al futur. Per mi que està feta per no ser entesa. Kubrick estava més pendent de crear imatges d’impacte que de l’argument. Què vol dir El resplandor? També hi feia molt de fred. El protagonista és executat en un tou de neu.

A 2001 no riu ningú. El 2001 real vam riure com sempre. És ara que amb la justícia aplicada com un robot per rebel·lions inventades comencem a fer molt mala cara.

2001: Una odissea DE l’espai
Direcció: Stanley Kubrick
País: Regne Unit
Any:1968
Guió: Stanley Kubrick, Arthur C. Clarke
Productora: Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), Stanley Kubrick Productions, Polaris
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)