Pòquer d’escriptores

Club Edi­tor té bones car­tes. Des del gener del 2018 ha llançat qua­tre lli­bres, tots qua­tre amb sig­na­tura feme­nina, que han supo­sat, en con­junt, un pòquer lite­rari de veus de per­so­na­li­tat artística clara, molt defi­nida i que mar­quen un fil con­duc­tor entre la lite­ra­tura del segle XX i les noves veus emer­gents. El (re)des­co­bri­ment de les obres clàssi­ques La mort i la pri­ma­vera, de Mercè Rodo­reda; el pri­mer volum de l’anto­lo­gia de con­tes de Víctor Català (Cate­rina Albert); un debut que ha rebut una aco­llida espec­ta­cu­lar, Per­ma­gel, d’Eva Bal­ta­sar, i els relats d’Antònia Carré-Pons a Com s’esbrava la mala llet for­men qua­tre mira­des sobre la lite­ra­tura cata­lana, el seu pas­sat i el seu futur, en clau de dona.

Per­ma­gel, de l’escrip­tora de Car­de­deu Eva Bal­ta­sar, ha estat una de les sor­pre­ses de la tem­po­rada. Va sor­tir a prin­ci­pis de febrer i ja va per la ter­cera edició. “No en sabíem res, d’ella; va arri­bar el seu manus­crit, el vaig lle­gir i imme­di­a­ta­ment vaig saber que l’havia de publi­car”, explica l’edi­tora Maria Bohi­gas. Per­ma­gel (el nom prové de les zones de la terra que sem­pre estan cober­tes de gel) és una història de fre­dor: la d’una dona que amaga el seu foc vital sota una capa de gel que la pro­te­geix del món extern. Bal­ta­sar havia publi­cat ante­ri­or­ment diver­sos poe­ma­ris, però ha anun­ciat la seva con­tinuïtat en la novel·la amb dues obres més, Boul­der i Mamut, que for­ma­ran, amb Per­ma­gel, una tri­lo­gia amb dones com a pro­ta­go­nis­tes.

Antònia Carré-Pons s’endinsa amb els relats de Com s’esbrava la mala llet en el món de la vellesa des de la moder­ni­tat i amb una certa dosi de mala llet. Uns anys de la vida que es tor­nen cada cop més en l’etapa domi­nant, en què caben els flir­te­jos, les nostàlgies, l’ero­tisme i les com­pli­ca­des, i sovint sur­re­a­lis­tes, rela­ci­ons amb els fills i els nets.

I al cos­tat d’aques­tes veus con­tem­porànies i emer­gents, Club Edi­tor ha reno­vat el seu catàleg en l’arren­cada del 2018 amb dues obres clàssi­ques de Rodo­reda. La mort i la pri­ma­vera és una ree­dició revi­sada per Arnau Pons de la novel·la de l’autora bar­ce­lo­nina, escrita en paral·lel a La plaça del Dia­mant però publi­cada pòstu­ma­ment, en què el desig mos­tra el seu ves­sant més dolo­ro­sa­ment revo­lu­ci­o­nari i per­so­nal, i una nova edició de Mirall tren­cat. Per enlles­tir el pòquer, l’edi­to­rial de Maria Bohi­gas con­ti­nua amb la recu­pe­ració de Víctor Català més enllà de Soli­tud, amb el pri­mer volum (n’hi haurà qua­tre al llarg del 2018 i el 2019) de tots els seus con­tes.