Música

DE CONCERT AMB XUMETS

En els últims anys, hi ha hagut un boom dels anomenats festivals familiars: actuacions de grups no pròpiament pensats per al públic infantil, però que són convidats a actuar davant de nens. L’única diferència amb els concerts per a adults és l’horari i el volum de la música

“El més important és no infantilitzar la música, sinó deixar que els petits escoltin la música que escoltem tots”

Per a tota una generació de pares que ha crescut amb l’hàbit d’anar de concert, en festivals diversos, tenir fills ja no suposa passar el forrellat a gaudir de música en directe. En els últims anys, a Catalunya hi ha hagut un boom de festivals que es presenten com a “familiars”: actuacions de grups i artistes no pròpiament pensats per al públic infantil, però que són convidats a actuar davant dels infants i els seus pares i familiars. Els adults poden continuar amb l’hàbit d’anar de concert, però ara ho fan amb els fills, carregats de xumets i cotxets de bebè, i en unes hores que fa anys només eren el preludi de la festa i l’oci. Però no es tracta només d’una qüestió de nostàlgia: volen, diuen, que els nens escoltin i gaudeixin en directe d’una música que va més enllà de la que prové de la indústria Disney o de la que habitualment els posen en activitats purament infantils.

El Primavera Sound va ser el primer, l’any 2006, a incorporar un espai, el Minimúsica, dedicat exclusivament als més petits. Just fa una setmana se’n va celebrar una nova edició, amb música d’estils diversos. Des d’aleshores, n’han vingut molts més, de festivals. Per una banda, els que han nascut, com aquest, a redós de l’èxit de la seva versió per a adults, com és l’Acustiqueta, de Figueres (la versió infantil de l’Acústica); el Petit Embassa’t, de Sabadell (que justament té lloc aquest segon dissabte de juny), i el Sonarkids, que va ser un altre dels primers a voler avesar els nens a la música, tot i que en aquest cas el festival ja no s’organitza com a tal, sinó que ha canviat de format i enguany porta de gira un espectacle: la reinterpretació del conte Pere i el llop a càrrec de la companyia de dansa urbana Brodas Bros i de l’Orquestra Simfònica del Vallès. D’altra banda, hi ha els festivals que han nascut del no-res, per cobrir una llacuna, com són el Petits Camaleons, de Sant Cugat del Vallès; el Minipop, de Tarragona, i el Festivalot, de Girona, entre d’altres.

“Vam pensar que el més important era no infantilitzar la música, sinó deixar que els petits escoltin la música que escoltem tots”, explica Albert Puig, director del Petits Camaleons, que tindrà lloc del 5 al 7 d’octubre a Sant Cugat i que es ven com una cita per a la mainada de 0 a 14 anys. Portarà artistes i grups com Ramon Mirabet, Jarabe de Palo, El Petit de Cal Eril, Natxo Tarrés & The Wireless, Els Catarres, Toni Xuclà, Quimi Portet i Joan Masdéu, entre d’altres. “A les activitats infantils que es fan normalment, els meus fills s’hi avorreixen i jo com a pare, també. I d’altra banda, els grups que ens agraden toquen molt tard, a la nit, i s’adormen. Tot això se suma al fet que quan compartim estones al cotxe o a la cuina veiem que ells poden escoltar qualsevol tipus de música sense cap prejudici. Per això vam pensar que havíem de fer alguna cosa.” I d’aquí va néixer el Petit Camaleons, un festival que atrau cada any prop de 8.000 persones, entre petits i adults.

En la majoria dels casos han estat els que avui són pares i mares els que han cregut en la necessitat de tenir aquestes plataformes. A Tarragona, el Minipop, que acaba de viure la seva vuitena edició i pel qual han passat més de 7.000 persones, va néixer per l’impuls d’un grup d’amigues, habituals de concerts, que quan van passar a ser mares van caure en el buit. Es van agrupar sota el nom Tecletes: “Les Tecletes som un grup d’amigues de Tarragona, que sempre ens trobàvem al Cau; en aquest bar anàvem de concerts i compartíem la vida cultural abans de tenir fills. Quan ens vam començar a quedar embarassades vam veure que ens era molt més difícil participar en les activitats que ens agradaven, perquè era molt més difícil conciliar. Vam pensar que havíem de capgirar-ho, i que només canviant els horaris dels concerts, hi podíem portar la criatura”, explica Núria Serrano, directora del Minipop i parella de Lluís Gavaldà, el cantant d’Els Pets, que n’és el director artístic. Enguany, hi han actuat Joan Miquel Oliver, Renaldo&Clara, Mishima i La Iaia, entre molts d’altres. En aquests vuit anys, el festival s’ha professionalitzat i avui és una cita ineludible per a la música en directe a la ciutat.

El motiu de l’eclosió actual és que responen a una demanda generacional: “És una mica que els mateixos programadors ens hem fet grans, tenim fills i hem trobat aquesta necessitat de fer-ho”, rebla el director del Petits Camaleons. Ara bé, en la majoria del casos defugen de la idea que el seu sigui un festival per a nens. Són, diuen, una trobada intergeneracional, de compartir experiències amb els fills i injectar-los creativitat. Això sí, la condició indispensable per a tots és que cal adaptar els horaris i el volum de la música al públic infantil. “Al Petits Camaleons hi ha horaris diürns, de les onze del matí a les set de la tarda, amb una pausa per dinar. I els concerts tenen una durada de mitja hora, perquè si duren més els nens es cansen. Tampoc no té sentit un concert multitudinari amb 15.000 espectadors, perquè els nens al final no senten res. Nosaltres limitem l’aforament a un màxim de 1.000 persones. I també tenim una zona reservada exclusivament per a ells. Tot està pensat perquè puguin gaudir de l’experiència al màxim”, comenta Puig.

Els grups que hi actuen són els mateixos que podríem trobar en qualsevol altre escenari per a adults. Interpreten els seus repertoris habituals, amb la petició dels organitzadors que intentin evitar cançons amb referències explícites a la violència, al sexe i a la drogues: “Per la resta, no volem disfressar els grups ni que facin coses per a nanos; han de cridar l’atenció a través de la música, però no cal que es disfressin o que facin el pallasso”, exclama Albert Puig.

Una altra de les cites més multitudinàries és l’Acustiqueta, a Figueres, que cada any rep unes 30.000 persones. La propera edició –la setena– tindrà lloc del 31 d’agost a l’1 de setembre, coincidint amb l’Acústica, que ja en fa disset que es fa. En aquest cas, l’organització sí que busca grups i artistes amb espectacles pensats per al públic infantil: “Quan va començar l’Acustiqueta encara no n’existien gaires, de cites com aquesta. En canvi, sí que hi començava a haver molts grups que feien espectacles per a la mainada, tot i que en els últims dos o tres anys això s’ha frenat; aleshores, hi havia un boom, amb moltes bandes per a nens i bandes per a adults, però que també oferien una proposta familiar. L’Acustiqueta va a buscar aquell grup que ha ideat un espectacle des de l’inici per a famílies”, explica el seu director, Xavi Pasqual, que encara no pot avançar el cartell de la propera edició. El lema del certamen és El seu primer festival: “Perquè volem que el nen senti que viu el seu primer festival urbà.” Per Pasqual, l’eclosió de la programació de música per als petits es nota no només amb el nombre creixent de festivals, sinó perquè “les programacions estables dels teatres també aposten cada cop més per aquest tipus de format”.

EL PLANTER

Hi ha un altre fet en què coincideixen tots els responsables dels festivals: “Serveixen per crear hàbits i un planter de futur públic”, destaca Pasqual. “En la nostra generació, la gran majoria vam viure un tall musical per la dictadura i la normalització de la democràcia; pocs pares de la nostra generació havien portat els fills a sales de concerts o a festivals. En canvi, nosaltres ara sí que volem viure concerts i festivals amb els nostres fills, i això fa que el nen creï un hàbit; que per a ell sigui un fet habitual. Aquests esdeveniments reforcen els costums dels nens i generen el nou públic del futur”, assenyala Xavi Pasqual. “Fem un pòsit perquè el dia de demà hi hagi més gent als concerts i es valorin més”, afegeix la directora del Minipop, Núria Serrano.

Cultura i més

Tots els festivals familiars tenen un vessant didàctic i ofereixen activitats paral·lels als concerts. El director del Petit Camaleons, Albert Puig, destaca que el certamen se sosté sobre tres potes: la cultural, la d’entreteniment i la didàctica: “Als nens no cal que els expliquis què és el jazz, el rock, el flamenc o el blues, perquè si poses sobre l’escenari un grup que practiqui algun d’aquests estils, ells ja veuen la diferència de ritmes, d’instruments i de melodies. Els nens són esponges i ja les detecten, totes aquestes diferències. A l’hora de programar, diu, no pensen només a vendre entrades.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)